Fa més de deu anys que vivim un increment constant del sensellarisme en pràcticament totes les grans ciutats d’Europa. Feantsa, la federació europea d’entitats que atenen les persones sense llar, estima que entre el 2009 i el 2019 el nombre de persones que dormen al carrer o en refugis nocturns i albergs ha crescut en un 70% als països de la Unió Europea, i ha arribat a les 700.000 persones. La vida al carrer s’ha relacionat durant molt de temps amb situacions de marginalitat i problemàtiques individuals molt complexes. Però en l’última dècada la crisi d’accés a l’habitatge i la crisi d’acollida migratòria han estat determinants per explicar aquest increment. Per fer-hi front fan falta polítiques supramunicipals, estratègies dotades de pressupost i reconèixer el dret a l’atenció social de les persones sense domicili.