La Junta de personal docent no universitari de Mallorca ha expressat el seu suport a la vaga general convocada arreu de l’estat espanyol aquest dimecres, 11 de novembre. El posicionament l’han subscrit sis de les set organitzacions sindicals amb representació en l’àmbit educatiu de les Illes: STEI, SIAU, UOB, UGT, Alternativa i CCOO. ANPE és l’únic sindicat educatiu que no s’hi ha adherit.

L'ansietat, les dificultats per relacionar-se amb els altres i els problemes familiars són algunes de les principals preocupacions que arriben als psicòlegs dels centres educatius de les Balears. La demanda d'aquest servei continua a l'alça: durant el curs 2025-2026, els professionals varen atendre 20.225 alumnes, un 12,8% més que el curs anterior. L'increment és especialment significatiu en les intervencions individuals, que varen créixer un 31%, fins a arribar a 7.664. Les dades formen part de la Memòria de la figura del psicòleg general sanitari en l'àmbit educatiu, elaborada per l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit) i presentada aquest dilluns pel conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, i la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera.

Més de 16.000 persones afiliades a la Seguretat Social a les Balears provenen del procés de regularització extraordinària impulsat pel govern espanyol. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha donat a conèixer aquesta dada durant una jornada sobre les condicions laborals de les cambreres de pisos, en què ha destacat que prop de 150.000 treballadors de les Illes estan vinculats a activitats turístiques. L'Arxipèlag supera les 650.000 persones afiliades a la Seguretat Social, amb un creixement del 4,9% durant el darrer any, mentre que la població estrangera ocupada supera les 184.000 persones.

El curs 2014-2015, les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) de les Balears varen arribar al seu màxim de matriculacions, amb 19.388 alumnes. Dotze cursos després, la xifra s'ha reduït gairebé a la meitat: el 2025-2026 se'n varen registrar 10.031. Són 9.357 matrícules menys, una caiguda del 48,3% que planteja una pregunta incòmoda: què ha canviat perquè aprendre idiomes en aquests centres hagi deixat de tenir l’atractiu que tenia? La davallada no s’explica per un únic motiu. La irrupció de les aplicacions i la intel·ligència artificial, la preferència per formacions més curtes i flexibles i les dificultats per mantenir el compromís amb uns estudis exigents han transformat la manera d’aprendre llengües. Alhora, les EOI afronten el repte de fer compatibles les necessitats dels alumnes amb una formació oficial que requereix temps i dedicació. Tot en un context en què la gent jove ha perdut un cert interès per les titulacions oficials d'idiomes, segons les fonts expertes consultades.

La consellera de Salut, Manuela García, ha explicat aquest dimecres al Parlament, en resposta a la diputada del PSIB, Patrícia Gómez, un incident relacionat amb una al·lèrgia alimentària en un menjador escolar de Can Arabí al barri del Terreno, a Palma. Va ser al 2025, quan una monitora va confondre un iogurt sense lactosa amb un producte apte per a infants al·lèrgics a la proteïna de la llet de vaca i el va donar a un alumne amb aquesta al·lèrgia, que va patir una anafilaxi, és a dir, una reacció alèrgica severa. Segons ha relatat García, el menú de l'infant estava preparat i envasat de manera individual, però no incloïa les postres. Aquell dia havien arribat quatre menús sense lactosa destinats a altres quatre menús especials i la monitora va pensar que un dels iogurts que els acompanyaven era apte per a aquest alumne. La consellera ha atribuït el succés a "un error humà".

La cuina central de Can Arabí, situada a Binissalem, continuarà tancada, com a mínim, fins al juny del 2027. Així ho ha anunciat aquest dimecres la consellera de Salut, Manuela García, durant la seva compareixença a la Comissió de Salut del Parlament, en què ha justificat la prolongació de la suspensió cautelar de l'activitat per les reiterades deficiències detectades a les instal·lacions. Segons ha explicat, l'empresa acumula deu queixes des del 2021 i vuit expedients sancionadors.

L'Ajuntament de Palma disposarà el 2027 del pressupost més elevat de la seva història, amb 670.072.500 euros, 43 milions més que enguany, cosa que representa un increment del 6,9%. El batle de Palma, Jaime Martínez, ha presentat aquest dimecres uns comptes que, segons ha defensat, donen continuïtat al projecte de ciutat de l'equip de govern i posen el focus en el manteniment, la neteja, la seguretat, l'habitatge i la millora dels serveis públics. "Són uns pressupostos pensats per donar resposta a les necessitats del dia a dia", ha afirmat.

