Pilar Sorribas és professora del departament d’Economia de la UB i investigadora de l’IEB, l'Institut d'Economia de Barcelona.

"Anaves a una festa i la gent gairebé no s'amagava quan es fotia una ratlla de cocaïna", diu David López Canales (Madrid, 1980). "Està a tot arreu, no només de nit i de festa –afegeix–, i tenim la imatge de l'executiu de Wall Street, però avui en dia pot esnifar una ratlla per anar a treballar un operari en una obra, un advocat o un professor universitari". És per això que aquest periodista va decidir intentar respondre a una pregunta: per què a Espanya es consumeix tanta cocaïna i no se'n parla? El resultat és l'assaig ¿Una rayita?, de l'editorial Anagrama.

Andrea Rizzi (Roma, 1975) és periodista, corresponsal d'assumptes globals d'El Pais i autor de La era de la revancha (Anagrama), un assaig que aconsegueix, en poc més de 150 pàgines, fer una anàlisi exhaustiva de les transformacions geopolítiques, els problemes estructurals de les nostres societats i els escenaris de futur que poden comportar.

L’any 2008, en un sopar amb una amiga, Rebecca Solnit va fer broma sobre escriure un assaig que portés per títol Els homes m’expliquen coses. L’amiga li va respondre que les dones, especialment les més joves, el necessitaven. L’endemà va començar el text, que va escriure gairebé d’una tirada i que es va convertir en un èxit mundial. El llibre va servir per convertir en viral el terme mansplaining i també per convertir-la a ella en un referent del feminisme, tot i que Solnit ja era una escriptora consagrada que havia reflexionat sobre la memòria, les lluites i l’art, entre d’altres. Ara acaba de publicar en català Elogi del camí inesperat (Angle/Lumen), on recopila diversos articles que permeten entendre el present però que funcionen alhora com un antídot contra la desesperació.

Fa pocs anys, la psicòloga i neurocientífica Alba Cardalda (Barcelona, 1989) va pujar un vídeo a Instagram per respondre una senzilla pregunta: com es pot engegar algú a la merda de manera educada? Aquell clip va generar ràpidament milers de visualitzacions i comentaris i va evidenciar que potser la pregunta era senzilla però que, per a molts, la resposta no ho era tant. El segell editorial Rosa dels Vents ho va veure i li va demanar un llibre per mirar de respondre-ho. El resultat és Com engegar a la merda de manera educada (2025), que s'ha col·locat entre els més venuts en no-ficció en català aquest últim Sant Jordi.

L'Ana Hospital sempre s'havia imaginat dedicant-se a una altra especialitat. De fet, mentre estudiava medicina va treballar de metge de primària en un poble, i també en una consulta pediàtrica. Va ser en aquesta última on va conèixer el doctor Narcís Bardalet, que tenia la doble condició de pediatre i forense, i alguns dies, després de la consulta, l'acompanyava a algun aixecament de cadàver. Aquella feina li va agradar més del que s'havia imaginat, i avui és metge forense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, odontòloga i professora de la Universitat Internacional de Catalunya.

Es va posar arracades de perles, de perles falses. I va trepitjar per primera vegada el barri més exclusiu de París. Era el setembre del 2012 i la sociòloga Alizée Delpierre, que feia temps que investigava la relació entre les grans fortunes i els seus criats, va decidir que era imprescindible veure-ho i viure-ho de primera mà. Per això va treballar de nanny en cases de superrics. El resultat de la investigació és Servir a los ricos (Editorial Península). 

Era el minut 74 de partit. Lamine Yamal marcava el setè gol contra Geòrgia en el seu debut amb la selecció espanyola i aconseguia fer història per partida doble. El més jove en debutar, el més jove en marcar. Tenia només 16 anys i 57 dies. 

Lluís Pastor, professor de comunicació social de la UOC, és un dels noms que apareixen sovint als mitjans per analitzar aspectes relacionats amb la comunicació política. Però fa anys que a la comunicació entre vius hi ha sumat una línia d'investigació que és, com a mínim, peculiar: la comunicació amb els morts. És el que analitza al seu últim llibre, Los mismos muertos vuelven (Editorial Luciérnaga).

El 29 de novembre de l'any 2003, vuit membres del CNI es traslladaven amb els seus vehicles des de Bagdad fins a les bases de Diwaniya i Najaf. Eren els anys de la guerra de l'Iraq. Havien recorregut aproximadament uns 30 quilòmetres quan van patir una emboscada on van morir tots els agents, menys un: José Manuel Sánchez Riera. Ara, més de 20 anys després, ha decidit explicar la seva història en el llibre Tres días de noviembre (Editorial Espasa).

