Un de cada quatre alumnes de les Balears assegura que ha pensat alguna vegada deixar els estudis. Aquesta és una de les dades més contundents de l'enquesta elaborada pel Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), que ha recollit les respostes de 10.750 estudiants d'ESO i FP amb l'objectiu d'escoltar la veu de l'alumnat i conèixer els factors que condicionen la seva trajectòria educativa.

Aina Salom (Alaró, 1980) va accedir al deganat de la Facultat de Dret de la UIB amb l’objectiu de marcar una nova etapa al centre. Des de la seva arribada, ha apostat per obrir la Facultat a la societat, reforçar l’ús del català i promoure una formació jurídica moderna, innovadora i centrada en l’alumnat. El seu projecte busca convertir la Facultat en un espai més proper, dinàmic i connectat amb la realitat professional i social.

El procés d’escolarització per al curs 2026-2027 en el nivell de 4t d’infantil (3 anys) ha registrat un 94,14% (+0,15 respecte el curs 2025-2026) d’assignacions en primera opció, en un context marcat per la implantació del model de zona escolar única a pràcticament tots els municipis de les les Balears i per una reducció notable del nombre de sol·licituds respecte del curs anterior, en línia amb la baixada de la natalitat. El curs passat varen ser 7.473 i enguany 6.651, un descens de l'11% que ha facilitat la col·locació dels infants.

La política de repartir recursos a tothom que ha aplicat la Conselleria d’Educació des de l’inici de la legislatura ha anat apagant, a poc a poc, qualsevol espurna de mobilització en defensa de l’escola pública i en català, com també la denúncia de la derivació massiva de recursos cap a la concertada, en un moment en què la pública necessita oxigen amb urgència. El contrast amb el que passa a l’altra banda de la mar és difícil d’ignorar: a Catalunya i al País Valencià, realitats educatives semblants han encès mobilitzacions contundents i vagues que han sacsejat els respectius governs. A les Balears, en canvi, la tensió s’ha anat dissolent sense estrèpit, com si s’hagués evaporat abans de convertir-se en conflicte. És cert que els docents illencs, almenys abans que es concretin les millores pactades o pendents, cobren més que els seus homòlegs valencians i catalans. Però els doblers, sovint, no expliquen el que passa a les aules.

Una aula amb calor, ventilació insuficient i alumnes intentant seguir la classe mentre el curs entra a la recta final. L’escena, repetida en molts centres de les Balears, resumeix un any marcat pel desgast i per la sensació que la distància entre la planificació educativa i la realitat de les aules no deixa de créixer. En aquest context, la Conselleria d’Educació ha anunciat al llarg del curs diverses mesures: el Batxillerat d’Excel·lència, la incorporació de psicòlegs a Primària, el reforç de l’atenció emocional als docents, noves mesures de convivència, la consolidació de l’etapa 0-3 gratis i l’aposta per l'FP, a més d’inversions a centres, entre d’altres. Tot plegat arriba a un sistema que, segons els centres, continua marcat per la manca de previsió i la dificultat de convertir els anuncis en millores reals.

A dues de les 7 classes de C1 d’anglès de l’EOI de Palma, només ha resultat apte un alumne dels 37 matriculats (18 presentats a la prova final), ja que la nota mitjana mínima exigida de totes les parts avaluades és un 6,5. Així ho explica un dels alumnes afectats, que ha contactat amb l'ARA Balears, i assegura que el resultat ha generat un fort malestar entre l’alumnat i també entre part del professorat. “Hi ha moltes queixes entre els alumnes, i fins i tot alguns professors del departament coincideixen que l’examen ha estat massa avançat. No l'haurien aprovat ni ells”, afirma. El volum de 'suspensos' és el semblant al d'altres anys.

