Diumenge passat Joe Biden, president dels EUA, va anunciar que renunciava a la seva candidatura a la nominació presidencial del Partit Demòcrata i va donar suport a la seva vicepresidenta, Kamala Harris, per ocupar el seu lloc i enfrontar-se a Donald Trump a les presidencials del novembre.

Dijous els presidents i primers ministres de la UE van escollir en el marc del Consell Europeu els anomenats top jobs (en l'argot brussel·lès) pels pròxims 5 anys, amb l'alemanya Ursula von der Leyen per a un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea, el portuguès António Costa com a president del Consell i l'estoniana Kaja Kallas com a alta representant de la política exterior i de seguretat de la UE.

Dilluns França va introduir el dret a l'avortament a la seva Constitució, un moviment que va aconseguir suport transversalment en molts partits de les dues cambres malgrat algunes reserves. Dels 902 parlamentaris francesos, 780 van votar a favor del projecte de llei, 72 hi van votar en contra i 50 es van abstenir, durant la sessió extraordinària de votació a Versalles. Tot i que l'esquerra francesa feia anys que volia afegir una salvaguarda constitucional a l'avortament, fins al 2022 la majoria parlamentària considerava aquesta mesura innecessària per les garanties existents per a les dones franceses que volien avortar. Malauradament, el retrocés de drets de les dones en general i en particular la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units de revocar Roe v. Wade, donant llum verda als estats individuals per prohibir el procediment, ha promogut la reforma constitucional francesa.

Aquesta setmana moria Jacques Delors, president de l'executiu comunitari entre el 1985 i el 1995, i segons l'actual presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, "l'arquitecte del rellançament del projecte europeu i de la posada en marxa del que avui ha esdevingut la Unió Europea". La UE, com es diu molt sovint, es reinventa i avança davant les grans crisis i oportunitats. En aquest sentit, el 2024 es presenta ple de reptes per al projecte europeu.

Aquesta setmana hem viscut el darrer intent del Partit Popular espanyol i els seus socis d'extrema dreta de fer servir les institucions europees per fer oposició política nacional. Durant la sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg, el PPE va aconseguir incloure amb l'ajuda del grup liberal i l'extrema dreta un debat sobre la llei d'amnistia, l'estat de dret a Espanya i el que anomenen "l'amenaça a l'estat de dret a conseqüència de l'acord governamental a Espanya" (títol exacte del debat parlamentari). El debat era una nova temptativa d'atorgar una dimensió europea a un debat que podria, a futur, tenir rellevància europea, però que ara mateix sembla només convocat per desgastar el govern de Sánchez, el mateix dia que es reunia per primera vegada el nou equip de govern en consell de ministres. En el debat, que va ser molt crispat, la meitat dels eurodiputats que hi van participar eren espanyols, i fins i tot molts d'altres països van intervenir en castellà, amb més o menys èxit. Només amb això ja podem veure la dimensió europea de tot plegat: era un debat enfocat a l'audiència espanyola.

Aquesta setmana el Parlament Europeu (PE) ha aprovat a Estrasburg un informe d'iniciativa pròpia de la diputada socialista alemanya Maria Noichl sobre la regulació de la prostitució. Amb la votació de dijous, els eurodiputats i eurodiputades van aprovar continuar avançant en el camí cap a l'abolicionisme de la resolució Honeyball, votada el 2014, i van demostrar el seu compromís per una Europa lliure de violència contra les dones i les nenes. Amb aquesta votació, el Parlament Europeu va deixar clar que la prostitució és una forma de violència i que la implementació de programes de suport i sortida per a les supervivents és la millor manera d'abordar-la, perquè les dades demostren que la legalització no és la solució.

Les eleccions dels 23-J han deixat un panorama polític a Espanya que pot trigar setmanes a aclarir-se. Amb una dreta sense possibilitats d'aconseguir la majoria necessària per formar govern, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz tenen l'oportunitat de constituir un pacte que trenqui amb la tendència imperant a Europa darrerament: l'arribada de les forces d'extrema dreta als governs nacionals de la Unió Europea. És una oportunitat que no es pot deixar passar, per la mateixa supervivència d'un projecte europeu que l'extrema dreta vol reduir, quan no eliminar. La UE pot canviar de tendència a partir de les eleccions espanyoles i aturar l'onada reaccionària que es temia per a les europees del 2024.

