Les patronals del sector educatiu 0-3 han tornat a deixar plantats els sindicats en la reunió convocada aquest dimarts per constituir la mesa negociadora del futur conveni autonòmic. És la segona vegada que CECE i PIMEM no assisteixen a una convocatòria per iniciar formalment les negociacions, un fet que ha provocat indignació entre CCOO, UGT i STEI, que acusen les patronals de bloquejar intencionadament el procés. “Fa un any vàrem acordar iniciar les negociacions per homologar les condicions de les treballadores del sector i aquesta és la segona vegada que ens planten”, ha denunciat la responsable d’Educació 0-3 de CCOO, Pepa Ramis. Segons ha assegurat, les patronals “bloquegen intencionadament el procés i donen l’esquena a les necessitats de les treballadores del 0-3”.

Les mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa 'sempre' i 1 'mai', l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits –juntament amb la relació amb un dels progenitors– on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

La Facultat d’Educació és un oasis lingüístic dins la UIB i també respecte del conjunt de la societat. Tot i això, el català també hi retrocedeix: els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i dos de cada tres creuen que la llengua es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Així ho constata el primer informe elaborat pel centre per analitzar els usos lingüístics de l’alumnat. La situació s’acosta a una diglòssia: el català manté la seva hegemonia en la docència i en les relacions amb els serveis administratius, però perd presència en els espais informals entre estudiants. El professor Ivan Solivellas, membre de la comissió de model lingüístic, resumeix la situació amb una idea clara: “El català es va residualitzant en àmbits molt específics”.

El desplegament del programari Llull, que substitueix l’anterior eina de gestió educativa a les Balears (GestIB), ha generat malestar entre els centres educatius i ha obert dubtes sobre la tramitació del contracte públic. Diversos equips directius denuncien incidències greus en el funcionament de la plataforma, especialment en la gestió econòmica, que s’hauria vist pràcticament paralitzada, i alerten també de dificultats en tasques bàsiques del dia a dia administratiu.

L’IB-Salut i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (Coiba) interposaran recursos de cassació davant el Tribunal Suprem contra la Sentència 170/2026 del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), relativa a l’accés de professionals infermers a càrrecs de direcció en l’àmbit de l’Atenció Primària. La resolució deriva del recurs presentat pel sindicat mèdic Simebal i el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (COMIB), que van impugnar el nomenament d’una infermera com a coordinadora del centre de salut de Sa Torre, a Manacor (acceptat per tot el personal del centre), i van defensar que aquests càrrecs han de ser ocupats exclusivament per personal mèdic.

El sistema d’emergències del SAMU 061 ha incorporat una nova unitat especialitzada en transport pediàtric i neonatal d’alta complexitat. El vehicle, presentat avui per la consellera de Salut, Manuela García, permetrà millorar l’atenció i el trasllat de pacients crítics entre hospitals de Mallorca, i també donarà servei a Menorca i Eivissa. La nova ambulància està concebuda com una extensió mòbil de les unitats de cures intensives de l’Hospital Universitari de Son Espases. L'objectiu és que els professionals puguin iniciar l’atenció avançada allà on es trobi el pacient i mantenir-la durant tot el trajecte fins al centre de referència.

El Consell de Ministres ha aprovat la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per, entre altres mesures, impedir que docents condemnats per delictes relacionats amb menors puguin exercir. Aquesta decisió ha tingut un ressò especial a les Balears arran del cas de Miquel Roldán, un professional condemnat a un any de presó per assetjar un exalumne, que en tornar a exercir ha provocat que les famílies del CEIP Son Pisà i del CEIP Maria Antònia Salvà facin vaga per rebutjar que estigui dins una aula amb infants. Ara bé, aquesta modificació legislativa l’afectarà realment?

La legislació vigent permet que un docent condemnat per assetjament a menors continuï exercint a les aules quan ja ha acomplert la pena. És la situació actual, a l’espera que el govern d’Espanya concreti el text de la reforma de la Llei de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència enfront de la Violència (Lopivi) per impedir aquests casos, amb el dubte encara obert sobre si s’aplicarà amb caràcter retroactiu. El debat s’ha accelerat arran del cas de Miquel Roldán, professor interí condemnat el 2024 a un any de presó per haver assetjat un exalumne. La llei no preveu casos com el de Roldán i ha pogut tornar a exercir.

El procés de selecció de la direcció del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca ha quedat qüestionat després de la mort sobtada el mes d'abril del tenor Antoni Aragón, director provisional del centre i candidat al càrrec, enmig de peticions de suspensió del concurs, denúncies de possible conflicte d’interessos i crítiques a la imparcialitat del procediment.

Miquel Roldán, el docent interí destinat al CEIP Son Pisà, va ser condemnat el 2024 a un any de presó per un delicte d’assetjament a un menor amb qui havia mantingut relació després d’haver-ne estat professor. La sentència, a la qual ha tingut accés en primícia l’ARA Balears, considera provat que el condemnat va mantenir una conducta “persistent i reiterada” per intentar continuar el contacte amb el jove malgrat que aquest li havia demanat expressament que el deixàs en pau i l’havia blocat de xarxes socials i aplicacions.

