Què pensen els catalans sobre el fet de construir 50.000 habitatges públics? I sobre el topall als lloguers? Quants d'ells volen comprar-se un habitatge? En quina mesura els preocupa la crisi de l'habitatge? Els afecta directament? Totes aquestes preguntes i moltes més, relacionades amb l'habitatge, tenen ara una resposta concreta. El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat aquest divendres una enquesta monogràfica sobre la matèria per saber amb profunditat les preferències dels catalans sobre l'habitatge.

Quan parlem dels nous contractes de lloguer regulat a Barcelona, la resposta és diàfana: sí, el preu dels arrendaments ha baixat des de l'entrada en vigor del topall el març del 2024. Ho ha fet cada trimestre, tant a Catalunya com a Barcelona. De fet, fa pocs dies coneixíem les dades dels primers tres mesos del 2025, amb una caiguda dels preus del 4,68% i el 8,9%, respectivament. És la més gran fins ara.

Des de fora al carrer no s'observa cap llum dins el pis. Tampoc des del pati interior, on l'única finestra que hi dona no està il·luminada. La prova verbal l'aporta el porter de l'edifici: diu que fa temps que els veïns del 3r 2a no viuen aquí. També hi ha fotos de la seva plaça de pàrquing buida i un apunt definitiu: "Truques a la porta i no contesta ningú".

Els hipotecats amb interessos de tipus variable segueixen d'enhorabona. L'Euríbor a 12 mesos, l'índex de referència per a les hipoteques, ha registrat aquest abril el seu nivell més baix des de la tardor del 2022 i se situa en el 2,143%. El més rellevant és que ha assolit aquest nivell després de registrar la caiguda interanual més elevada dels últims 15 anys. I això, per a les hipoteques variables que s'actualitzin ara, suposa l'estalvi més gran en tot aquest període.

El govern espanyol fa un pas més en el macroplà anunciat al gener per mobilitzar habitatges de lloguer assequible. El projecte estratègic (PERTE) per a la construcció industrial d'habitatges, una de les dotze mesures desgranades fa quatre mesos, estarà dotat amb 1.300 milions d'euros, tal com ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dijous. Els diners es canalitzaran al llarg de deu anys a través de diferents instruments financers, en què destacaran línies de préstec de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) amb condicions favorables. Cal tenir en compte que aquest projecte estratègic es recolza en els fons europeus en forma de préstec del Pla de Recuperació que Espanya ja ha començat a rebre. "Serà una eina clau per situar Espanya a l'avantguarda de la industrialització del sector de l'edificació", ha dit Sánchez.

El president dels Estats Units, Donald Trump, acaba de declarar la guerra a la Reserva Federal (Fed). En un missatge publicat aquest dijous a la xarxa Truth Social, Trump ha exigit l'acomiadament del president del supervisor nord-americà, Jerome Powell, i ha titllat els seus informes de ser un "complet desastre". A més, en el seu missatge el president dels Estats Units exigeix a la Fed que abaixi els tipus d'interès. "Jerome Powell hauria d'haver abaixat els tipus d'interès, com el BCE [Banc Central Europeu], des de fa temps. Sens dubte ho ha de fer ara. L'acomiadament de Powell no pot esperar", ha escrit Trump. El president nord-americà ha assegurat que Powell "sempre arriba massa tard i s'equivoca".

Quan es produeixen fenòmens d'impacte global, sobretot si són imprevistos, les empreses i organismes del sector turístic recorren sempre a la mateixa màxima: el turisme és un sector molt sensible als canvis. Va passar amb la pandèmia, quan la indústria va patir una davallada històrica que ha tardat anys a recuperar, i ara, cinc anys després, la profecia sembla que es torna a complir, almenys parcialment. Les agències emissores de turistes ja han notat una frenada dels viatges als Estats Units, mentre que l'arribada de turistes nord-americans a Espanya i Catalunya encara no presenta alteracions.

Jaime Palomera (Barcelona, 1982) rep l'ARA al barri de Sant Antoni, al districte de l'Eixample, on viu des de fa onze anys. En aquest indret de la capital catalana un pis de lloguer costa, de mitjana, 1.131 euros al mes, un 60% més que fa una dècada. Acaba de publicar El segrest de l'habitatge (Pòrtic).

El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha incoat un expedient sancionador a Lloguer Segur, una empresa que dona serveis als arrendadors, per possibles "pràctiques abusives" contra llogaters en la gestió del seu lloguer. El ministeri, liderat per Pablo Bustinduy (Sumar), també investiga altres agències immobiliàries per cobraments il·legals a llogaters i per obligar-los a contractar serveis no sol·licitats.

La temperatura ja és un factor rellevant a l'hora de triar on comprar un habitatge. Almenys a Espanya, on les compravendes van créixer amb més força l'any passat a les zones més fresques de l'Estat. Mentre les províncies del nord-oest peninsular disparaven les seves operacions entre un 15% i un 25% l'any passat, les zones turístiques tradicionals, més caloroses i a prop de la platja, van experimentar un augment més suau de la demanda. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe sectorial del sector immobiliari publicat aquest dilluns per CaixaBank Research.

