Una enquesta publicada per l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), amb motiu de la Setmana Mundial del Pa, apunta que el 72% dels enquestats compra el pa en forns, mentre que el 23% ho fa al supermercat. “En aquests estudis, la mitjana d’edat és bastant alta, entre 40 i 50 anys; quan els joves van a comprar al forn, si hi van, aposten per productes més dolços”, afirma categòric Pep Magraner, gerent de l’Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears, tot matisant els resultats d’aquesta enquesta. S’hi afirma, a més, que un 64% dels participants compra el pa diàriament o entre tres i quatre vegades per setmana. En aquest cas, és Xisca Camps, copropietària del forn La Glòria de Palma, qui ho contrasta: “Comprar pa ara ja no és un costum de cada dia, sinó d’un dia o dos a la setmana, perquè no tenim temps d’anar a comprar i miram d’aguantar tota la setmana amb el que tenim”.

El Còmic Nostrum s'ha inaugurat aquest dijous al Casal Solleric de Palma, on totes les sales s'han omplert de visitants de totes les edats i estils. "El Còmic Nostrum, en comptes d'un festival, el vivim com una festa amb amics, autors i col·laboradors. Les 'expos' que hi ha són impressionants i els autors són molt variats", ha dit un dels assistents. Enguany, aquest festival internacional del còmic presenta com a exposició principal la de Joe Kubert, situada a l'entresol de l'espai, la qual alguns dels joves han qualificat d'única. "Ve gent de fora a veure l'exposició, tant de la Península com d'Europa en general, perquè hi ha obres molt difícils de veure", ha assegurat un altre dels visitants.

L'Ajuntament de Capdepera i la Universitat de les Illes Balears (UIB) han creat conjuntament el llibre La biodiversitat de Capdepera en el marc de la càtedra de Medi Ambient i Turisme. L'obra inclou la flora i fauna del municipi i ha estat elaborat per Samuel Pinya, Esperança Perelló, Nil Lassnig i Llorenç Gil, tot amb il·lustracions de Xavier Canyelles. L'objectiu d'aquest llibre és contribuir tant a conscienciar sobre la diversitat de la flora i fauna de la localitat com a arribar a un visitant molt involucrat en el medi ambient, la natura i la tranquil·litat.

El restaurant Can Lluc de Cala Deià, que fa 42 anys que està obert, perilla, ja que la Demarcació de Costes de les Balears no ha dit si renovarà o no la concessió de la terrassa, segons ha apuntat Diario de Mallorca. Aquest permís caduca l'any que ve i els propietaris del negoci, juntament amb l'ajuntament del municipi, han presentat al·legacions perquè defensen que el xibiu no té cap impacte mediambiental. Jordi Oliver, copropietari de Can Lluc, ha lamentat: "Sembla un acudit, tant l'ajuntament com Medi Ambient han fet un informe favorable del negoci, sempre ha passat tothom i no hem molestat ningú".

La campanya de l'oli d'oliva ha començat aquests dies amb unes perspectives poc esperançadores, segons han apuntat algunes de les cooperatives i empreses de Mallorca a l'ARA Balears. Miquel Gual, president de la Cooperativa Agrícola de Sóller, ha explicat que la producció ha caigut respecte d'altres anys –un 40%– i es preveu que la campanya sigui curta: "És possible que els preus vagin a l'alça per la poca producció que hi ha hagut i pel preu de les energies i el vidre", assegura.

El I Fòrum d'Economies Transformadores de Mallorca tindrà lloc el pròxim dissabte al Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca de 10 a 14 hores. L'objectiu d'aquestes jornades és diversificar el model econòmic de l'Arxipèlag i lluitar contra el canvi climàtic. Jordi López, president de Mercat Social, ha afirmat: "S'ha de donar visibilitat al cooperativisme i contribuir al comerç just, les finances han de ser ètiques i l'emergència climàtica és un fet". López també ha remarcat que "hem de dependre menys del turisme".

