A la consulta del metge, en una cita judicial o fent la compra al comerç del costat de casa. Fer un dia a dia parlant en català és cada cop més complicat fins al punt que la meitat dels catalanoparlants (50,5%) reconeixen que en alguna ocasió han renunciat a la seva llengua "per evitar problemes". Aquesta dada, extreta de l'Enquesta Sociopolítica del 2024, feta pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), és una de la cinquantena de realitats que destaca l'InformeCAT 2025, que anualment elabora Plataforma per la Llengua per fer una radiografia de quin és l'estat del català. "No és un estudi sociolingüístic, sinó que són dades que no cada any són les mateixes, però que ens donen una imatge real de com està la llengua", ha concretat el president de la plataforma, Òscar Escuder.

Que les orques i altres animals marins necessiten rascar-se no és cap novetat. Fa anys que se sap que diverses espècies d'orques fan el que es coneix com a kelping: fregar algues marines amb el cap, les aletes i el cos per eliminar paràsits i mantenir la pell sana. Ara bé, un equip d'investigadors del Center for Whale Research (CWR) –el centre per a la investigació de les balenes al nord del Pacífic– i la Universitat d'Exeter, al Regne Unit, han aconseguit documentar un fet totalment inusual: l'allokelping.

L'embolic al voltant de si les faltes d'ortografia han de penalitzar o no en tots els exàmens de la selectivitat ha fet reflotar el debat del nivell que tenen els estudiants que avui entren a la universitat. Tot i que dimecres un dels arguments per justificar les correccions de les PAU de la coordinadora de les proves, Pilar Gómez, va ser que als alumnes, "després de 15 anys escolaritzats, no els haurien de preocupar les faltes d'ortografia" [perquè no n'haurien de fer], la realitat és ben diferent si es pregunta als professors que reben els universitaris a primer curs: la valoració sobre el seu nivell va del "no satisfactori" al "molt decebedor".

La Fàtima té 12 anys. Fa pocs mesos va entrar en un espai que no li era gens familiar. Una aula amb trenta desconeguts que, la majoria, són amics de tota la vida entre ells. Era lluny del que fins fa res havia estat casa seva: amb la mare i la germana van fugir d'Algèria, l'únic paisatge que la nena havia vist des que va néixer.

La Fiscalia europea està revisant els fons comunitaris Next Generation que el Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha rebut per finançar el MareNostrum-Ona, el primer ordinador quàntic de l'Estat. La posada en marxa d'aquesta eina s'emmarca en una iniciativa del ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública del govern espanyol.

La pregunta ens persegueix a tots des de ben petits: "Què vols ser quan siguis gran?" Els primers cops que es fa, el podi de respostes l'acostumen a ocupar les professions de policia, bomber, veterinari, futbolista o la recentment afegida influencer. Mentre s'és petit la reacció dels adults davant d'aquestes idees acostuma a ser una barreja entre tendresa i gràcia, però a mesura que va passant el temps tot plegat deriva en la gran pregunta: "Ja trobaràs feina, si estudies això?" I aquí sovint hi surten perjudicades les branques humanístiques.

Elena Lauroba Lacasa és vicerectora d’organització i governança de la Universitat de Barcelona (UB). També és qui està coordinant la redacció del nou estatut de la UB. Atén l'ARA poques hores després que l'administració Trump hagi castigat la Universitat de Harvard congelant 2.200 milions de dòlars en subvencions per negar-se a cancel·lar programes de diversitat i a controlar l'orientació ideològica dels estudiants.

De manera directa i sense subterfugis. Els últims dies a les xarxes socials s'han començat a viralitzar continguts d'empreses que, sense miraments, ofereixen els seus serveis als universitaris per fer-los el treball de fi de grau (TFG), el treball de final de màster (TFM) o fins i tot la tesi doctoral. Tot i que la quantitat d'ofertes d'aquest tipus és considerable, n'hi ha hagut una que ha cridat especialment l'atenció perquè interpel·la directament els estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

En els últims 25 anys s'ha triplicat el nombre d'universitats privades a l'Estat. De fet, segons les últimes dades del ministeri de Ciència, Innovació i Universitats fetes públiques aquest dimarts, actualment a Espanya hi ha un total de 96 universitats, de les quals gairebé la meitat (46) ja són privades, enfront de les 50 públiques. A més, hi ha fins a nou centres privats que estan pendents de rebre l'aval per obrir les portes. D'aquesta manera, tot i que a hores d'ara es troba a només quatre centres de tenir-ne tants de públics com de privats, tenint en compte el nombre d'institucions que estan pendents de rebre llum verda, no seria d'estranyar que pròximament a l'Estat hi hagi tantes –o més–universitats privades que de públiques.

Gairebé sempre que es parla amb algun dels estudiants que ha obtingut millor nota a la selectivitat en ciències o que ha destacat al batxillerat o a la universitat, en algun punt de la conversa acaba apareixent la paraula cangur. També quan es pregunta a professors de matemàtiques com han motivat els seus alumnes, la resposta sol incloure una frase: "Hi ha unes proves que es fan cada any..." És impossible desvincular l'èxit educatiu de gran part dels estudiants catalans brillants de les proves Cangur. És un concurs de matemàtiques internacional que aquest dijous celebra la trentena edició a Catalunya amb més de 100.000 alumnes inscrits. Hi col·laboren centenars d'escoles, instituts i, fins i tot, universitats que cedeixen espais per fer "el concurs dels grans".

