Finalment no es va convalidar el decret llei 6/2024 que regulava els contractes de temporada i de lloguer d’habitacions. Com sabem, aquest decret tenia com a objectiu que s’apliqués la regulació dels contractes de lloguer d’habitatge habitual i permanent a tots aquells contractes temporals que no tinguessin finalitats recreatives, vacacionals o d’oci.

El 16 de març van entrar en vigor els topalls dels preus dels contractes de lloguer d’habitatge habitual als 140 municipis declarats de mercat residencial tensionat a Catalunya. Malgrat que els llogaters han aplaudit que per fi es posi fre als preus dels seus lloguers i així s’eviti, sobretot, que els puguin apujar els lloguers a la renovació dels seus contractes, són molts els detractors que segueixen defensant que el mercat no s’ha d’intervenir, i que auguren una caiguda de l’oferta. És evident que amb les polítiques d’habitatge dutes a terme fins ara no s’ha aconseguit destensionar el mercat ni augmentar l’oferta d’habitatge. A més, hem vist que és un mercat que, havent estat lliure tots aquests anys, no ha aconseguit equilibrar-se per si mateix, com també s’ha vist a tots els països europeus que estan imposant aquest tipus de mesures. Ara bé, està clar que els topalls de preus no són un remei miraculós que solucionarà en tres anys –és el límit inicial de temps de les mesures implantades– el que no s’ha solucionat en dècades. I el que encara està més clar és que no es poden buscar solucions senzilles a problemes complexos. 

El ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana per fi ha fet públic el Sistema Estatal de Referència de Preus de Lloguer d’Habitatge, que es pot consultar a l’enllaç https://serpavi.mivau.gob.es/. Ara s’obre un període de deu dies en què es poden presentar al·legacions i esmenes abans de la seva publicació al BOE, que s’ha anunciat per al 13 de març.

El govern central ha anunciat la creació del grup de treball per regular els lloguers de temporada, que celebrarà la primera reunió aquest divendres 22 de desembre. És una bona notícia si tenim en compte que actualment aquest tipus de contractes l’estan utilitzant molts propietaris per evitar l’aplicació de la llei d’arrendaments urbans, que és bastant més restrictiva per als contractes de lloguer que es destinen a residència habitual.

El govern del recentment investit Pedro Sánchez posa el focus en la política d’habitatge creant un ministeri que tindrà com a titular Isabel Rodríguez. Han estat molt discutides les últimes declaracions de la nova ministra, que ha fet èmfasi en la necessitat d’estar al costat dels petits propietaris. Ha utilitzat un discurs molt recurrent a peu de carrer: el que parla de la necessitat de protegir les persones, especialment les persones grans, que han comprat un segon habitatge amb els seus estalvis per poder completar les seves rendes. No obstant, el 97% dels arrendadors viuen en un habitatge de propietat i el seu perfil mitjà és de 54 anys, estudis superiors i uns ingressos mitjans d’uns 42.000 euros bruts anuals. 

El pacte entre el PSOE i Sumar per a la investidura de Pedro Sánchez té en l’habitatge un dels seus punts centrals. Però, què en podem esperar? Els objectius en matèria d’habitatge, ¿s’acaben realitzant? El passat mes d’abril Pedro Sánchez va anunciar als quatre vents que es posarien en lloguer social 50.000 habitatges de la Sareb. Es va dir que 9.000 ja estaven disponibles i la Sareb va assegurar que n’hi haurien 12.000 més en sis mesos, com a màxim. Avui, arribada la data que es va prometre, ens preguntem on són aquests habitatges socials i quines són les actuacions i les condicions en les quals aquests habitatges s’han posat a disposició dels ajuntaments i comunitats autònomes.

El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) es nega a donar llum verda a l’aplicació dels topalls dels preus dels lloguers als 140 municipis de Catalunya que la Generalitat ha declarat com a zones de mercat residencial tensionat. Un cop més, la polèmica llei pel dret a l’habitatge digne és notícia. Un cop finalitzat el període d’exposició pública de la memòria que justifica la declaració de zones de mercat residencial tensionat, la Generalitat de Catalunya pensava començar a aplicar els límits als preus dels lloguers que regula la llei. Però després de la reunió que va tenir lloc dimecres passat entre la ministra i la consellera de Territori, va quedar clar que l'aplicació va per llarg.

Encara hi ha termini fins al 20 de juliol per poder fer al·legacions a la declaració de les zones de mercat residencial tensionat que va publicar la Generalitat de Catalunya el passat 22 de juny per poder donar compliment a la llei 12/2023 pel dret a l’habitatge, que permetria poder limitar els preus dels contractes de lloguer que se signin a partir de la seva entrada en vigor.

Després de la convocatòria electoral de Pedro Sánchez per al 23 de juliol, podem preguntar-nos: ¿què passarà amb la llei d'habitatge? Posem-nos en el cas que la tan esperada llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a un habitatge digne es manté en vigor. Seguiria havent-hi interrogants: ¿què passaria amb els lloguers? ¿Podríem llogar el nostre habitatge al preu que volguéssim o hauríem d’aplicar les limitacions que marca la llei?

Està en boca de tothom la imminent aprovació, a escala estatal, de la llei pel dret a l’habitatge. És una notícia històrica, ja que mai hem tingut una llei estatal d’habitatge que permeti donar un marc orientador de les polítiques d’habitatge a llarg termini i que estableixi uns principis bàsics que donin homogeneïtat a les polítiques aplicables a totes les comunitats autònomes. I tenir-la permet establir unes línies vermelles que en cap cas es poden traspassar per protegit el dret a l’habitatge. No obstant, des dels diferents sectors involucrats s’estan plantejant molts dubtes sobre si realment aquesta llei serà efectiva per millorar el mercat.

Aquests dies els mitjans es fan ressò d'un estudi de l'Institut d'Economia de Barcelona segons el qual la llei de contenció del preu del lloguer va aconseguir reduir-lo sense reduir el nombre de nous contractes d'arrendament, ni el de contractes finalitzats ni l'estoc del parc de lloguer. Mentre continua el debat sobre si la llei estatal pel dret a l’habitatge ha d’incloure controls que limitin les rendes inicials, la publicació de l'estudi de l'IEB ens permet recordar que un altre de l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona (OHB), publicat al gener, confirmava també que la llei va tenir un efecte positiu en l’assoliment del seu objectiu de contenir els preus del lloguer, tot i que la llei només va estar en vigor durant un any i mig.