El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha anunciat que el Govern subvencionarà el transport escolar dels centres concertats a partir d’aquest curs escolar. Enguany, la línia d'ajuts sortirà al novembre. Ho ha fet durant la presentació del curs d’Escola Catòlica, la patronal majoritària de l’ensenyament concertat a les Illes, en un acte en què el conseller s’ha desfet en elogis cap a aquest model educatiu i n’ha reivindicat el paper dins el sistema educatiu balear.

La Conselleria d'Educació i el Consell de Formentera volen construir una quarantena d’habitatges de lloguer destinats al personal docent desplaçat a l’illa. Les dues administracions varen signar un protocol per impulsar el projecte, que pretén donar resposta a un dels principals obstacles per cobrir i retenir-hi professorat de l'illa, que majoritàriament ve de fora: la dificultat per trobar un habitatge assequible i estable. Els futurs pisos s’ubicarien en uns terrenys que el Consell cedirà als Pujols. El projecte encara es troba en una fase inicial. Les administracions han de concretar les necessitats d’allotjament, l’emplaçament i les fórmules de finançament. A més, es crearà una comissió tècnica que disposarà de fins a dotze mesos per elaborar una memòria amb la diagnosi de necessitats i una proposta d’actuació. També es fa feina amb el Consell d'Eivissa per activar una projectar semblant.

El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, evita decantar-se entre la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, quan se li demana on estudiaria Medicina si avui hagués de triar entre les dues institucions. “Ara com ara...no ho sé”, respon Vera. El conseller argumenta que són dos projectes que es troben en moments molt diferents: “El CEU acaba de començar a les Balears i necessita maduració, i la UIB duu molts anys”.

La Formació Professional (FP) s’ha convertit en un dels grans espais de creixement de l’educació a les Balears, però també és un terreny on cada vegada guanya més pes la iniciativa privada. La demanda d’estudis professionals augmenta i, mentre la xarxa pública amplia places, professorat i cicles al ritme que pot, els centres privats aprofiten els forats que deixa una administració que necessita més temps per posar en marxa nova oferta. El resultat és que la privada ja no és un actor marginal dins l’FP. A Mallorca, de fet, ja té més presència que la xarxa concertada.

Prop de 400 persones ateses en contextos de prostitució a Palma presentaven el 2025 indicis de ser víctimes de tràfic o explotació sexual, un centenar més que l'any anterior. L'increment és d'aproximadament el 33%, segons el setè informe municipal sobre aquest fenomen, que ha presentat presentat aquest dijous la tècnica d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Lourdes de la Cruz. El 43% de les persones estudiades varen ser identificades com a víctimes de tràfic o explotació, davant el 29% del 2024, quan se'n varen detectar unes 300.

Can Arabí va intentar tornar als menjadors escolars públics de les Balears aquest curs, només tres mesos després que Salut en clausuràs cautelarment la cuina central per diversos incompliments sanitaris. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’empresa es va presentar als nous procediments de contractació sota una altra denominació i amb una declaració responsable en què assegurava que complia les condicions exigides per la Conselleria d’Educació per gestionar els menjadors. Una cridada anònima va alertar el departament que darrere d’aquesta nova candidatura hi havia Can Arabí. Educació va comprovar la vinculació i la va deixar fora del procediment.

La intel·ligència artificial arriba a l'FP de les Balears amb una nova formació específica. El CIFP Politècnic de Llevant estrenarà aquest curs el curs d’especialització d’Aprenentatge Automàtic, Gestió de Dades i Entrenament, una de les principals novetats de l’oferta d’FP que ha presentat aquest dimecres el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera. No és l’única incorporació. La Conselleria amplia l’oferta amb 25 cicles formatius nous –cinc de grau bàsic, deu de grau mitjà i deu de grau superior– i dos cursos d’especialització. En total, les Balears disposaran aquest curs de 136 cicles corresponents a 24 famílies professionals.