Prop d'un miler d'estudiants de les Balears que varen començar estudis universitaris el curs 2025-2026 varen optar per fer-ho fora de les Illes. En concret, 992 alumnes varen sol·licitar el trasllat d'expedient a universitats d'altres comunitats autònomes, segons les dades facilitades per la UIB, que assegura que es tracta d'una xifra similar a la dels anys anteriors i que "es manté estable". Aquesta quantitat representa el 24% dels 4.129 estudiants que varen aprovar les PAU a les Balears aquell mateix curs. La UIB preveu disposar de les dades definitives del curs actual el febrer que ve.

L'Hospital Universitari Son Espases ha suspès l'activitat quirúrgica programada per a aquest dimecres, excepte les intervencions oncològiques i les preferents, per agilitar l'atenció a Urgències, on actualment hi ha 69 pacients pendents d'ingrés. El centre hospitalari ha activat un pla de contingència davant l'increment de la demanda assistencial registrat durant les darreres dues setmanes. Segons ha informat aquest dimarts la Conselleria de Salut en un comunicat, durant aquest període hi ha hagut vuit dies en què s'han superat els 500 pacients diaris a Urgències. Es tracta d'una xifra superior a la mitjana anual de l'hospital, que se situa en 475 atencions cada dia.

El programari Llull, la nova eina de gestió educativa que ha de substituir progressivament el Gest-IB, ha tornat a protagonitzar un enfrontament entre el PSIB i el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera. El diputat socialista Carles Bona ha retret al responsable d'Educació els problemes que encara pateixen els equips directius dels centres a l'hora de dur la gestio econòmica dels centres i ha qüestionat tant la implantació del sistema com la decisió d'adaptar el programari Sèneca, que ja empra la Junta d'Andalusia. Vera, per la seva banda, ha defensat el projecte i ha atribuït les crítiques dels socialistes a una visió desfasada de la gestió educativa.

Tenir una vida digna a les Balears requereix uns ingressos que cada vegada són més difícils d'assolir, sobretot a les Pitiüses. El cost de l'habitatge és el principal factor que encareix les despeses quotidianes. Segons l'actualització del càlcul de CCOO, una persona necessita 48.056,93 euros nets anuals per cobrir-les a Eivissa el 2026. Això suposa cobrar 4.004,74 euros nets al mes si es percep el salari en 12 pagues o 3.432,64 euros en 14. A Formentera, la quantitat ascendeix a 42.084,87 euros anuals, que equivalen a 3.507,07 euros mensuals en 12 pagues o 3.006,06 en 14. A Mallorca, el càlcul és de 32.559 euros anuals, amb uns ingressos mensuals de 2.713,25 euros en 12 pagues i 2.325,64 en 14. Menorca és l'illa on calen menys ingressos per assumir aquestes despeses: 27.158,63 euros nets anuals, és a dir, 2.263,22 euros mensuals en 12 pagues o 1.939,90 en 14.

L'encariment de l'habitatge està obligant les persones treballadores de les Illes Balears a ajustar el pressupost destinat a altres necessitats bàsiques, com ara l'alimentació, el vestit i el calçat. La partida anual destinada a menjar en el càlcul del salari de referència ha disminuït un 6,7% respecte del 2025, mentre que la de vestit i calçat ho ha fet un 20,6%, segons l'Informe del Salari de Referència a les Illes Balears elaborat per CCOO. En canvi, la despesa necessària per cobrir l'habitatge i les despeses corrents ha augmentat un 18,6% en només un any. Aquesta és una de les principals conclusions de l'actualització del salari de referència de les Balears per al 2026, que evidencia que el cost residencial condiciona cada vegada més la capacitat adquisitiva de les famílies.

La Conselleria d’Educació i Universitats ha instat nou centres educatius del centre de Palma a suspendre l’activitat lectiva a partir de les 18 h d’aquest divendres arran de la protesta convocada pel col·lectiu Blocus a la plaça d’Espanya de Palma. La petició s’ha traslladat als equips directius perquè, en exercici de la seva autonomia, decideixin si suspenen les classes. Un d'aquests centres és l'IES Joan Alcover que, en tancar a les 15 h, no estarà en marxa a l'hora de la protesta.