Un mateix producte pot costar tres euros més d’un mercat municipal de Palma a l’altre. La llampuga, per exemple, local i de temporada, el divendres 7 d’octubre anava a 13,50 euros el quilo al mercat de Santa Catalina; a 10,80 a l’Olivar i a 9,75 a Pere Garau. També productes que es poden trobar tot l’any en aquests espais presenten una diferència de preu notable. La tomàtiga per a ensalada, per quilo, val 3,98 euros a Santa Catalina, mentre que a l’Olivar està a 3,60 i a Pere Garau, a 2,99. Podríem posar molts més exemples.

La Mancomunitat del Raiguer ha arribat a un acord aquest divendres amb la concessionària de la recollida de fems i ha decidit rescindir el contracte amb l'empresa, la qual haurà de continuar operant fins que surti una licitació nova i haurà d'apujar el sou als treballadors, tal com indicava el conveni autonòmic.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimecres dues pàgines web per fomentar el català: Foneticat i Fraseologia. L'objectiu, segons la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, és "oferir una millor qualitat de la llengua i continuar amb les eines d'autoaprenentatge". Per la seva banda, Lluís Segura, director insular de Política Lingüística del Consell, ha explicat en què consisteix el projecte Foneticat: "És una eina d'autoaprenentatge en línia per a persones que tenen un coneixement més o menys ample del català que, per les raons que siguin, presenten alguns problemes concrets de dicció".

Aina Ferrero és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de les Illes Balears, però la seva formació abasta també estades a La Sapienza de Roma i a la Universitat Complutense de Madrid. Pel que fa a l’àmbit laboral, l’any 2015 va treballar al departament d'acció cultural del Museu Jeu de Paume de París amb la beca Culturex del Ministeri de Cultura espanyol. El mateix any també va emprendre el seu propi projecte de gestió cultural anomenat Ciceró d'Art i, el següent, va guanyar el Premi Ciutat de Palma d'investigació en la branca d'humanitats. Actualment fa feina, d’una banda, com a directora del Museu del Calçat i de la Indústria d'Inca i, d’altra banda, com a professora a la Universitat de les Illes Balears (UIB). A més, està preparant la seva tesi doctoral sobre estudis de públic en museus com a eina per a la mediació cultural. Això sí, com que li encanta el seu ofici, assegura que el temps li passa volant. De totes maneres, quan està estressada o té un mal dia, diu que no falta mai un capfico.

La regió iberobalear és una de les més riques del món en diversitat d’insectes. “Hi ha molts de pol·linitzadors a les Balears; per exemple, tenim més de 250 espècies diferents d’abelles i més de 260 de vespes”, afirma Amparo Lázaro, doctora i professora del Departament de Biologia la UIB i investigadora de l’Imedea. Ara mateix, però, aquesta gran varietat està en perill a causa del canvi global que han provocat l’acció humana i el canvi climàtic. Tot plegat amenaça la nostra sobirania alimentària.

Quan algú llegeix una obra de Chuck Palahniuk, es pot imaginar l’autor com una persona seriosa, fins i tot fosca, com les trames dels seus llibres. Però es podria dir que el nord-americà és gairebé tot el contrari. Palahniuk, guardonat per la novel·la El club de la lluita, que David Fincher va adaptar més tard al cinema, és molt senzill, amable i proper. Escolta atentament i fa la mitja rialla després de cada pregunta. Es mostra modest tot i ser un autor amb milions de seguidors i un dels noms destacats del Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM), que té lloc aquest cap de setmana.

Els mercats setmanals a diferents indrets de Mallorca sempre han estat un costum dels locals i un atractiu pels turistes. Ara com ara, les paradetes aguanten el consum, però la pujada dels preus ja es nota en certs aspectes. Joan Forteza, regidor d'esports, fires, festes i mercats d'Andratx, apunta: "La pujada del carburant que afecta els comerciants que no són d'aquí i l'augment de preus, ha fet que alguns placers deixin de venir". Per la seva part, María José Fernández, la regidora d'empresa, mercats i consum d'Inca, assegura que, malgrat les circumstàncies, continuen tenint llista d'espera i que el nombre de paradetes es manté en unes 250. De fet, a la capital del raiguer fins i tot han recuperat un mercat que fa uns anys es va deixar de fer: el dels encants, que té lloc cada diumenge a la plaça del bestiar.

