Se’n sap poc, se’n parla molt. La fonamentació del saber es desdibuixa quan es troba davant de proclames inflamades, que ho deixen anar tot pel broc gros, sense matisos. Alguns afirmen que els que parlen d’escola innovadora rebutgen la memòria. Fals. El que menystenim és el que Kant ja anomenava memòria mecànica, és a dir, una memòria que no ensenya a pensar perquè consisteix en una repetició literal. D’altres estan convençuts que les escoles que volen fer coses noves tenen com a principi el rebuig als llibres de text. Fals. El rebuig és cap a tota la literatura que transmet el saber ja empaquetat i no promou la reflexió. Hi ha qui manifesta que els continguts ara no són importants, que només es té en compte que tothom s’ho passi bé. Fals. El que se sap és que les actituds cap a l’aprenentatge milloren quan en l’entorn predomina un clima càlid. Per acabar, molts gosen convertir el treball per projectes en l’ase de tots els cops. També van errats.

Llegir aquest món per escriure’n un de millor, proposa Freire. És una bona inspiració per analitzar els resultats en comprensió lectora tan preocupants que han revelat les proves PIRLS. Proposem fer una lectura holística de la situació. Sabem que quan es tracta aquest tema alguns apunten a l’omnipresència dels mòbils, d’altres als efectes de la pandèmia, i no falten els que posen l’accent en el baix interès per la lectura que tenen la majoria de futurs mestres. El cas és que tothom té raons. Però un cúmul de raons no conforma un raonament. Per això considerem més oportú fer un petit esbós del context.

Els dilluns vaig a buscar-ne dos a l’escola i anem junts a dinar a casa. Un dia, mentre m'esperava a la sortida, vaig sentir aquesta conversa: