Havia col·locat ser mare a la llista dels “ja ho faré”, “ara no toca” o “ara no em va bé”. No li trobava un lloc ideal a l’agenda i sempre ho anava ajornant. Les oportunitats laborals, l’activitat social o les ànsies de viatjar i viure altres experiències sempre acabaven sent prioritaris. D’alguna manera, pensava que la maternitat era com aquells iogurts que deixes al fons de la nevera, convençuda que, com que en realitat no caduquen del tot, ja te’ls menjaràs un altre dia. Però també una veueta em xiuxiuejava que si no m’hi posava aviat, potser algun dia me'n penediria. Aquesta veueta no era res més que una pressió social que prenia formes diverses, de vegades subtil i de vegades tan evident que incomodava.