La tensió és màxima. El comandant camina entre les mirades de por i admiració de la tropa mentre espera la reacció de l'adversari. En funció de la resposta hi haurà pau o hi haurà guerra. Quan pren la decisió, llança al camp de batalla un missatge clau: "What we do in life echoes in eternity". La voluntat de transcendir mobilitza tothom i porta a la victòria. És l'escena que protagonitza Russell Crowe a l'inici de Gladiator, estrenada el 2000, quan les històries que arribaven de Hollywood acabaven bé.

El vaig conèixer al voltant d’una taula, quan encara no era conscient de la força que algunes taules poden tenir. Jo hi assistia puntualment, discretament, convidat com a jove secretari de la junta directiva del Cercle d’Economia. La capacitat d’atracció d’aquella taula, on m’asseia sense fer-me notar, em va atrapar.

Si la narrativa és poder, els economistes el va acariciar. Durant dècades, van tenir un paper protagonista en el competit món de narradors que pontifiquen sobre el que passarà, i el que cal fer perquè passi el que es vol que passi, o per evitar el que es tem que passi. Des de fa un temps, però, aquest rol privilegiat es qüestiona de manera permanent.  

Totes les disciplines tenen una àgora on de manera recurrent es posen a prova els diferents punts de vista. En economia, una de les grans places on es confronten les diferents opinions són les rodes de premsa dels bancs centrals. Com que les pujades o baixades dels tipus d’interès tenen importants repercussions econòmiques, tothom que pretén dir la seva amb certa autoritat sobre el que haurien de fer el BCE o la Reserva Federal (la Fed), ha de definir una visió detallada sobre la situació econòmica del moment. Les batalles pel relat econòmic les presenciem de manera assídua cada vegada que es reuneixen les màximes autoritats monetàries. Però l’incert context actual ha propiciat l’aparició de visions especialment allunyades les unes de les altres.