Enrique Javier Díez és catedràtic de la Universitat de Lleó i una de les veus més actives en el debat sobre el paper de l’educació davant l'auge dels discursos d’extrema dreta. Especialista en pedagogia crítica i educació per a la democràcia, defensa una escola que contribueixi a formar una ciutadania compromesa amb els valors democràtics i el bé comú. Aquesta setmana és a Mallorca per presentar aquest dijous (La Col·lectiva) el llibre Pedagogia antifeixista. Construir una pedagogia inclusiva, democràtica i del bé comú davant l’auge del feixisme i la xenofòbia. Tot plegat, en un moment en què el debat sobre la presència d’aquests discursos entre el jovent ja és protagonista.

Les reclamacions presentades davant l’Oficina del Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic de les Balears varen experimentar un notable increment durant el 2025. Segons la memòria anual presentada aquest dimecres al Parlament pel defensor dels usuaris, Bernardí Bou, l’organisme va tramitar 251 expedients, una xifra que representa un augment del 37,2% respecte dels 183 registrats l’any anterior.

La Conselleria d’Educació ha posat sobre la taula una nova mesura que permetria als docents fer una pausa retribuïda de la seva carrera professional, popularment coneguda com a 'any sabàtic' després d’un període de reducció salarial progressiva durant quatre cursos. La proposta, presentada avui a la Mesa Sectorial d’Educació presidida pel conseller Antoni Vera, ha estat rebuda pels sindicats, que l’analitzaran abans de la pròxima reunió. A la trobada també hi han participat la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Joana Maria Cabrer, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Catalina Ginart.

A l’hora del pati, entre corredisses, pilotes i converses improvisades, els mestres del CEIP Ses Rotes Velles han començat a detectar una escena que fa només uns anys hauria semblat improbable. Alguns infants que habitualment s’expressen en castellà o que provenen de famílies on el català no existeix han començat a relacionar-se entre ells amb aquesta llengua. "Al pati hem sentit nins d'Infantil que entre ells xerren en mallorquí", explica la directora del centre, Joana Maria Mas. Aquesta imatge resumeix el sentit del projecte Com aprenem a ser capaços d'explicar allò que feim, pensam i sentim?, que ha convertit la llengua en eix central de l’escola i que ha estat reconegut amb el premi Bartomeu Picornell d’Educació.

El professor de Llengua Castellana i Literatura Francisco Guardiola, amb 28 anys d’experiència a l’ensenyament concertat, fa més d’un any que manté obert un conflicte amb l’Administració després d’obtenir un 0 en una de les proves de les oposicions docents de 2025 a les Balears. El docent sosté que la qualificació no reflecteix el contingut real del seu examen i que el procés de correcció es va basar en criteris subjectius i poc transparents. El cas ha passat per una reclamació inicial al tribunal, un recurs d’alçada i ara es troba a l'expectativa de saber si s'opta per la via judicial.

El CIFP Juníper Serra, centre de Formació Professional, ha obtingut tres medalles a la darrera edició de les SpainSkills, la competició estatal que avalua les competències de l’alumnat de FP de tot Espanya. El centre va aconseguir l’or en Cuina, la plata en Recepció Hotelera i el bronze en Servei de Restaurant i Bar, i es va convertir en l’únic centre de les Illes Balears amb tres guardons en aquesta edició del certamen.

Menorca ha activat una nova proposta formativa per reforçar els estudis d’informàtica i reduir la distància entre les aules i el món empresarial. L’IES Biel Martí, centre que imparteix el cicle de Grau Mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX), ha impulsat un espai d’innovació al Centre Bit de Menorca que vol donar resposta als nous requisits de la Formació Professional i millorar l’experiència pràctica de l’alumnat.

L’Aljub d'Es Baluard ha reunit aquest dilluns més de 300 persones per celebrar la tretzena edició dels premis ARA Balears, una cita que, any rere any, reconeix iniciatives, entitats i trajectòries que contribueixen a una societat més cohesionada, compromesa amb la cultura i arrelada al territori. A l’acte han comparegut representants institucionals, polítics, econòmics, socials i culturals, a més d’amics i col·laboradors del diari, encapçalats pel vicepresident del Govern, Antoni Costa, i el president de l’ARA, Ferran Rodés.

