L'oposició de Geòrgia torna a manifestar-se aquest dissabte al centre de la capital, Tbilisi. De fet, no han deixat de fer-ho des del 28 de novembre, després d'unes eleccions legislatives que consideren fraudulentes, en què va guanyar el partit que governa el país caucàsic des de fa dotze anys, Somni Georgià. Aquest dissabte, però, els manifestants protesten també contra la votació del nou president del país: hi havia un únic candidat, l'oficialista Mikhaïl Kavelaixvili, a causa del boicot de l'oposició. A l'actual presidenta, Salome Zourabixvili –que s'ha convertit en una de les veus més crítiques contra el govern–, se li acaba el mandat el 29 de desembre, però ha reiterat que no pensa abandonar la presidència, ja que considera que l'elecció d'aquest dissabte és "una provocació i fins i tot una paròdia".

A Geòrgia l'hivern s'acosta a passos de gegant, i quan el sol es comença a pondre, les temperatures cauen en picat. Malgrat això, res no impedeix que dia sí, dia també, des de fa un mes una part important dels ciutadans d'aquest país caucàsic surti al carrer a protestar contra el govern de Somni Georgià, el partit al poder des del 2012.

Els efectes personals de Stefanos Kasselakis, fins fa uns dies líder de Syriza, ja no són al setè pis de l'oficina que el partit té a la plaça Koumoundourou, a Atenes. Escollit no fa ni un any enmig de diverses polèmiques, l'exassessor de Goldman Sachs va patir fa dues setmanes una moció de censura que va prosperar, així que el partit d'esquerres torna a estar sense líder. Els pròxims passos ja estan clars: l'executiva de la formació ha decidit convocar un congrés extraordinari per al cap de setmana de l'1 al 3 de novembre amb la intenció de pautar un full de ruta i presentar els candidats a les primàries. Aquestes, d'altra banda, se celebraran el 24 de novembre i, si calgués una segona ronda, l'1 de desembre. Pesos pesants de la formació com ara Pavlos Polakis o l'actor Apostolos Glentzos ja han dit que volen ser candidats.

Grècia és un destí reconegut per la varietat de la seva dieta i l'elaboració de plats amb productes de proximitat i de qualitat. Epicentre de la cuina mediterrània, al país hel·lè i a la seva capital, Atenes, avui dia es poden trobar propostes gastronòmiques per a tots els gustos. Només cal allunyar-se una mica del centre i deixar el rellotge aparcat; perquè si hi ha una cosa clara és que, a Grècia, els àpats són sagrats.

El paquet de lleis laborals que l'executiu del primer ministre grec Kyriakos Mitsotakis va aprovar el passat mes d'octubre comença a caminar al país hel·lè. Es tracta d'una reforma polèmica que ja en el seu moment va aixecar polseguera entre la ciutadania i els sindicats, amb un gran poder de convocatòria i mobilització en el país.

Al llibre de família del Ruxeyan Adil, nascut a Kobane, al Kurdistan sirià, hi diu que té 25 anys, però ell assegura que només en té 23. Explica que, tot i que es troba una mica millor i que la teràpia psicològica li està anant molt bé, encara té molts problemes per dormir a les nits. El Ruxeyan és un dels supervivents del naufragi de l'Adriana, el pesquer que la matinada del 13 al 14 de juny del 2023 es va enfonsar davant de la costa del Peloponès, a Grècia. A bord es calcula que hi viatjaven entre 700 i 750 persones (la majoria del Pakistan, Síria, Palestina, Egipte i l'Afganistan) que havien salpat de Líbia. Només en van sobreviure 104 i només es van trobar 82 cossos, dels quals se'n van poder identificar 58. Es tracta d'una de les tragèdies més importants al mar Mediterrani.

La torxa que encendrà el foc del peveter dels Jocs Olímpics de París 2024 ja solca el Mediterrani de camí cap a França. El temple d'Hera, a les runes de l'antiga ciutat d'Olímpia, a Grècia, va ser testimoni el 16 d'abril del tradicional protocol de l'encesa, per al qual es va haver de fer servir una flama dels assajos del dia anterior, ja que la jornada es va aixecar ennuvolada.

