Una nova preocupació plana sobre el Partit Demòcrata: si les eleccions presidencials fossin avui, no seria cap sorpresa que les guanyés Donald Trump. Les enquestes fa un temps que avisen de la seva creixent popularitat, i ja es troba dos punts per sobre de Joe Biden (46% a 44%), segons l'última enquesta de The New York Times. Les dades, quan falta menys d'un any per als comicis, s'expliquen tant per la tendència a l'alça de Trump, que està aprofitant les seves quatre històriques imputacions per rellançar la seva campanya, com per la caiguda de Biden, cada vegada més qüestionat dins i fora del seu partit.

La junta directiva de Harvard ha hagut de sortir en defensa de la seva rectora, Claudine Gay, després de les fortes pressions que ha rebut, acusada d'inacció davant un suposat antisemitisme a la universitat. Perquè criticar els bombardejos indiscriminats d'Israel a Gaza, assistir a manifestacions demanant l'alto el foc o organitzar conferències amb oradors propalestins és qualificat d'antisemitisme per una part important de la societat nord-americana. És un dels fruits de l'actuació dels grups de pressió sionistes, que han llançat el crit d'alarma per "l’assetjament" que denuncien molts jueus als campus dels EUA. La tensió fa anys que hi és a les universitats dels Estats Units i es dirigeix cap als àrabs o totes les veus crítiques amb l'estat israelià. La guerra de Gaza ha portat la mala maror al límit.

La campanya per a les eleccions presidencials dels Estats Units entra en territori desconegut. En una sentència sense precedents en la història dels Estats Units, el Tribunal Suprem de Colorado ha expulsat aquesta matinada l'expresident nord-americà Donald Trump de les primàries republicanes d'aquest estat pel seu paper en l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021.

La Casa Blanca ha mostrat per primer cop diferències amb el govern d'Israel després de deu setmanes de guerra i gairebé 20.000 morts a Gaza. El president, Joe Biden, ha passat del "suport inamovible" a Tel-Aviv a criticar els "bombardejos indiscriminats" del gabinet de guerra liderat per Benjamin Netanyahu. Però Washington manté el pont aeri d'enviament d'armament, que continuarà fent-se servir per massacrar civils al nord i al sud de Gaza.

En la seva última reunió abans d'acabar l'any, la Reserva Federal –el banc central dels Estats Units– ha decidit deixar intactes els tipus d'interès en el rang del 5,25%-5,50%, el punt més alt des de l'any 2001. Després d'un any i mig d'agressius increments del preu del diner, que tenien per objectiu frenar la inflació disparada després de la pandèmia, la Fed considera que l'economia va pel bon camí i preveu baixades de tipus per a l'any vinent.

"És pràcticament impossible" que el Congrés nord-americà aprovi ajuda addicional a Ucraïna abans que acabi l'any. Així l'hi ha fet saber el líder dels republicans al Senat, Mitch McConnell, a Volodímir Zelenski, en la seva tercera visita a Washington des que Rússia va envair el seu país, fa gairebé dos anys. De poc serviran les promeses que li ha fet hores més tard el president, Joe Biden, en la reunió que han mantingut a la Casa Blanca: "Sempre estarem al vostre costat". Tot depèn del legislatiu i, ara per ara, caldrà un miracle perquè les negociacions prosperin. Si no prosperen, seria "el millor regal de Nadal" per a Vladímir Putin, ha dit Biden.

Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

La directora de pressupost de la Casa Blanca, Shalanda Young, ha enviat una carta als congressistes en què demana que aprovin de manera urgent un paquet d’ajuda addicional per a Ucraïna. Després d’uns 111.000 milions de dòlars invertits en gairebé dos anys en assistència al país aliat, l’administració reconeix que s’està quedant “sense diners i gairebé sense temps” per proveir Kíiv i garantir que té l’armament necessari per fer front a Rússia.

Els instituts High Tech High (HTH), a Califòrnia, fa una dècada que van integrar l’ús dels smartphones en el seu model educatiu, orientat a projectes en comptes d’exàmens. Amb la idea que els telèfons intel·ligents, igual que els ordinadors, s’han convertit en una eina de treball imprescindible per a la majoria d’oficis i un fidel acompanyant per a milions de persones, van incorporar aquesta eina al sistema pedagògic dels centres. Però després de detectar casos d’assetjament, el centre ha decidit restringir els aparells tret que siguin imprescindibles per fer l’activitat de classe.

El 30 de desembre del 2022 Open AI va fer públic i gratuït el seu xatbot ChatGPT, un model de llenguatge generatiu que va permetre per primera vegada que qualsevol usuari sense idea de programació interactués amb la intel·ligència artificial (IA) en un llenguatge senzill. En tan sols un any, aquesta tecnologia s'ha democratitzat i ha evolucionat –de l'arquitectura GPT-3, a la GPT-3.5, fins a GPT-4–, i ara tothom pot tenir al seu abast, per vint euros al mes, una sèrie d'assistents digitals personalitzats (GPTs) capaços de buscar informació a internet, generar imatges o crear el codi per programar un videojoc.