La pandèmia de covid-19 ho va capgirar tot ara fa cinc anys. La pitjor crisi sanitària de l’època moderna va impactar en totes les esferes de la vida, va fer trontollar l'economia mundial i vam haver de repensar àmbits tan importants com les residències i les escoles. Cinc anys després, alguns d'aquests sectors han canviat radicalment, mentre que en d'altres no s'ha incorporat cap de les lliçons que va deixar la covid el 2020.

Dos grans finestrals il·luminen una sala d'estar buida, d'un parquet quasi reflectant. És l'anunci d'un pis, gravat en vídeo. La sala desapareix ràpidament: amb un gir brusc, la càmera ha canviat d'estança. Sobre les imatges, que ara ja ensenyen el passadís, unes lletres estàtiques de color blanc diuen el següent: Piso en paseo de gracia. 2 abitacions. Del banco [sic]. La gravació segueix i es veu una habitació doble. Tot seguit, el lavabo: un plat de dutxa, un rentamans i un nou gir de càmera. Ara, una altra habitació, més petita, surt en pantalla. Després apareix la cuina, però quasi ni es veu: l'enèsim gir condueix la càmera cap a la sortida. No hi ha cap més referència. Ni tan sols el preu.

Els principals indicadors del mercat de l'habitatge, com el nombre de contractes de lloguer i el volum de compravendes, ens han servit per explicar l'actual crisi residencial. També les hipoteques firmades: si pugen les operacions, però no els crèdits, senyal de més compres al comptat. O de l'arribada de capital estranger. Tanmateix, tots aquests indicadors també serveixen per analitzar el mercat en un segon pla, enfocat a interessos més econòmics però amb un impacte directe en la crisi actual.

El nou índex per actualitzar el preu del lloguer ja està en vigor. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat aquest dijous el primer valor de referència per apujar anualment els contractes de lloguer, que s'anirà actualitzant cada mes a partir de l'última dada d'inflació definitiva disponible. Aquest nou índex, que s'elabora a partir d'una nova fórmula, serveix per corregir els augments de la inflació per sobre del 2% i així evitar que el preu del lloguer es dispari.

Els lloguers que s'actualitzin al gener podran aplicar un augment del preu de com a màxim un 2,2%. Es tracta del primer valor del nou índex de referència per a l'actualització anual del preu dels lloguers, i que l'Institut de Nacional d'Estadística (INE) publicarà cada mes, tal com preveu la llei estatal d'habitatge aprovada el maig del 2023. El nou índex té per objectiu desvincular els lloguers de la inflació, que segons la dada avançada per l'INE va ser del 2,8% el 2024, i així evitar increments desproporcionats.

La inflació comença el 2025 sota control. Tot i tancar el 2024 encadenant tres mesos a l'alça, l'Índex de Preus de Consum (IPC) s'ha situat en el 2,8%, un valor més baix que els anys anteriors i, per tant, cada vegada més a prop del 2%, l'objectiu estipulat pel Banc Central Europeu (BCE). Aquesta primavera es compliran tres anys des que els preus es van disparar: primer el 2022, empesos pel cost de l'energia a causa de la guerra d'Ucraïna, i després el 2023, pel trasllat d'aquest impacte en els aliments. Ara, tres anys després d'iniciar una onada inflacionària que tot just estem abandonant, què podem esperar dels preus el 2025?

El mecanisme que fins ara ha servit per actualitzar anualment el preu dels lloguers sobre la base de la inflació canviarà a partir del 2 de gener. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat aquest divendres un nou índex de referència, tal com preveia la llei estatal d'habitatge aprovada el maig del 2023.

El fons canadenc Brookfield, que estudiava presentar una oferta pública d'adquisició (opa) sobre Grifols, amb la qual pretenia excloure la companyia de la borsa en una operació que comptava amb el suport de la família, ha decidit abandonar la negociació pels desacords en la valoració de la multinacional catalana d'hemoderivats.

Europa fa temps que ha enterrat els preceptes de Gary Becker. A l'economista nord-americà, premi Nobel de l'any 1992, se li atribueix una màxima que, sobretot des de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, el Vell Continent ha sepultat per pregonar just el contrari: la millor política industrial és la que sí que existeix.

El 29 d'octubre a la tarda, molts valencians van rebre un avís que els deia que es quedessin a casa. Però l'alerta arribava tard, quan l'aigua ja cobria metre i mig del seu garatge. En qüestió de minuts, els baixos de pobles com Aldaia, Paiporta i Picanya van quedar negats. La riuada havia agafat a tothom per sorpresa, però el recorregut de l'aigua famolenca estava imprès en l'urbanisme que al llarg de les dècades ha donat forma a l'Horta Sud, la zona 0 de la DANA. Per a molts veïns, casa seva no havia estat mai un lloc segur.