El Butlletí Oficial de l'Estat i el Butlletí Oficial de les Illes Balears publicaran aquest dissabte la convocatòria per part del Govern del procés unificat d'oposició per cobrir 135 places de policia local a 27 municipis de les Illes –122 a Mallorca, 7 a Menorca, 3 a Eivissa i 3 a Formentera–. La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha dit: "Els ajuntament han delegat les competències per fer convocatòries d'oposicions de policies locals i el Govern les farà el segon semestre de cada any, mentre que el primer semestre es farà el curs de capacitació".

El ple ordinari de l'Ajuntament d'Andratx ha modificat les ordenances fiscals reguladores corresponents a tres impostos. La batlessa del municipi, Estefanía Gonzalvo, ha assegurat: "Aquesta baixada d'impostos generalitzada, que en total suposa una recaptació per al Consistori de menys d'un milió d'euros, pretén ajudar els ciutadans amb la pujada dels preus i ocasionar el menor nombre de perjudicis possible".

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge ha presentat aquest dijous sis línies d'ajudes per a la rehabilitació energètica d'habitatges dotades d'un total de 40,6 milions d'euros. D'aquesta xifra, uns 16 milions aproximadament seran perquè particulars i comunitats de propietaris escometin les actuacions, mentre que 8 milions aniran destinats a plans de barris d'ajuntaments. A més, dins aquest projecte, s'inclou l'obertura d'11 oficines d'atenció a la ciutadania per facilitar la gestió de les ajudes. Diversos professionals dels col·legis professionals d'Administradors de Finques, Arquitectes i Aparelladors en seran els assessors.

La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha començat aquest dimecres les reunions formatives dirigides al sector primari i agroalimentari de les Illes Balears sobre el nou període de la Política Agrària Comuna (PAC) i del Programa de Desenvolupament Rural (PDR). Els ajuts del proper període 2023-2027 compensaran la insularitat al sector agrari, ramader i agroalimentari illenc. En aquestes primeres formacions hi han assistit les organitzacions professionals agràries, les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, les associacions agràries, les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) i les Denominacions d’Origen (DO) de Mallorca.

La primera Nit de l'Art a Manacor es farà aquest dissabte a la barriada de Fartàritx. Serà a partir de les 17 h i acollirà també la 25a edició del Premi Ciutat de Manacor d'arts plàstiques. Mateu Marcé, regidor d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de Manacor, ha afirmat: "En aquest doble esdeveniment l'objectiu és potenciar l'artista local i crear noves sinergies, volem donar la màxima difusió als premis a través de la finestra que és la Nit de l'Art".

Binissalem serà el primer municipi de Mallorca on es crearà una comunitat energètica comunitària. Actualment, a les Balears hi ha tres projectes més com aquest amb participació pública: a Calvià, a Marratxí i a Sant Lluís. Pep Malagrava, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, ha apuntat aquest dilluns: "Des de l'aprovació del paquet de fons europeus i el disseny del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Govern de les Illes Balears ha volgut aprofitar aquesta oportunitat per aconseguir inversions dedicades a accelerar la transició energètica de les Illes Balears, una transició que, a més, volem que sigui socialment justa".

L’abandonament del camp i del cultiu a les Illes Balears ha fet que la gent visqui a nuclis urbans i que, en conseqüència, la superfície forestal augmenti. Segons Joan Santana, un dels tècnics forestals de la Conselleria de Medi Ambient, la tendència de les masses forestals en els darrers 15 anys ha estat d’expansió i densificació: “Això ha suposat també un increment de la biomassa. I se’n continua talant un percentatge molt reduït”. Santana indica que, mentre la biomassa creix anualment, només se’n tala entre un 3% i un 6%. “La resta queda al bosc, la qual cosa incrementa els riscos d’incendi forestal”, afirma el tècnic.