Una universitat privada de Costa Rica en funcionament des del 2025, Mundae Universidad, ha promocionat la seva llicenciatura en Infermeria utilitzant el logotip del Govern balear com a entitat col·laboradora. En el seu dossier oficial de captació d'alumnes hi apareixia fins aquest dimecres, mentre que a la pàgina web es va retirar a petició de l'IB-Salut, que assegura que no en sabia res. Mundae ha negat aquesta informació i ha assegurat que actualment no utilitza cap dels logotips esmentats en cap document ni apartat de la seva web, tot i que en el dossier consultat ahir per l'ARA Balears sí que hi apareixia. La universitat admet, que en el passat va incloure per error el logotip de l’IB-Salut arran d’una col·laboració puntual amb l’Àrea de Salut de Menorca. També diu que la relació actual amb el CGE "és cordial".

L’arrencada del curs escolar a l’IES Llorenç Villalonga de Palma, centre escollit per implantar el nou i qüestionat Batxillerat d’Excel·lència a Mallorca, ha sumat un nou debat. El departament de Religió ha distribuït entre l’alumnat i les seves famílies un document de dues pàgines per promocionar l’assignatura en què s’afirma que aquesta serveix per "humanitzar i complementar l’aprenentatge acadèmic de l’escola pública" i que "desemmascara la fal·laç divisió de les matèries entre ciència i humanitats". El text, que també defensa que ciència i fe són "dues cares de la mateixa moneda, dues ales de l’esperit humà", ha despertat suspicàcies en la comunitat educativa pels termes en què defineix l’educació pública i la resta de disciplines acadèmiques.

La Conselleria d’Educació va donar per bones les instal·lacions de l'escola Sagrat Cor per posar en marxa el nou cicle 0-3, tot i que el centre ha començat el curs amb les aules que han d’acollir els més petits encara sense acabar. De manera provisional, els infants han estat ubicats en un espai dividit amb mobles. Pel que fa al pati habilitat per als menuts, les educadores han decidit no utilitzar-lo a causa de l’estat en què es troba. "És apte per guardar-hi animals, no infants", asseguren fonts coneixedores de l'estat del pati.

L'inici de curs a les Balears torna a estar marcat per les deficiències en la climatització dels centres educatius. Aquest dimarts, a les 13 h, el termòmetre de l'aula del CEIP Es Puig de Lloseta s'ha enfilat fins als 30,4 °C, amb un 32% d'humitat relativa. La situació dins el col·legi ha arribat al límit de la indignació, fins al punt que el mateix director del centre, Miquel Bujosa, ha definit la situació de manera contundent: "Fa una calorada".

L’escola Sagrat Cor de Palma estrena aquest curs un nou cicle educatiu: per primera vegada, el centre acull infants de 0 a 3 anys. Però l’inici del nou cicle ha arribat abans que les instal·lacions estiguin acabades. Les aules que han d’acollir els més petits encara es troben en obres i el pati que els correspon tampoc no està, segons les famílies, en condicions d’emprar-se, amb molts infants que encara comencen a caminar. Així ho han explicat famílies del centre a l’ARA Balears, que ha pogut veure fotografies que constaten l'estat inadequat dels espais.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha posat damunt la taula les línies de negociació per al pròxim acord de millores sociolaborals dels treballadors dels centres concertats, amb l’objectiu d’avançar progressivament cap a l’equiparació amb els docents de la xarxa pública. Vera ha defensat que durant aquesta legislatura ja s’han aplicat gairebé totes les mesures previstes en l’acord marc del 2023 i que, en alguns casos, s’han superat les previsions inicials. Entre les actuacions, ha destacat la reducció de la jornada lectiva a Secundària, que ha passat de 24 a 23 hores, com també la implantació del complement de tutoria.

L’STEI ha iniciat la via judicial per reclamar que el personal docent no universitari de les Illes Balears cobri íntegrament les pagues extraordinàries i ha sol·licitat que la reclamació tingui una retroactivitat de quatre anys, amb l’abonament de les quantitats que s’haurien deixat de percebre i els interessos legals corresponents. La reclamació se centra en la composició de les dues pagues extraordinàries que rep anualment el personal docent. El sindicat considera que actualment no s’hi inclouen íntegrament determinats complements retributius que, d’acord amb la seva interpretació de la normativa vigent, n'haurien de formar part.

Antoni Vera afronta el darrer curs de la legislatura al capdavant de la Conselleria d'Educació i Universitats amb un balanç marcat per l’impuls a la concertada, els intents d’accelerar les infraestructures educatives i la irrupció de la universitat privada a les Balears. Nascut a Palma el 1973, el conseller arriba al tram final del mandat amb alguns dels principals debats educatius encara oberts i amb la voluntat de reivindicar la feina feta durant aquests tres anys.

La UIB acollirà a partir d’aquest dimecres l’exposició 50 anys de La Bressola. 50 anys sembrant futur, una mostra que repassa la trajectòria d’aquesta xarxa d’escoles de la Catalunya del Nord i el seu projecte pedagògic basat en la immersió lingüística en català, la verticalitat i el treball cooperatiu. La mostra, organitzada per la Facultat d’Educació, es podrà visitar del 10 al 17 de setembre a la planta baixa del Bloc A de l’edifici Guillem Cifre de Colonya.

La comunitat educativa veu amb preocupació el pes creixent de l’escola concertada en la política educativa del Govern. La federació de famílies FAPA Mallorca en formula la crítica més contundent. El seu president, Xavier Ferriol, assegura que l’Executiu té “una línia molt marcada, que és la privatització de l’ensenyament” i posa com a exemples les noves línies concertades de Batxillerat i 0-3 i el decret de concerts, que, segons afirma, “blinda la concertada”. També denuncia que, mentre la baixada de la natalitat permet reduir línies a la pública, el Govern en crea de concertades.

A les portes del CEIP Aina Moll de Palma, aquest dijous matí, hi ha una mica de tot el que significa tornar a escola. Infants que hi entren corrent, pares que allarguen uns segons l’acomiadament, motxilles encara sense cap taca i algun plor que s’escapa just abans de travessar la porta. També hi ha els que arriben amb les vacances encara enganxades a la cara i els que, en canvi, semblen estar encantats de tornar a veure els amics. "Tenia més ganes jo que ell de tornar", fa broma una mare mentre acompanya el seu fill fins a l'entrada. El nin, però, no sembla gaire preocupat pel començament de curs. Mira cap a la porta i només espera que el deixin entrar. "Ahir deia que no volia venir i avui no hi ha qui l'aturi", explica ella.

El curs escolar arrenca a les Balears amb una pregunta que va més enllà de les notes de l’informe PISA i de la sensació d'incertesa i decepció que han provocat: què s’ha de fer ara? Els resultats de PISA 2025, publicats aquest dimarts, han deixat les Illes per sota de la mitjana espanyola, de la UE i de l'OCDE en les tres competències avaluades: 441 punts en Lectura, 449 en Matemàtiques i 471 en Ciències. Respecte de l’edició del 2022, la caiguda és de 31 punts en Comprensió lectora, 22 en Matemàtiques i 9 en Ciències.

Coincidint amb l’inici d’un nou curs escolar i encara amb la ressaca de la derrota dels resultats de PISA, el sistema educatiu de les Balears torna a afrontar la mateixa pregunta, però amb una urgència renovada: què s’ha de fer ara? Les Illes han quedat per davall de la mitjana espanyola, de la UE de l’OCDE en Matemàtiques, Lectura i Ciències, i el nombre d’alumnes que no assoleixen les competències mínimes torna a posar en qüestió la capacitat del sistema per garantir els aprenentatges bàsics.