El dilluns 28 d’abril del 2025 quedarà gravat a la memòria col·lectiva com el dia que la península Ibèrica es va fondre a negre. A les 12.35 h, una apagada elèctrica massiva va paralitzar serveis essencials, va aturar trens, va deixar hospitals funcionant amb generadors d’emergència i va silenciar de cop la nostra pràcticament inesgotable hiperconnectivitat digital. A diferència de la pandèmia per covid-19, que veient el que ja passava a altres indrets vam tenir dies per assimilar que el confinament podia arribar, aquesta vegada, amb aquesta mena de pandèmia elèctrica de durada relativament curta, tot va ser sobtat: la ficció de les sèries apocalíptiques es va fer realitat sense preavís, i tots vam sentir en directe la vulnerabilitat de dependre de la llum, i sense la llum va caure la xarxa, i amb la xarxa, la xarxa en el seu sentit més ampli, i allò tan analògic de portar un bitllet de vint euros a sobre es va convertir en la clau per resoldre petits grans problemes, i vint euros es van fer molt més valuosos que tot el que podem tenir en unes targetes bancàries, de transport, d’accés... que durant unes hores no servien per a massa més que per fer castells.

No hi ha conversa de sobretaula o de porta d’escola en aquests temps de final de curs en què una mare o un pare preocupat no tregui el tema de l’ús continuat i excessiu que els seus fills fan de les xarxes socials. TikTok i Instagram ja apareixen com un membre més de la família, ocupant cada cop més espai i temps en les vides dels joves per desesperació, impotència i enuig dels seus progenitors.

En la setmana del Mobile World Congress és oportú recordar una xifra: al voltant de 1.053 milions de persones. Aquest és el nombre d’usuaris que té TikTok arreu del món, i una gran part són menors d’edat.