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

Entre un Starbucks i un Yoga Studio Barcelona, a dos carrers del Raval i davant de milers i milers de turistes que cada dia passegen pels carrers que envolten plaça Catalunya. En ple 2025 i després de saber que el català ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població, sembla gairebé impossible que en aquest punt de la capital catalana es pugui sentir l'expressió "no entendre-hi un borrall".

Nuno Crato (Lisboa, 1952) va ser ministre d’Educació i Ciència de Portugal entre el 2011 i el 2015 i se’l considera un dels artífexs del miracle educatiu del país. Va ser un dels principals impulsors de les reformes que van permetre al país lusità assolir els millors resultats de la seva història a l’informe PISA. Visita Barcelona de la mà de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Societat Catalana de Matemàtiques.

La reivindicació de “l'orgull xarnego” del guionista Eduard Sola quan va rebre el premi Gaudí ha encès les xarxes socials entre alguns internautes que van veure en el discurs un atac a la història dels catalans de soca-rel que, com l'avi andalús del guardonat, van haver de viure en situacions molt precàries o amb l'opressió de la dictadura, amb l'única diferència que no havien hagut de deixar el seu país. La polèmica –artificial o no– coincideix amb el centenari de Paco Candel, l'autor que, com Sola, va escriure sobre la seva pròpia experiència.

La Loteria del Nen –o de Reis– és el gran primer sorteig de l'any, i aquest dilluns ha repartit 770 milions d'euros en premis. El primer ha estat per al número 78.908, dotat amb dos milions d'euros per sèrie (200.000 euros per dècim). El segon premi, amb 750.000 euros per sèrie (75.000 per dècim), ha estat per al 06.766. El tercer, amb 250.000 euros per sèrie (25.000 per dècim), ha estat per al 66.777.

En el món animal és habitual que certes espècies com les aus recorrin grans distàncies de milers de quilòmetres, i arribin a migrar del pol Sud al pol Nord en menys d'un any. En el cas dels mamífers, aquestes distàncies migratòries solen ser molt més curtes. Ara bé, dintre dels mamífers, les reines de les curses de llarga distància són amb molta diferència les balenes geperudes (Megaptera novaeangliae). Aquests animals, que es caracteritzen pels seus cants aquàtics i per la seva gran mida –poden arribar a fer 16 metres de llarg i pesar més de 35.000 kg–, migren per dos motius bàsics: menjar i aparellar-se.

Aquest dimecres vam conèixer que Catalunya torna a situar-se a la cua d'Europa i de l'Estat pel que fa al nivell matemàtic dels alumnes. El que ja es va posar sobre la taula fa un any amb les proves PISA dels alumnes de secundària ara es confirma amb el resultat de les proves TIMSS a primària. En aquests últims exàmens organitzats per l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) els alumnes catalans que feien 4t de primària l'any 2023 van obtenir de mitjana 489 punts. Són cinc punts menys que els que van obtenir en l’informe del 2019 i una desena menys que a les mateixes proves del 2015.

Espanya està a quatre centres privats de tenir el mateix nombre d'universitats privades que públiques i, en conseqüència, el nombre d'estudiants que s'hi matriculen s'ha disparat en els últims quinze anys. Aquestes són dues de les conclusions que apunta l'informe anual de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre l'evolució i les característiques del sistema universitari estatal. Segons el seu últim estudi, publicat aquest dimarts, el curs passat a Espanya hi havia un total de 91 universitats en actiu: 50 de públiques i 41 de privades. Ara bé, el mateix document apunta que "aviat" el sistema universitari espanyol incorporarà cinc noves universitats, totes privades, cosa que situarà la balança en 50 universitats públiques i 46 de privades.

"Fa un mes que demanem a la conselleria d'Educació que ens expliquin quin pla tenen i no hem aconseguit que posin cap full a sobre de la taula. No podem ser optimistes si no sabem que estem fent ni cap a on anem", lamenta Rubén Pacheco, president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares (FAMPA) del País Valencià. Explica a l'ARA la sensació de les famílies dels més de 40.000 alumnes valencians que han vist com, d'una manera o altra, la seva escola o institut –i tot el seu entorn– s'ha vist afectat per la devastació de la DANA. "Tenim un munt d'escoles on el govern ni tan sols s'ha encarregat de fer la neteja gran de la brossa", hi coincideix la presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, que insisteix que des de l'inici de la catàstrofe "la responsabilitat i les accions de la conselleria no han millorat en res".

"Fa quinze anys el que preocupava als pares és que una filla es passés dues hores al telèfon parlant amb la seva millor amiga, però el problema actual és que es passen tot aquest temps consumint contingut que no trien, sense un interlocutor real ni cap mena d'intercanvi comunicatiu". D'aquesta manera descriu el problema dels adolescents a les xarxes socials i, sobretot amb TikTok, la investigadora Mònika Jiménez del grup Communication, Advertising and Society (CAS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).