Si bé l’arribada de BCN en Comú podia semblar un moment constituent en les polítiques i la governança de les institucions culturals, una anàlisi en profunditat posa en evidència una clara continuïtat en els governs socialista, convergent i dels comuns. Expressions com ara “governar amb la ciutadania i no en nom de la ciutadania” o “la revolució democràtica dels moviments veïnals” dels primers discursos d’Ada Colau avui han perdut el sentit. Un repàs a les polítiques municipals mostra que, tot i l’històric protagonisme municipal en els equipaments de ciutat, no hi ha hagut cap canvi important en les formes de governança. També el Consell de Cultura de Barcelona ha tingut un perfil baix a l’hora de promoure la participació. L’anàlisi pressupostària també demostra una clara continuïtat. Aquestes són les conclusions d’un ampli estudi de la Universitat de València finançat pel ministeri de Ciència sobre la política cultural municipal a Espanya amb una especial atenció al cas de Barcelona.