El nou decret de concerts educatius del Govern ha aixecat un ampli front de rebuig entre els principals actors de l’esquerra educativa i política de les Balears. L’Assemblea de Docents, l’STEI i Alternativa Docent coincideixen a denunciar que el nou marc normatiu consolida i amplia el pes de l’escola concertada mentre l’ensenyament públic continua arrossegant mancances de recursos i de planificació. A aquesta crítica s’han sumat també MÉS per Mallorca i el PSIB, que acusen l’Executiu de Marga Prohens d’estar "invertint" el model educatiu.

El PSIB I MÉS per Mallorca han carregat contra el nou decret de centres concertats impulsat pel Govern, que amplia de sis a deu anys la durada dels concerts educatius. Coincideixen a considerar que la norma suposa un canvi de model que situa la xarxa concertada per davant de la pública i denuncien que l'Executiu del PP destina més recursos a reforçar els centres privats mentre no amplia prou la xarxa pública.

"Hola, m'he enamorat de ca seva. Si algun dia decideix vendre-la o llogar-la, per favor, contacti amb mi. Que tingui un bon dia!". No hi ha cap logotip. Ni el nom d'una empresa. Ni una targeta comercial. Només un petit paper, aparentment escrit a mà, amb aquest missatge, un nom (María) i un número de telèfon. Aquests dies, la nota ha aparegut a les bústies de diversos habitatges del Molinar, un dels barris més cotitzats de Palma. Tot fa pensar que qui l'ha deixada és una persona que s'ha enamorat d'una casa concreta i prova sort per si algun dia el propietari decideix vendre-la. Però una simple telefonada revela una realitat molt diferent.

La Conselleria d'Educació i Universitats ha fet un nou pas per impulsar el futur Districte de les Arts de Palma amb la transferència d'1.220.021,67 euros a l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec). Aquesta partida permetrà finançar la redacció del projecte de construcció dels tres edificis que conformaran el nou campus dels ensenyaments artístics superiors de les Illes Balears: el Conservatori Superior de Música, l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) i l'Escola Superior de Disseny.

El sindicat SIAU ha replicat a la valoració del conseller d'Educació, Antoni Vera, sobre el procés d'adjudicació de places docents. Després que aquest remarcàs que s'ha completat "el procés de gestió docent més ben organitzat dels darrers anys" i afirmàs que s'ha cobert el 99% de les vacants, el sindicat acusa la Conselleria de construir "un relat propagandístic" que "no resisteix una anàlisi rigorosa de les dades". Segons SIAU, mentre el conseller assegura que només resten 36 vacants pendents d'adjudicació, el Portal del Docent Interí mostrava, després del darrer tràmit, 124 places sense adjudicar. D'aquestes, 93 corresponen a substitucions, 16 són places temporals per programes i 15 són vacants.

El docent, filòsof i pedagog Tomeu Barceló va morir de càncer aquest dilluns després de diverses setmanes d'ingrés hospitalari, una notícia que ha causat una profunda commoció dins la comunitat educativa de les Balears, on era una de les figures més estimades i respectades per la seva tasca en la formació del professorat i la renovació pedagògica. Barceló va dedicar bona part de la seva trajectòria professional a defensar un model educatiu centrat en la persona i en les relacions humanes. Professor de formació, era especialista en dinàmica de grups i relacions humanes, Focusing Trainer, Certifying Coordinator i Focusing-Oriented Psychotherapist acreditat pel The International Focusing Institute.