Ben Amics decidirà en assemblea si accepta la proposta de l’Ajuntament de Palma sobre l’organització dels actes de l’Orgull LGTBI, en un context marcat per la ruptura de la coorganització de la revetla, les discrepàncies sobre els terminis i el desacord en la planificació del dispositiu festiu i reivindicatiu. El col·lectiu ha anunciat la decisió després de mesos de tensions amb el Consistori, que han culminat amb la cancel·lació de la revetla per part de l’entitat i l’obertura d’un nou escenari de negociació amb Cort, que manté que els actes continuen en tramitació i que no s’ha suprimit cap activitat prevista.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha lamentat que la modificació de l’article de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència (LOPIVI) per impedir que persones condemnades per delictes amb menors puguin exercir com a docents s’hagi inclòs dins una reforma més àmplia que no estarà en vigor amb vista al pròxim curs.

A la Conselleria d’Educació són habituals les reunions en què es prohibeix als assistents entrar el telèfon mòbil a la sala. Segons fonts del departament, aquesta mesura s’aplica “per evitar distraccions i mantenir un espai de feina serè”. “Especialment quan es tracta un tema sensible, per confidencialitat”, afegeix Educació. Aquesta pràctica, però, genera sorpresa i debat entre part dels agents de la comunitat educativa, que consideren inusual aquest nivell de restricció en espais institucionals de treball.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts, en una primera lectura, a l’ampliació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, vigent des del 2021. La reforma endureix els criteris per poder treballar o mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin un contacte habitual amb menors. A partir d’ara, serà requisit imprescindible no tenir antecedents per delictes vinculats amb la infància per accedir a aquests llocs de treball. Amb aquesta mesura es volen evitar situacions com la del docent Miguel Roldán, condemnat per assetjament a un alumne i la incorporació del qual a un centre educatiu va generar rebuig entre les famílies.

Les famílies del CEIP Son Pisà han anunciat la desconvocatòria de la vaga que han mantingut durant set dies, que ha consistit a no dur els fills a escola per denunciar la presència al centre de Miquel Roldán, docent condemnat per assetjament. Tot i això, expliquen, la decisió no implica el final del conflicte ni de les seves reivindicacions. En el comunicat, les famílies exposen que “molt a pesar nostre i tot i haver aconseguit avui una participació del 30%, anunciam per a demà, dia 6, la desconvocatòria de la vaga general que hem mantingut durant set dies”.

El sistema educatiu de les Balears ha crescut de manera moderada en els darrers cinc cursos, però el canvi real no es troba tant en el volum d’alumnat com en la seva composició, on s'observa un increment important de les incorporacions tardanes. Entre el curs 2021-2022 i el 2025-2026, la matrícula global ha passat de 226.735 a 237.867 alumnes (+11.132, +4,9%). En paral·lel, els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) han augmentat de 52.680 a 57.725 (+5.045, +9,6%), un increment que reflecteix una diversitat creixent dins les aules.

Ben Amics ha anunciat la cancel·lació definitiva de la revetla de l’Orgull a Palma i ha responsabilitzat l’Ajuntament d’una situació que, segons l’entitat, és conseqüència d’anys d’inacció administrativa, manca de planificació i un procés sostingut de desmantellament de les polítiques LGTBI municipals. És, asseguren, “la primera vegada des de fa més de 20 anys que se suspèn la revetla de l’Orgull”. “La nostra revetla està cancel·lada”, ha dit Jan Gómez, coordinador tècnic de l’entitat. “Estam a 4 de maig i els contractes encara no estan penjats al perfil de contractació”.

A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

Usuaris del sistema de salut han expressat el seu malestar per les dificultats per demanar cita prèvia a través de la nova aplicació de gestió sanitària del Govern, Espai Salut, en marxa des de març. Segons denuncien, en molts casos resulta impossible obtenir una cita mitjançant l’eina digital, una situació que està generant frustració i una creixent sensació de saturació del sistema. El problema s’agreuja amb el col·lapse del servei telefònic: usuaris asseguren que han intentat contactar amb Infosalut Connecta per gestionar una cita sense obtenir resposta o amb llargues esperes. Denuncien, en aquest sentit, la manca d’alternatives eficients per accedir a l’atenció sanitària, que descriuen com un coll d’ampolla. "És impossible demanar cita ni per l'App ni per telèfon. Hem tornat 20 anys enrere, perquè hem d'anar a demanar cita al Centre de Salut. Quan hi vaig anar hi havia cua", assegura un usuari.

El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit a la Universitat CEU San Pablo, ja ha completat totes les places del grau de Medicina per al seu inici, previst el pròxim mes de setembre. Més del 80% dels estudiants admesos són de les Illes Balears, majoritàriament de Mallorca. Amb aquesta primera promoció, el centre fa el seu debut amb l’objectiu de consolidar a l’illa una facultat de ciències de la salut amb fort arrelament territorial, orientada a pal·liar la manca de professionals sanitaris. L'hematòloga Antònia Sampol, actualment professora associada de la UIB i cap de servei d'Hematologia i Hemoteràpia de l'hospital de Son Espases, formarà part de l'equip directiu del CEU Beato Luis Belda.