Cada any es llencen al món més de 52 milions de tones d'escombraries plàstiques, segons estima un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature. La recerca, realitzada per tres investigadors de la Universitat de Leeds, presenta un inventari exhaustiu dels plàstics que contaminen el medi ambient en més de 50.000 ciutats de tot el món. A partir dels resultats, els autors assenyalen que els països que generen més contaminació per plàstics són els països del sud d'Àsia, l'Àfrica subsahariana i el sud-est asiàtic. L'Índia n'és el màxim exponent, ja que és responsable de gairebé una cinquena part de les emissions mundials.

La meitat de les intervencions estètiques de Catalunya no les fan cirurgians plàstics, sinó professionals que no estan degudament qualificats. És la denúncia que aquest dilluns han fet des de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), que critica l'intrusisme laboral i adverteix dels riscos que aquesta pràctica pot comportar en el pacient. "Aquesta situació té fonamentalment dues conseqüències: d'una banda, pot derivar en grans complicacions, fins i tot la mort; i, de l'altra, es pot traduir en mals resultats estètics", explica a l'ARA el doctor Jordi Mir, vocal de cirurgia estètica de la SCCPRE. De fet, una enquesta difosa per l'associació en què van participar el més d'un centenar de professionals de Catalunya que tenen l'especialitat de cirurgia plàstica mostra com el 90% asseguren que en algun moment han hagut de corregir un tractament o intervenció que havia dut a terme, precisament, un metge sense les competències necessàries. 

Estiu rere estiu, l’amenaça d’incendi forestal plana sobre els boscos del nostre país. La sequera històrica que arrosseguem, sumada a dècades d'abandó forestal, ha fet que els boscos siguin molt més vulnerables als focs. Josep Maria Vila d'Abadal (Barcelona, 1954) ho sap del cert: des del 1979 és silvicultor, una tradició familiar que es remunta 800 anys enrere; la seva és la vint-i-cinquena generació que té cura dels boscos. Vila d'Abadal també és president del sistema de certificació forestal PEFC (Program for the Endorsement of Forest Certification) a Catalunya i exalcalde de Vic.

Com ja va fer el 2022, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha tornat a declarar l'emergència sanitària internacional, el seu nivell d'alerta més alt, pel brot de verola del mico (monkeypox) a l'Àfrica, on s'ha registrat un augment de casos sense precedents. Ho ha anunciat aquest dimecres en una conferència de premsa el director general de l'organització sanitària, Tedros Adhanom, després d'analitzar la situació amb 16 experts. "Avui el comitè d'emergència m'ha confirmat i m'ha avisat que, a parer seu, la situació constitueix una emergència pública de preocupació. He acceptat aquest consell", ha assenyalat. La decisió arriba després que aquest dimarts el Centre per al Control de Malalties d'Àfrica també decretés l'emergència continental per la infecció.

L'empresa Desokupa és coneguda per practicar desallotjaments al marge de les ordres judicials mitjançant tècniques intimidatòries i també violentes. Sense anar més lluny, a la seva pàgina web es defineixen com la "millor opció contra okupes i inquilins problemàtics". Aquest dilluns l'empresa ha tornat al centre del debat mediàtic i polític a causa del polèmic acord firmat amb el Sindicat Unificat de Policia (SUP) per formar 30.000 agents de la Policia Nacional. "És un curs de formació policial complementari, no hi ha més misteri", explica a l'ARA el portaveu del SUP, Jacobo Rodríguez. "S'està perdent el respecte a l'autoritat, els carrers estan molt malament", afegeix. En la mateixa línia es va expressar aquest diumenge la secretària general del SUP, Mónica Gracia, després d'anunciar l'acord: "Els companys estan més en risc i amb això volem que se sentin més segurs", va valorar.

Els Jesuïtes de Catalunya han comptabilitzat 145 víctimes d'abusos sexuals per part de 44 agressors des del 1948 fins a l'actualitat. Són els resultats d’una investigació –realitzada amb el bufet d’advocats Roca Junyent– que aquest dijous ha presentat l'orde religiós, en el marc de les actuacions davant el reguitzell de casos d'abusos sexuals comesos als seus centres educatius. L'informe recull casos que les víctimes han fet arribar directament a la institució, però també denúncies presentades als Mossos d'Esquadra i casos que han destapat mitjans de comunicació.