La Conselleria d'Educació ha reivindicat aquest dimarts els resultats dels processos d'adjudicació de places docents d'aquest estiu, que considera "els més ben organitzats de fa anys", i ha assegurat que permetran començar el curs amb les plantilles pràcticament completes. El conseller d'Educació, Antoni Vera, ha destacat que s'han adjudicat 2.381 de les 2.417 vacants estructurals ofertes a personal interí, una cobertura del 98,4%, i ha atribuït aquestes xifres a l'avançament de les oposicions al mes de maig. Ara bé, el sindicat SIAU ha rebutjat taxativament el to "triomfalista" d'Educació. El sindicat ha recordat que ha denunciat la desaparició de vacants, errors en l'adjudicació de places, la creació d'una plaça a l'IEDIB que la Conselleria ha acabat retirant, els retards en el calendari i les filtracions de les destinacions dels interins abans de la publicació oficial

Concerts garantits durant deu anys, més estabilitat, la possibilitat de destinar recursos de tots a millorar edificis i que l'Administració assumeixi part de les indemnitzacions per acomiadaments del professorat. Aquestes són algunes de les principals novetats de l'esborrany del nou decret de concerts educatius que tramita la Conselleria d'Educació, al qual ha tingut accés l'ARA Balears, i que consolida el gir del Govern cap a la concertada. Un document d'anàlisi del PSIB sosté que bona part d'aquests canvis reforcen la posició de la concertada dins el sistema educatiu i planteja dubtes sobre l'encaix d'algunes mesures amb la LOMLOE, la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) i la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).

La majoria de les famílies de les Balears continuen escollint el català com a primera llengua d'ensenyament per als infants que començaran quart d'Infantil (3 anys) el curs vinent. Tot i això, el percentatge torna a baixar per segon any consecutiu. Segons les dades difoses aquest dijous per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 78,5% de les famílies que han formalitzat la matrícula en centres públics han triat el català, mentre que el 21,4% han optat pel castellà. (83% al curs 2024-2025 i 80% al 2025-2026). Cal contextualitzar aquests resultats.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aprofitat la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per situar el debat sobre els límits del model turístic en el centre de l’agenda balear. La trobada arriba després de la manifestació històrica contra la massificació turística feta a Palma, una mobilització que els organitzadors varen xifrar en 70.000 persones, i que ha reforçat la discussió sobre la capacitat de les Balears per assumir el volum actual de visitats. Després de la reunió, Prohens ha defensat que les polítiques impulsades pel seu Executiu responen a les demandes expressades als carrers. “Les polítiques que està impulsant aquest Govern van precisament en la línia del que s’està demanant", ha afirmat.

La decisió de la Conselleria d'Educació sobre quins docents interins mantenen les vacants de fins a tres anys i quins les perden ha obert un nou conflicte entre el departament i diversos centres educatius. El sindicat SIAU, que dona suport als professors afectats, denuncia que hi ha "incoherències" en l'aplicació del sistema i assegura que diversos equips directius han emès certificats oficials que contradiuen les resolucions d'Educació. Segons aquests documents, algunes places haurien estat retirades tot i continuar existint en les mateixes condicions, mentre que en altres casos s'hauria obligat una docent a mantenir una plaça que ja no coincideix amb les necessitats de la que ocupava.

Prop de 150 docents i alliberats sindicals d'ANPE s'han concentrat aquest dimarts a les seus de la Conselleria d'Educació i les delegacions territorials de Menorca i les Pitiüses per reclamar la recuperació íntegra de les pagues extraordinàries i la implantació d'un complement de difícil cobertura per al professorat de Mallorca. Segons ha informat el sindicat, convocant de la protesta, a la concentració de Mallorca hi han participat un centenar de mestres i professors, mentre que a Menorca n'hi han assistit una trentena i a Eivissa, una quinzena.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, és el membre del Govern amb més despesa en viatges oficials d'entre les conselleries de l'Executiu durant l'any 2026. Segons la documentació publicada al Portal de Transparència, el seu departament havia destinat 11.267,49 euros a desplaçaments fins al 21 de maig, la xifra més elevada de l'Executiu si només es tenen en compte les onze conselleries. En conjunt, aquests departaments acumulen una despesa de 45.340,81 euros. Si també s'hi incorpora la Presidència, el total ascendeix a 60.383,58 euros, ja que la presidenta, Marga Prohens, és qui registra la partida individual més elevada, amb 15.042,77 euros destinats a viatges oficials fins al 25 de juny.