Mar Griera (Sabadell, 1978) és catedràtica de sociologia i directora del grup d'investigació ISOR sobre sociologia de la religió.

Fa set anys, l’economista Xavier Sala i Martín va coincidir a Davos amb el professor i escriptor Yuval Noah Harari, que va dibuixar un futur catastròfic per culpa de la intel·ligència artificial. “En aquell moment no en sabia massa, d'IA, i vaig decidir estudiar-ho”, diu Sala i Martín. Hi ha dedicat 7 anys, i el resultat son les gairebé mil pàgines d'Entre el paradís i l’apocalipsi (Rosa dels Vents) on fa un exhaustiu repàs històric d’aquesta tecnologia, i explica què és, què no és i quins són els riscos per al futur.

Ana Crespo (Santa Cruz de Tenerife, 1948) és, des del 2024, presidenta de la Reial Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals d’Espanya. És la primera dona en el càrrec des que es va crear la institució, ara fa 177 anys. 

"Abric, llum, aigua, menjar..." Joanfra Farreras repeteix les coses més bàsiques que s'han de dur a la muntanya. Però afegeix un element essencial que hem oblidat: mapes de paper. "És important saber-los llegir i no fiar-nos al cent per cent de la tecnologia". Sap de què parla, perquè alguns rescats els ha hagut de fer per culpa de persones que s'han perdut fiant-ho tot a la tecnologia. Ell fa 17 anys que es dedica a accedir als llocs més difícils, sigui en muntanyes, cases o edificis. Forma part del grup GRAE dels Bombers.

Explica Marina Garcés (Barcelona, 1973) que el primer impacte d'una amistat estranya és la pel·lícula E.T., que va veure quan tenia nou anys. "Planteja d'una manera molt radical on està la incondicionalitat amb un ésser diferent, en aquest cas tan estrambòtic que és literalment extraterrestre". Una amistat entre un nen i el bitxo d'un altre planeta que t'enfronta a una pregunta: què vol dir estimar incondicionalment? Aquesta és una de les qüestions que la filòsofa catalana planteja en el seu últim llibre, La passió dels estranys (Galàxia Gutenberg).

Susana Puig és cap de dermatologia del Clínic, una especialitat que acostuma a ser la més demanada pels que obtenen les màximes puntuacions a les proves MIR. "Ja passava a la meva època d'estudiant", afirma. I recorda que diversos estudis han conclòs que els dermatòlegs són els metges més feliços.

Gonzalo Delacámara és economista i expert internacional en seguretat hídrica. És assessor en política d'aigua de la Comissió Europea, l'OCDE, el Banc Mundial i l'ONU i professor a la IE University.

Clotilde Leguil és psicoanalista, filòsofa, professora del departament de psicoanàlisi de la Universitat de París 8. Ha escrit La era de lo tóxico (NED Ediciones), un assaig en què aborda el nou malestar en la civilització.

Odile Romero és cap de secció de neurofisiologia i coordinadora de la unitat del son de l'Hospital Vall d'Hebron.

“Digues la veritat —diu la periodista Laura Serra, encarregada de presentar el llibre—: l’eriçó és una màscara”. Jordi Nopca somriu. La sala de la llibreria La Central del carrer Mallorca és plena, totes les cadires ocupades i diverses persones dempeus al final de llibreria. “Esclar que ho és, en part sí”, respon. “Jo no he patit un trauma, però sí una transformació, amb el naixement del meu fill. Ens va portar moltes coses bones, però també va arribar amb ganes de turmentar-nos i destruir-nos”. El to és d’humor fi, el públic somriu. Relata que, enmig d’aquell procés de desesperació, ell escrivia com se sentia, i allò, en part, l’alliberava. “I això no vol dir que el llibre parli de la meva història, no és així”, diu, però explica que sí que va utilitzar aquelles emocions per als personatges. "I crec que pensar en animals em va ajudar a anar més al fons del que hauria escrit si fossin humans". I és que els protagonistes de la nova novel·la de Nopca, El futur és una petita flama (Proa), són una família d’eriçons “que lluiten per salvar-se a si mateixos de la bomba que suposa la irrupció d’un eriçonet i també dels problemes del món, com per exemple, l’extrema dreta o l’emergència climàtica”, diu Serra.