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Al febrer, quan Catalunya patia les conseqüències d'una sequera sense precedents, els governs català i espanyol van acordar desencallar dues dessaladores que havien de resoldre el dèficit hídric de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'ampliació de la de la Tordera (Selva) i la construcció de la del Foix (Garraf). Aquest dimarts –cinc mesos més tard– el govern espanyol ha anunciat l'acord per licitar les dues obres. L'anunci s'ha fet després que el consell de ministres hagi aprovat la modificació del conveni de gestió directa de l'empresa pública Acuamed, un pas necessari per iniciar la construcció de les dues instal·lacions, que després seran traspassades a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, propietat de la Generalitat.

La primera vegada que vas veure la neu, una nit de reis màgica o el dia que va néixer el teu germà petit. Malgrat que passi el temps, hi ha records que conservem tota la vida. Però quin és el mecanisme que ho fa possible? Una investigació pionera realitzada per un equip d’investigadors nord-americans, publicada a Science Advances, ha proporcionat una explicació biològica als records a llarg termini. La clau de la recerca és entendre el rol d’una molècula, anomenada KIBRA, que actua com a pega amb altres molècules i permet que la memòria s’estabilitzi i se solidifiqui a llarg termini.

Per anar a comprar al supermercat, la Cira ha de caminar quinze minuts. A prop de casa seva tampoc hi ha cap forn de pa ni cap farmàcia, ni tan sols un bar on reunir-se amb les veïnes. Tot el que s'hi pot trobar són botigues de souvenirs i restaurants que ofereixen paelles (d'aspecte dubtós). Però per a ella això no és el pitjor. Des que va venir a viure al barri de la Salut, ara fa poc més d'un any, la banda sonora del seu dia a dia és el soroll dels motors i els clàxons dels taxis que acompanyen i recullen els turistes d'un dels quilòmetres zero de massificació a Barcelona. "Visc davant la parada de taxis, a cinc minuts del Parc Güell. El soroll va calant i és molt frustrant. A més, els conductors es barallen amb freqüència, i també sents els crits dels turistes que demanen que es respecti la fila –explica–. He de tenir les finestres tancades durant tot l'any, i a l'estiu la calor és asfixiant", lamenta.

Els veïns expliquen que la germana gran, de 64 anys, es deia Núria. En canvi, de la petita (54 anys) no en sabien el nom. Totes dues s'han suïcidat juntes aquest dilluns a la matinada hores abans de ser desnonades al barri de Sant Andreu de Barcelona. El llançament estava previst per a les 11 hores i, segons ha avançat el diari El País i ha confirmat l'ARA amb fonts policials, s'han precipitat a un pati interior de l'edifici des del sobreàtic on havien viscut tota la vida. Fonts coneixedores del cas expliquen que a l’interior del domicili s'han trobat diverses cartes de comiat en què deixaven per escrit que el motiu pel qual es llevaven la vida era el desnonament.

L'incendi en un pis de la Vila Joiosa (Marina Baixa) per una sobrecàrrega en un endoll en què va morir una família i el tràgic foc al barri de Campanar de la ciutat de València, que va provocar la mort de deu persones, han posat en el punt de mira els incendis domèstics. El 2023, els Bombers de la Generalitat de Catalunya van fer 5.345 actuacions en incendis en habitatges, més de 400 que l'any anterior. Què podem fer, doncs, per prevenir aquest tipus de foc? Fem un repàs dels elements més importants a tenir en compte.

Quants litres d’aigua calen per produir una rajola de xocolata? I darrere d’un bistec o una samarreta, quanta aigua s'hi amaga? Una estructura de quatre metres construïda amb garrafes d’aigua capta l’atenció del visitant a l’entrada de la mostra Aigua, una exposició sense filtre i s’il·lumina per desvelar-li la resposta. Per a una rajola de xocolata de 100 grams es necessiten 1.700 litres d'aigua; per a un bistec, 3.750 litres, i per a una samarreta, 2.500 litres.