Quan Mari Carmen entra a fer el torn al supermercat a primera hora del matí sap que el seu fill Enzo, de cinc anys i amb autisme, queda en bones mans. A les 07.00 h ja és a la matinera de l'escola d'estiu de l'Algar, on una monitora l'acompanya de manera específica durant la jornada. "Si no hi hagués escoles d'estiu, jo no tindria alternatives. Hauria de fer feina només l'horabaixa o el vespre, perquè no puc deixar de fer feina", explica. "Els infants estan molt millor aquí que a cals padrins. Fan activitats, continuen aprenent i estan entre altres nins. Els fills són nostres, no dels padrins", explica.

Fa només uns anys, la Facultat de Dret de la UIB arrossegava una imatge que molts identificaven amb una manera tradicional d'entendre els estudis jurídics. L'edifici de Jovellanos, de formigó contundent i passadissos llargs, era percebut per part de la comunitat universitària com un espai distant, poc donat a la vida estudiantil i marcat per una cultura acadèmica clàssica. Dos anys després de l'arribada al Deganat de l'equip encapçalat per la doctora Aina Salom, la fotografia és diferent.

Durant tot el període en què els metges han fet vaga contra l'Estatut del Ministeri, l'IB-Salut ha mantingut una actitud constant de no oferir dades pròpies de seguiment sobre l’impacte de les mobilitzacions en la plantilla mèdica. En lloc de publicar percentatges oficials sobre l’adhesió dels professionals a l’aturada, l’Administració s’ha limitat a informar sobre l’activitat assistencial afectada, detallant suspensions de consultes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques, com també reprogramacions derivades de la situació.

Cristina Lladó (Palma, 2009) és la tercera millor nota de les PAU a les Balears (9,706), la segona a Mallorca. Després d'uns resultats excel·lents, reflexiona sobre la preparació de la selectivitat, defensa el paper de l'educació pública i en català i argumenta per què no comparteix el model del nou Batxillerat d'Excel·lència que implantarà la Conselleria d'Educació.

Una veïna de sa Pobla denuncia que no pot recuperar la casa de la seva padrina, perquè, segons assegura, l'home que havia estat el cuidador de l'anciana continua residint-hi després que hagi mort. La família afirma que ha iniciat un procediment judicial per recuperar l'habitatge, perquè el necessita per a la seva mare, que té reconeguda una dependència de grau III i pateix una malaltia neurodegenerativa. "La demanda de necessitat la vàrem presentar l'octubre del 2025, perquè ma mare necessita aquesta casa i, gairebé un any després, encara no tenim cap resposta", assegura la denunciant. L'Ajuntament de sa Pobla ha declinat facilitar informació sobre aquest cas a l'ARA Balears, al·legant l'obligació de preservar la confidencialitat de les persones ateses pels serveis socials.

El Batxillerat d'Excel·lència impulsat per la Conselleria d'Educació començarà el curs que ve amb una resposta, ara per ara, molt desigual entre illes. El nou institut Llorenç Villalonga de Palma ja ha rebut 65 sol·licituds per a les 60 places inicialment previstes —que es podran ampliar fins a 70—, mentre que l'aula d'excel·lència de l'IES Algarb, a Eivissa, n'ha registrat 22 (per a 30 places). En canvi, a Menorca, el projecte ha despertat, de moment, un interès molt menor: només 11 alumnes han demanat plaça a l'IES Joan Ramis i Ramis de Maó (30 places). Dels alumnes que han demanat plaça, el 90,48% provenen de centres públics. La matricula es manté viva.

Els docents de Menorca, Eivissa i Formentera podran continuar fent feina fins a 70 anys si així ho sol·liciten a partir del curs 2026-2027. El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha anunciat aquest dimecres que la Conselleria aprovarà una instrucció amb nous criteris per autoritzar les pròrrogues de jubilació dels funcionaris docents majors de 65 anys, que diferenciarà les condicions segons les necessitats de cada illa.