Quatre dècades després de la caiguda de la dictadura militar, la data de les eleccions primàries d'aquest diumenge a l'Argentina es podia haver tancat entonant un feliç aniversari. Tot i això, la salut de què gaudeix la democràcia Argentina no sembla estar per a aquest tipus de celebracions.

Un fantasma persegueix el món del treball i la cultura: el de la intel·ligència artificial. En contra seu s'han posat en vaga els guionistes de Hollywood i s'han organitzat milers d'artistes per defensar les seves obres. Ells, com d'altres -des de periodistes a programadors-, veuen amenaçat el seu treball per la irrupció de noves eines en mans d'uns pocs. Saben que el fantasma no “crea” ni “treballa” per espontaneïtat, sinó devorant el fruit “datificat” que altres han fet madurar. En part, les seves crítiques són comprensibles. Però què en pensen, els partits polítics?

TikTok ha vingut per quedar-se, també a les campanyes. L'aplicació preferida de la generació Z —els nascuts després del 1996— va créixer durant l’escalada de contagis, però mai va ser una "moda pandèmica". I ara, a les portes d'unes noves eleccions municipals, les maquinàries dels partits s'estan adaptant als seus codis a marxes forçades. Al capdavall, Facebook és un cementiri d'elefants, Twitter una gàbia de grills i per Twitch val més no preguntar. ¿Queda cap altra opció als candidats per mostrar-se frescos, creatius o sorprenents?