El fort vent que ha bufat aquest diumenge des de primera hora al Camp de Tarragona ha fet caure un arbre del parc d'atraccions Port Aventura i ha provocat un greu accident que ha deixat 14 ferits, dos dels quals estaven en estat crític, tot i que al llarg del dia han evolucionat favorablement i a la tarda el seu estat era greu. Després de l'accident ha calgut traslladar-ne un en helicòpter a l'Hospital de Bellvitge i l'altre al Joan XXIII de Tarragona. Dels altres ferits, tres més estaven en estat menys greu i han estat traslladats a l'Hospital Santa Tecla de Tarragona i al de Reus, i nou han pogut ser atesos al mateix parc i després els han traslladat al CAP més proper. Segons ha explicat el sotscap territorial del SEM a Tarragona, Juan Antonio Escorcia, en declaracions a Catalunya Ràdio, entre els ferits de menys gravetat hi ha dos menors.

La mortal envestida d'una narcollanxa contra una patrullera de la Guàrdia Civil a Barbate (Cadis) que aquest divendres a la nit va matar dos agents, un d'ells de Barcelona, suma vuit detinguts, segons han confirmat fonts policials. En l'incident també van resultar ferits dos agents més, un en estat greu però fora de perill.

En les darreres quatre dècades, els boscos europeus han perdut orquídies i han guanyat roses. Així ho detalla l'estudi internacional liderat per l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Padullés i publicat recentment a la revista New Phytologist. "La biodiversitat del sotabosc europeu s'ha mantingut estable en els darrers 40 anys, però hem observat que hi ha grups específics de plantes que estan perdent la partida, i grups que l'estan guanyant", resumeix Padullés.

Aquest agost, un home de 82 anys caminava desorientat per una carretera secundària de Collbató quan un veí del poble el va trobar. Només parlava portuguès i presentava contusions, lesions superficials i hematomes, cosa que va alertar la policia local. Després de ser atès a l'hospital i un cop superada la barrera de l'idioma, va explicar als agents una història que en un primer moment semblava "inversemblant". Però era del tot certa. L'home va identificar-se com un empresari portuguès i va relatar que tres persones l'havien assaltat a la zona d'Almancil, al sud del país. Segrestat, l'home va recórrer els 1.200 km que separen el municipi portuguès de Barcelona amb el seu vehicle mentre els homes el colpejaven i l'amenaçaven a punta de pistola per obtenir les seves claus bancàries. El trajecte de terror que va viure l'ancià va durar aproximadament 20 hores i es va saldar amb ell abandonat en una zona boscosa de Collbató. El van deixar emmordassat i lligat a un arbre.

S’ha fet esperar, però, finalment, a les 13.16 h, els alumnes del Col·legi de Sant Ildefons l’han cantat: el número guanyador del primer premi de la Loteria de Nadal és el 88.008 i ha repartit la fortuna per tot l’Estat. La grossa més tardana de la història ha anat a parar sobretot a Madrid (50 sèries), Jaén (20 sèries) i Écija, a Sevilla (15 sèries). Catalunya només ha aconseguit endur-se un pessic de 19 milions d’euros que han caigut a Barcelona, Badalona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Tortosa. En total, la Loteria de Nadal ha deixat uns 60 milions d'euros a Catalunya.

Un examen de fotografia per al qual no m’havia preparat. Una conversa amb un amic de l’escola. Un recorregut interminable per arribar a casa. En despertar-me, imatges inconnexes del somni que he tingut aquesta nit encara ballaven per la meva ment, i he intentat retenir-les uns segons més abans que, inevitablement, s’esvaïssin. M’estaran intentant dir alguna cosa? “A mi m’agrada entendre els somnis com un amic molt proper que t’acompanya, que s'adona del que t’està passant i t’assenyala quines són les coses que no acabes de veure amb claredat: «Hauries d’encarar aquesta qüestió», et diu. Per a mi, el somni que he tingut aquesta nit ja és el més important, perquè està tractant amb el que tinc ara entre mans”.  

Al llarg de l'última dècada, i a mesura que el necroturisme s'ha anat consolidant arreu, cada vegada més gent s'acosta als cementiris quan, per fi de vacances, pot escapar-se a algun indret per descobrir. Fins i tot hi ha casos extravagants. Sense anar més lluny: “Una parella de nord-americans va venir al cementiri de Montjuïc a fer-se les fotos de casament, vestits de nuvis”.