L'Església ortodoxa grega continua profundament molesta per la decisió del govern conservador i el Parlament grec de legalitzar el matrimoni entre parelles del mateix sexe i reconèixer els infants de les parelles LGBTIQ+ i els nascuts a través de la gestació subrogada. Tres setmanes després d'aquesta fita al país hel·lè, el Sant Sínode ha proposat excomunicar els diputats que van donar suport a la llei i han assegurat que no batejaran els fills de les parelles LGBTIQ+. Aquest tipus d'exabrupte dels prelats grecs no és res nou a Grècia: l'any 2020, en plena pandèmia de la covid 19, van voler excomunicar el primer ministre Kyriakos Mitsotakis per haver proposat que la comunió es deixés de fer amb la mateixa cullereta a la boca de tots els fidels.

Si hi ha una paraula que sempre apareix a la conversa quan es parla de criatures a Grècia és conciliació. Conciliar la criança dels fills i filles i les activitats professionals dels progenitors resulta complicat en un país on els infants surten a la una del migdia de l'escola, tant a la pública com a la privada. Si bé s'ofereix a les famílies la possibilitat que es puguin quedar fins a les quatre o cinc (depenent del centre escolar), molts dels progenitors opten per endur-se'ls a casa i intentar gestionar com poden el temps.

Impulsada pel primer ministre Kyriakos Mitsotakis i amb el suport només del seu partit –tots els altres hi van votar en contra–, el Parlament grec va aprovar fa una setmana una nova llei laboral que ha suscitat polèmica i que compta amb l'oposició de tots els sindicats. L'aprovació d'aquesta normativa en aquest moment, tal com assenyalen els experts i els sindicats, no és casual: Mitsotakis ha segellat aquesta reforma tan sols tres mesos després d'haver guanyat les eleccions per majoria absoluta i durant la setmana que s'han dut a terme les eleccions primàries a Syriza, principal partit de l'oposició.

Stefanos Kasselakis encara és un desconegut per a la ciutadania grega, però sobre seu recau, des d'aquest diumenge, la responsabilitat de fer reflotar l'esquerra política a Grècia. Passaven les dotze del migdia i Kasselakis, un dels candidats a prendre el relleu a Alexis Tsipras a la coalició d'esquerra Syriza-Aliança Progressista, arribava al centre cultural de Nea Smyrni amb un somriure d'orella a orella. Encara no sabia que seria el guanyador de les primàries, però ho podia intuir: a la primera ronda va arrasar amb la candidata fins aquell moment preferida, Efi Ahtsioglou, mà dreta de Tsipras i exministra de Treball durant el seu govern. Kasselakis va passar-li per sobre a Ahtsioglou amb el 56,7% dels vots.

Al camp de Mavrovuni, a tan sols quatre quilòmetres de Mitilene, la capital de l'illa grega de Lesbos, l'Abdel i el seu company, que no vol dir el seu nom, de 20 i 21 anys respectivament, arriben amb una bossa grossa a les mans. "És roba neta, ens la netegen un cop per setmana a Happy Family [una ONG de la zona]". Porten una acreditació a la mà, que és el que els permet entrar i sortir del camp; imprescindible també presentar-la en cas que els aturi la policia. Van arribar a Lesbos fa tres mesos procedents d'Eritrea, travessant per Turquia. A la pregunta d'on els agradaria assentar-se, tots dos ho tenen clar: "A Amèrica", diuen sense especificar.

Grècia pateix aquests dies la segona onada de calor d'ençà que va començar l'estiu. El pic de temperatura ha arribat aquest cap de setmana amb una màxima de 45 °C i ha anat acompanyat de més d'una seixantena d'incendis forestals, sobretot entre la regió de l'Àtica i les illes de Rodes, Corfú i Eubea. L'exèrcit ha estat mobilitzat i el país va activar, dimarts passat, el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea. També la UE hi ha enviat efectius aeris i terrestres. Es tracta de l'onada de calor de durada més llarga en la història del país, segons l'Institut Meteorològic Nacional i, de cara a demà, es preveu una nova pujada de les temperatures.

"De tots els animals domèstics, el gat és l'únic que no ha estat domesticat per l'home. No perquè continuï sent salvatge ni perquè sigui capaç de conviure amb els humans, sinó perquè no van ser els éssers humans els que van domesticar al gat, més aviat va ser el gat que es va domesticar a si mateix", escriu Paloma Díaz-Mas, catedràtica universitària i membre de la Reial Acadèmia Espanyola, a Lo que aprendemos de los gatos (Anagrama, 2014). "Van ser els gats els que van entrar als graners per matar ratolins. Els humans van veure que tenir gats era beneficiós i els van obrir les portes de casa. Va ser llavors quan els gats van colonitzar els espais humans", explica.