La incorporació dels nous metges residents (MIR) als centres sanitaris de les Balears torna a evidenciar la feminització de la professió mèdica. Dels 152 professionals que enguany han iniciat el període de formació especialitzada i s'han col·legiat a les Illes, 110 són dones i 42, homes. Això significa que el 72,3% dels nous residents són dones.

Les aules de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es buiden de cada vegada més aviat. Després de Pasqua, coincidint amb l’inici de la temporada turística, l’absentisme s’accentua especialment als cursos superiors, on molts estudiants compaginen estudis i feina. “Entre un 30 i un 40% dels alumnes poden deixar de venir a classe perquè fan feina”, assegura el professor David Abril, que considera aquesta tendència “estructural” i estretament vinculada a la realitat del mercat laboral i a la necessitat de pagar els estudis de manera autònoma. Amb tot, l'absentisme en augment dels estudiants al llarg de tot el curs és un tema que ocupa la comunitat universitària.

El PSIB-PSOE ha registrat peticions de compareixença perquè el conseller d’Educació, Antoni Vera, i la de Salut, Manuela García, donin explicacions al Parlament pel tancament de la cuina central de Can Arabí i per la incertesa que la situació pot generar amb vista a les escoles d’estiu, que començaran d'aquí a poques setmanes. La diputada socialista Amanda Fernández ha advertit que la mateixa empresa ha prestat servei en anys anteriors en activitats estivals i ha reclamat saber què passarà enguany amb aquests serveis, que es troben a les portes d’activar-se. El tancament de la cuina, una de les principals empreses de càtering escolar de Mallorca i responsable de 45 menjadors escolars arreu de l’illa, s’ha produït a només nou dies d’acabar el curs i ha obligat a reorganitzar d’urgència el servei de menjador a 33 centres educatius, amb la redistribució de prop de 2.000 menús diaris.

La Conselleria d’Educació i Universitats posarà en marxa, a petició del departament d’Inspecció Educativa, un sistema d’avaluació dels equips directius dels centres amb l’objectiu de detectar possibles problemes de clima laboral, millorar la gestió dels conflictes i reforçar el lideratge pedagògic. Es tracta d’una de les principals mesures sorgides del grup de feina Docent 360, impulsat pel Govern per reforçar el benestar emocional del professorat, les conclusions del qual ha presentat aquest dimecres el conseller d’Educació, Antoni Vera.

Què ha passat perquè, quan només falten pocs dies per acabar el curs escolar, s’hagi ordenat el tancament d’una de les principals cuines centrals que proveeixen menjadors escolars a Mallorca i s’hagin posat en risc prop de 2.000 menús diaris? Aquesta és la pregunta que ha quedat oberta després que la Conselleria de Salut de les Balears decretàs la clausura cautelar de la cuina central del restaurant Can Arabí, una decisió presa el dilluns 8 de juny arran d’una inspecció sanitària. El tancament ha provocat un efecte immediat sobre el sistema de menjadors escolars: s’han hagut de reorganitzar d’urgència 33 centres educatius i redistribuir els menús entre diverses empreses. En total, Can Arabí gestionava prop de 45 menjadors escolars, molts d’ells en règim de càtering. Aquella mateixa nit de dilluns, el departament d’Educació va activar un dispositiu d’emergència per garantir que cap centre es quedàs sense servei.

"Fa dos anys que pràcticament cada vegada que hi anam, hi trobam problemes". Amb aquesta contundència descriuen fonts coneixedores de l'expedient la situació que, segons asseguren, s'arrossegava des de feia temps a la cuina central de Can Arabí, una de les principals empreses de càtering escolar de Mallorca i responsable de 45 menjadors escolars arreu de l'illa (és l'empresa més gran). Les mateixes fonts afirmen que es tracta d'un dels expedients més greu que els serveis d'inspecció sanitària gestionen actualment en aquest àmbit i sostenen que les deficiències detectades no eren noves ni desconegudes per l'Administració. "Ja se'ls havia clausurat prèviament", exposen.