Ni les conclusions de la Comissió Warren ni els cinc milions de pàgines de documents oficials amb evidències sobre l'assassinat de John F. Kennedy, un dels presidents més carismàtics de la història dels Estats Units, convencen la societat nord-americana del relat oficial de l'Administració: que Lee Harvey Oswald va ser l'autor únic del primer magnicidi televisat en la història.

Mentre el Consell Escolar de Catalunya debat amb la comunitat educativa aquests mesos de novembre i desembre sobre la regulació del mòbil, un debat que s'ha accelerat, en part, arran de la pressió dels grups primer de WhatsApp i després de Telegram que han fet milers de famílies per endarrerir l'ús del primer dispositiu fins als 16 anys, ja hi ha països que han optat per moure fitxa: Holanda i Itàlia se sumen ara a diverses prohibicions per llei, en una ciutat d'Irlanda les famílies s'han posat d'acord per no comprar un mòbil als seus fills abans que vagin a l’escola secundària i a la Xina fixen unes hores de consum en funció de l'edat. Aquesta és la radiografia d'alguns dels principals països d'arreu del món.

Els líders de les dues primeres potències mundials han acordat aquest dimecres el restabliment de leș seves comunicacions militars, suspeses per la Xina fa quinze mesos arran de la visita a Taiwan de Nancy Pelosi, aleshores presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units. Així ho ha anunciat el president nord-americà, Joe Biden, en una roda de premsa posterior a la reunió d'alt nivell amb Xi Jinping, la segona que mantenen tots dos líders des que són presidents. A més, els EUA i la Xina també reprendran la cooperació en la lluita antidroga, una mesura destinada a perseguir el creixent flux de químics provinents del Gegant Asiàtic involucrats en la producció de fentanil, que s'ha convertit en epidèmia al país nord-americà.

El 18 de setembre, Volodímir Zelenski difonia una dada sorprenent. En una entrevista a la cadena CBS, assegurava que l’exèrcit ucraïnès i el rus disparen, cadascú i de mitjana, uns 40.000 projectils d’artilleria al dia. Aquesta informació és impossible de verificar –en les guerres, el secretisme és màxim–, però investigacions independents parlen de números similars. Les intenses batalles que s’han lliurat a Ucraïna, i que han obligat a ampliar els cementiris de bona part del país, també ho farien pensar. Si són exactes, són xifres que no es veien al món des de la Guerra de Corea o, fins i tot, des de la Segona Guerra Mundial.

La primera pregunta que han fet aquesta nit els moderadors del tercer debat de primàries republicanes, a Miami (Florida), ha estat dirigida al segon candidat segons les enquestes, el governador de l'estat amfitrió, Ron DeSantis: "Per què els republicans l'haurien d'escollir a vostè i no a Donald Trump per enfrontar-se a Joe Biden d'aquí un any?" La mateixa pregunta han respost els altres quatre contrincants presents: Nikki Haley, Vivek Ramaswamy, Chris Christie i Tim Scott.

Donald Trump continua fidel al seu llibre d'estil judicial: la millor defensa és un bon atac. En la seva primera declaració sota jurament en el judici civil per frau que afronta a Nova York, el magnat ha tornat a acusar el jutge, Arthur Engoron, i la fiscal, Letitia James, de construir una causa motivada políticament per evitar la seva tornada a la Casa Blanca.

Qui més, qui menys, tothom ha fantasiejat alguna vegada amb el que faria si li toqués un premi gros a la loteria. Aquest és el beneït maldecap que un afortunat de Frazier Park, un poble de Califòrnia de 2.600 habitants, ha hagut d'afrontar en les últimes setmanes. El jugador ha decidit mantenir l'anonimat després de guanyar a l’octubre el segon premi més gros de la història: 1.730 milions de dòlars del pot principal del Powerball, que portava 35 rondes consecutives sense guanyador.

Joe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

Després de més de 48 hores de dol i agonia per la pitjor massacre de la història de Maine, al nord-est dels Estats Units, la policia ha trobat mort el presumpte autor del doble tiroteig, Robert Card. Segons ha anunciat el cap de seguretat pública de Maine, Michael Sauschuck, les forces de l'ordre estatals han localitzat el cos de l'assassí a Lisbon, a escassos quilòmetres del lloc dels fets, mort "aparentment per un tret de pistola autoinfligit". Concretament, Card s'hauria suïcidat a prop del seu antic lloc de treball, una planta de reciclatge d'on feia setmanes l'havien acomiadat.

Després de tres setmanes de caos en el si del Partit Republicà, que han sumit els Estats Units en la paràlisi legislativa, finalment la Cambra de Representants ha escollit el seu nou president: Mike Johnson, que no era la primera opció de ningú, ha estat l'únic capaç de reunir els vots dels republicans ultres i els més moderats. Succeirà Kevin McCarthy, que va ser escollit al gener després d'un altre episodi inèdit, en què va necessitar fins a 15 votacions, i va ser destronat a principis de mes per una moció impulsada pels extremistes del seu propi partit.