Són les nou del matí passades i en una de les sales del ministeri de Migracions i Asil grec, prop del Pireu, tres homes (dos egipcis i un sirià) esperen que els cridin per fer-se les proves d'ADN que el grup d'identificació de víctimes de desastres hi porta a terme. Forma part del protocol que s'ha establert per poder identificar els 81 cossos que de moment s'han recuperat de la tragèdia de dimecres passat, quan un pesquer amb 750 persones a bord es va enfonsar davant la costa grega. No parlen anglès i entre ells intercanvien algunes paraules en àrab. Tampoc volen parlar amb la premsa.

Els dubtes sobre l'actuació dels guardacostes grecs en el naufragi de la setmana passada creixen cada dia que passa. Només 104 persones van sobreviure a la tragèdia del vaixell pesquer, i només s'han pogut recuperar 80 cossos: la resta de les entre 400 i 750 persones que, segons els testimonis, viatjaven al vaixell han quedat en un dels punts més profunds del Mediterrani. Ja és un dels pitjors desastres migratoris a Europa de les últimes dècades i hi ha moltes preguntes sense resposta.

S.A. és d'origen pakistanès i acaba d'arribar a Kalamata procedent de Barcelona, on treballa com a taxista. El seu germà, de 18 anys, viatjava en el vaixell pesquer que dimecres es va enfonsar prop de la costa grega, en el que avui l'ONU ha confirmat com el pitjor desastre al Mediterrani de les últimes dècades, amb més de 500 morts. No està entre els 104 supervivents, però encara no sap si el cadàver del seu germà és un dels 78 que s'han pogut recuperar. Diu que ni tan sols sabia que el noi havia embarcat rumb a Europa. A través d'una tanca ha pogut parlar amb alguns dels supervivents i recollir el seu testimoni de la tragèdia: "Són paisans meus i m'expliquen que quatre embarcacions gregues es van limitar a tirar-los ampolles d'aigua: no és veritat que les autoritats intentessin ajudar; no fins que es van enfonsar. És culpa seva", denuncia. De fet, els supervivents els va rescatar un iot de luxe amb bandera mexicana que estava a la zona.

"La majoria han dormit perquè estaven molt cansats, però alguns han tingut crisis d'angoixa i pànic i els hem hagut d'atendre. Qui ho ha necessitat, ha estat traslladat a l'hospital", explica Aikaterini Tsara, una infermera de la Creu Roja grega, que atén els supervivents del naufragi que va tenir lloc dimecres a la matinada davant la costa de Pilos, al Peloponès. La tragèdia és la pitjor d'aquesta mena que ha viscut Grècia. Hi ha 106 supervivents –entre els quals s'han identificat uns quants menors d'edat no acompanyats– i de moment s'han recuperat 78 cossos.

La tragèdia ha tingut lloc aquesta matinada de dimecres davant de la costa de Pilos, al mar Jònic, en aigües internacionals. Un vaixell de pescadors amb immigrants procedent de Tobruk, a Líbia, que suposadament es dirigia cap a Itàlia, ha naufragat amb desenes de persones a bord. De moment, hi ha confirmats 79 morts i 104 supervivents, que han estat traslladats a Kalamata, la segona ciutat del Peloponès, al sud de la península.

Grècia ha votat aquest diumenge, però haurà de votar de nou d'aquí menys de dos mesos. El primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, ha tornat a guanyar, però ha perdut la majoria absoluta per governar i –tal com ja havia deixat clar durant la campanya– no pensa ni tan sols intentar buscar pactes per fer-ho. El líder dels conservadors de Nova Democràcia (ND) ha comparegut de seguida que s'han vist clars els resultats electorals, per agrair als grecs la seva confiança i "el mandat per governar" que li havien atorgat. Però ha tornat a insistir que la seva intenció és governar en solitari, i espera que una segona convocatòria li doni prou majoria per fer-ho. Així doncs, Grècia s'aboca a unes noves eleccions, que podrien ser a finals de juny o a principis de juliol.