Kamala Harris no ens ha presentat una argumentació bona i convincent per a la seva candidatura, a part d’acusar el seu adversari de feixista. Si li fan una pregunta per a la qual no té una resposta prefabricada, s’ha d’esforçar per trobar-hi una resposta coherent. La diferència més destacada entre la campanya actual i la que va fer el 2019 és que ha renegat de moltes de les seves opinions anteriors. ¿És perquè amaga les seves autèntiques conviccions o perquè en té poques d’autèntiques?

Com va assenyalar el filòsof francès Jean-François Revel: “El fenomen totalitari no es pot entendre sense tenir en compte la tesi que una part important de totes les societats està formada per gent que desitja activament la tirania: per exercir-la ells mateixos o –i això és molt més misteriós– per sotmetre’s-hi”.

En totes les vides hi ha dates inesborrables: el naixement d’un fill, la mort del pare o la mare, una tragèdia nacional com l’11 de Setembre. Una de les dates inesborrables per a mi és el 19 de setembre del 1985. Jo era aleshores un nen d’11 anys que vivia a Ciutat de Mèxic i anava en cotxe a l’escola. Eren uns minuts després de les 7 del matí. De sobte, la carretera va començar a gronxar-se. El cotxe anava d’una banda a l’altra. Era com si voléssim. Va durar gairebé tres minuts. A l’escola circulava el rumor que el centre de la ciutat havia quedat arrasat. Al meu pare li agradava arribar al despatx cap a les 7. Vaig passar el matí mort de por.