Fa pocs mesos que tinc 40 anys, l’edat a partir de la qual, si vols ser mare, seràs una mare que ja va tard en tot. Una mare que patirà un embaràs de risc, que no tindrà energia per fer-se càrrec del nadó, una mare que semblarà una àvia quan la criatura sigui adolescent, si és que no et mors abans perquè ja formes part dels grups de risc de bona part de les malalties amb més prevalença al primer món i, és clar, podries deixar un menor desemparat massa prematurament. Sense conèixer pràcticament res de tu, ja hi ha qui sap que has fet, com a mínim, fins ara una cosa malament a la vida: no tenir fills.