No fa massa anys, quan Le Pen, primer el pare, després la filla, arribaven a la segona ronda de les presidencials franceses, miràvem els nostres veïns francesos amb sorpresa i incredulitat. Una democràcia com la francesa havia de lluitar una vegada i una altra contra un feixisme que podia arribar al poder per vies democràtiques. La resta de partits no tenien dubte què calia fer: donar suport a la candidatura que hi fes front. Ha plogut molt des de llavors. A Àustria, Alemanya, Suècia i ara Espanya el tallafoc que separava els partits democràtics i l'extrema dreta s'ha anat empetitint i en molts països ja són un jugador més de l'espectre polític. La normalització de la participació dels partits d'extrema dreta en la vida democràtica s'està produint arreu del món, recuperant debats que pensàvem superats i defensant sense complexos el masclisme i el racisme disfressats de valors tradicionals. Trump esdevenint el president dels EUA va significar un punt d'inflexió en com tractar les forces radicals de dreta (també coneguda com a alt-right) en l'esfera pública.

A partir d'aquest divendres els líders del G-7 –els Estats Units, el Japó, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i el Canadà (als quals s'afegeix la representació de la UE)– es reuneixen a Hiroshima, al Japó, per la seva reunió anual. La seu de la cimera, exemple de l'horror de la guerra nuclear, és per si sola un missatge.

Quinze anys després de la caiguda de Lehman Brothers l'any 2008, el món mira amb incertesa i inquietud el col·lapse dels tres bancs nord-americans Silicon Valley Bank (SVB), Silvergate i Signature primer, i de Credit Suisse després. Els darrers dies els mercats han experimentat possiblement la pitjor inestabilitat financera des del 2008, almenys en termes de fallides bancàries, amb els bancs americans enfonsant-se a causa d'una mala gestió de les carteres de renda fixa, agreujada per la pujada de tipus d'interès i per la retirada de fons en grans quantitats per part d'empresaris dels sectors tecnològics.

La Unió Europea de principis del 2023 és irreconeixible respecte a fa només un any. Una guerra a les seves fronteres arran de la invasió il·legal d'Ucraïna per part de Rússia ha canviat el panorama geopolític, i la UE s'ha vist obligada a repensar-se completament. En termes militars, comercials i energètics, però també en les relacions amb Ucraïna i Rússia o en l'acollida de les persones refugiades que fugen del conflicte. La guerra a Ucraïna ha travessat totes les polítiques de la UE i mai havia estat més clar el que sempre es diu sobre la construcció europea: la UE està forjada a base de crisis, i perquè el procés d'integració avanci cal que els seus estats membres vegin la necessitat de trobar solucions supranacionals a reptes compartits, que transcendeixen la capacitat de resposta individual de cadascú.

Dijous ens vam despertar amb la notícia que la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, anunciava la seva pròxima dimissió i el seu desig de no presentar-se a les pròximes eleccions generals del país austral el 14 d'octubre. La notícia, impensable fins al moment entre aquells que no segueixen la política neozelandesa de prop, ha recorregut el món i ha posat sobre la taula un intens debat sobre les possibles raons de la renúncia d'Ardern. Admirada a l'estranger per la seva empatia i lideratge durant la gestió de la crisi del covid, ha estat víctima d'un constant assetjament durant els quasi 6 anys que ha estat primera ministra.

El divendres 9 de desembre, Dia Internacional de la Lluita contra la Corrupció, serà una data que no s'oblidarà fàcilment a les institucions europees. Es feia públic que la Fiscalia Federal belga estava duent a terme una macrobatuda relacionada amb actes criminals que tenien per objectiu aconseguir el favor de persones amb responsabilitats de la UE. Més d'un país estava sota sospita. En pocs dies el prisma es va ampliar de Qatar al Marroc i ja ningú s'atreveix a dir on pot acabar l'ona expansiva. El terratrèmol al centre polític europeu encara no s'ha aturat i ja ha passat una setmana des d'aquell moment.

Han passat prop de nou mesos d'ençà que Rússia va envair Ucraïna. La que havia de ser una victòria ràpida i contundent de l'exèrcit rus s'està allargant molt més del que s'esperava, i a les portes de l'hivern europeu la guerra corre el risc de cronificar-se. A cap de les dues parts els beneficia un conflicte d'anys, amb costos personals i econòmics incalculables i amb unes conseqüències en l'arquitectura internacional imprevisibles. En aquest context, l'interès (o pressió) per promoure converses de pau per part de la comunitat internacional podria incrementar-se els pròxims mesos.

Rishi Sunak ha estat nomenat aquesta setmana primer ministre del Regne Unit. És el cinquè cap de govern en sis anys i el tercer líder que entra al número 10 de Downing Street en menys de dos mesos. Aquest joc de les cadires, gens habitual en la història recent del país, és la millor imatge per entendre el desconcert que s'ha viscut al Regne Unit des de la seva sortida la Unió Europea l'any 2020. Un desgavell que només ha pogut empitjorar amb un context mundial de múltiples crisis: la guerra a Ucraïna, la crisi mediambiental i els problemes de subministrament energètic a les portes de l'hivern europeu.