Amb la negativa d’Alemanya a ratificar l’acord del Parlament Europeu que prohibeix els cotxes amb motor de combustió a partir del 2035, els anomenats carburants sintètics avançats han despertat interès. Alemanya proposa que la gasolina i el gasoil sintètics es puguin utilitzar en substitució dels carburants fòssils. D'altra banda, el sector aeronàutic i el transport marítim fien la descarbonització de la seva activitat futura en el querosè i l’amoníac sintètics. La pregunta que pretenem respondre en aquest escrit és: “Com que la producció d’aquests carburants ha de ser renovable, n’hi haurà prou per cobrir la demanda de tots els sectors?” I si no: “Com s’ha d’establir la prioritat d’ús?”