Des que els científics van començar a fer proves amb patògens perillosos als laboratoris, el món ha patit quatre o cinc pandèmies, segons com es miri. Una, la grip russa del 1977, va ser provocada gairebé amb tota seguretat per un error de recerca. Alguns científics d'Occident van sospitar ràpidament que l'estrany virus havia estat al congelador d'un laboratori durant un parell de dècades, però la majoria es van mantenir en silenci per por de ferir susceptibilitats.

Tot va començar uns minuts després que es conegués la terrible notícia que el director executiu de UnitedHealthcare, Brian Thompson, havia estat tirotejat mortalment al centre de Manhattan. Fins i tot abans que se’n sabessin els detalls, internet ja anava ple d’especulacions sobre si l’empresa s’havia negat a cobrir les factures mèdiques del presumpte assassí i de debats sobre si l’assassinat era una resposta raonable.

Just ara que comencem a recuperar-nos de la devastació del covid-19, el món s'enfronta a la possibilitat d'una pandèmia causada per un patogen molt més mortal. La grip aviària fa temps que preocupa els científics. Aquest patogen, especialment la soca H5N1, no ha infectat gaires humans, però el 56% dels que se sap que l'han contret han mort. El fet que, pel que sembla, no es pugui propagar fàcilment d'una persona a una altra ha impedit que provoqui una pandèmia. Però les coses estan canviant. El virus, que fa temps que provoca brots entre l’aviram, infecta cada cop més aus migratòries, i això li permet estendre's més àmpliament, fins i tot a diversos mamífers, cosa que augmenta el risc que una nova variant es pugui estendre a les persones.