“El final d’una era” s’ha convertit en la tornada de les anàlisis que els tertulians fan del regnat rècord de la reina Elisabet II. Com tots els monarques, era alhora una persona i una institució. La reina va fer gala d’un compromís profund i sincer amb els seus deures i per la seva impecable actuació serà plorada amb raó. Ha estat un element d’estabilitat, i la seva mort en temps turbulents escampa onades de tristesa a tot el món. Però no hem de romantitzar el seu regnat. Com a cap d’estat i cap de la Commonwealth –l’associació de la Gran Bretanya i les seves antigues colònies– va mantenir una postura forassenyadament tradicionalista durant dècades de violents trasbalsos. Així, la reina va ajudar a enfosquir una sagnant història de descolonització les proporcions i llegats de la qual encara no han estat adequadament reconeguts.