Començo a escriure aquestes línies amb un estat entre la somnolència i l'èxtasi. Són les onze de la nit i a casa hi impera una calma tensa que es pot trencar en qualsevol moment. En Maiol està dormint! Sisplau, no feu cap soroll, ni sospireu. Us ho demano, sisplau!

Unes aules on el lema és “La diferència suma”

Escola Àgora (Girona)

Són les 9 del matí de dimecres. Els nens i les nenes van arribant mentre als altaveus del centre hi sona 'El vol de l'home ocell', de Sangtraït. És la cançó d'aquesta setmana, la que ve en serà una altra. Mai sona una sirena estrident. Pintat en una paret del pati, un dels versos més cèlebres de Miquel Martí i Pol els dona la benvinguda: 'Tot està per fer i tot és possible'. La Montse i en Joel es col·loquen a l'entrada i els reben amb un "bon dia", per "crear l'hàbit". "Abans arribaven sense dir res, ara saluden tots", destaca la Montse.

]]>

En Samir és d’origen marroquí i fa 22 anys que va abandonar el seu país per establir la seva residència a Barcelona. Fa pocs dies va saber que havia superat les dues proves de coneixement que es requereixen per sol·licitar la nacionalitat espanyola, i ara ha començat els tràmits burocràtics amb el ministeri de Justícia per tal d’aconseguir el certificat de ciutadà espanyol, inscriure’s al Registre Civil, obtenir el DNI i posar punt final a la seva odissea per obtenir la nacionalitat espanyola. "He hagut d’enviar un piló de paperassa i pagar una taxa de 100 euros. Legalment, es comprometen a respondre’t en un termini màxim d’un any. Però ja ho veurem. Conec gent que s’espera des del 2013".

]]>