És un mantra habitual que s'exigeixi a la classe política que la legislació s'adeqüi als nous temps, que les noves lleis prevegin aspectes, fins ahir inèdits, d'una societat que va evolucionant. Fins aquí crec que tots estaríem majoritàriament d'acord. Quan parlem de la filantropia, llavors, sembla que el temps s'hagi aturat o, si més no, que no evolucioni. I ens referim a inversions en educació, en solidaritat, en recerca científica o cultural que, sens dubte, reporten un considerable benefici a la societat. El mecenatge representa una manera de donar espai a la solidaritat de la ciutadania, i la llei de mecenatge és la manera de canalitzar aquest compromís i el reconeixement institucional del valor d'aquestes accions.