"A l’aula tenim la sensació que cal estimular els alumnes tot el temps, com si haguessis d’encendre llums, perquè, si perden l’interès, és com si et fessin scroll". Guillem Ensenyat, mestre del CEIP Es Vinyet d’Andratx, descriu així una situació que s’ha fet habitual a les aules: si el docent no aconsegueix mantenir l’atenció dels infants, desconnecten. No necessàriament interrompen la classe ni es porten malament. Simplement, deixen de seguir-la.

La necròpolis de Son Sunyer, al Pil·larí, a Palma, ha proporcionat restes humanes i materials arqueològics de fa aproximadament 3.500 anys que permetran aprofundir en el coneixement de les pràctiques funeràries de l’edat del bronze a Mallorca. Les excavacions d’enguany han permès identificar nivells prehistòrics relativament ben conservats. Una troballa que, segons els investigadors, obre noves possibilitats per estudiar com s’enterraven els difunts i com s’organitzaven les comunitats que habitaven l’illa.

El fet que el pare o la mare hagin estudiat en un centre escolar determinat pot afavorir l’admissió dels fills. Aquest criteri, que no té en compte una necessitat o una circumstància actual de l’alumne, sinó la relació prèvia de la família amb l’escola o l’institut, guanya presència a Mallorca. Per al curs 2026-2027, un total de 139 centres públics i concertats de l’illa el varen incloure entre els criteris de baremació, 14 més que el curs anterior, quan en varen ser 125. La comparació mostra que aquesta circumstància s’ha incorporat a més centres de les dues xarxes educatives. En els centres públics —CEIP i IES—, es passa de 60 a 68. En els concertats identificats com a CC, augmenta de 65 a 71. En total, la xifra creix de 125 a 139 centres, un increment de l’11,2% en un any.

L’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) i el teatre Principal de Palma acolliran els dies 6 i 7 de novembre les I Jornades d’Investigació Teoricopràctiques sobre l’expressió corporal en la formació de l’intèrpret. La iniciativa vol fomentar la recerca artística i pedagògica i facilitar l’intercanvi d’experiències entre professionals de les arts escèniques i de l’ensenyament superior.

El Batxillerat general continua guanyant terreny a les les Balears. Quatre cursos després de la seva implantació, aquesta modalitat ha passat de 518 alumnes el curs 2022-2023 a 1.795 aquest curs 2026-2027. Això suposa un increment del 246,5% i significa que el nombre d'estudiants s'ha multiplicat per 3,5. En només quatre anys, el sistema educatiu balear ha sumat 1.277 alumnes que cursen aquesta opció. El creixement ha estat sostingut des que la modalitat es va posar en marxa arran de l'aprovació de la LOMLOE. El primer curs hi havia 518 matriculats; el 2023-2024, la xifra va augmentar fins als 968; el 2024-2025, va arribar als 1.165, i el curs passat ja n'eren 1.402. Enguany, el total s'ha enfilat fins als 1.795, un 28% més que el curs anterior.

"Compatibilitzar la feina a la sanitat pública i a la privada és una mina". Així ho afirma José Manuel Aranda, metge d’Atenció Primària jubilat de les Balears i coordinador de l’informe sobre privatització sanitària de les comunitats autònomes. Aranda considera que compaginar les dues activitats pot resultar avantatjós per als professionals, però alerta que hi ha metges que van més enllà i fan feina a la privada durant la jornada laboral de la sanitat pública. Una pràctica que posa damunt la taula el debat sobre les incompatibilitats i els conflictes d’interès al sistema sanitari, en un moment que la privatitzaxió sanitària avança alhora que es disparen les llistes d'espera de la pública. El metge jubilat matisa, però, que fer feina a la sanitat privada no sempre és un negoci rendible. "Moltes vegades es pensa que treballar a la sanitat privada és una mina, però no és així", sosté. Com a exemple, assenyala els problemes que poden patir els treballadors en determinats models de gestió privada. "Els processos de privatització, com per exemple a Madrid, ni tan sols aporten prou doblers per pagar les nòmines", afirma.

Més del 80% de l’alumnat de primària i de segon d’ESO de les Balears ha consolidat o està en procés de consolidar les competències en anglès, castellà, català i matemàtiques, segons els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) corresponents al curs 2025-2026. Tot i això, les dades mostren diferències entre etapes i matèries, especialment en català a segon d’ESO, on el percentatge d’alumnes que han assolit els aprenentatges o estan en procés de fer-ho és del 71,7%.