En la indústria editorial i en disseny gràfic, lorem ipsum és un text de farciment que s'usa habitualment per a mostrar els elements gràfics d'un document, com ara la tipografia o la composició. El text lorem ipsum és una secció d'un text llatí de Ciceró, amb paraules modificades, afegides i eliminades, que fan que no tingui sentit ni sigui llatí correcte.

Festes, cercaviles infantils, actes institucionals o commemoracions. A tot arreu on estiguin de celebració el bestiari popular es fa un lloc entre el públic per fer-lo saltar i divertir pels carrers. L’origen de la tradició es remunta a les processons de Corpus de l’època medieval. Concretament, les primeres referències de representacions de feres daten de principis del segle XIV en ciutats com Barcelona, Vic, Tortosa i Bagà. El president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya (ABFPC), Mateu Trias, explica que són “les figures anomenades de protocol com els bous, les mulasses i els lleons, entre molts més”, les que des de llavors es llueixen per aquesta festivitat.

El Gremi de Llibreters calcula que durant la setmana prèvia a Sant Jordi de l’any passat es van vendre 1,7 milions de llibres. No és d’estranyar, doncs, que un llibreter irlandès preguntés a Marià Marín, secretari tècnic del Gremi, com s’ho feien els seus companys d’ofici per sobreviure durant una jornada tan intensa. “És la festa més maca del món i mataríem per Sant Jordi”, recorda que va respondre Marín. 

Aquesta setmana s’han commemorat els deu anys de l’impacte d’un meteorit d’uns 15 metres de diàmetre i 10.000 tones de pes en una regió al sud dels Urals, a la localitat de Txeliàbinsk. Va passar el 15 de febrer del 2013 i l’agència russa Roscosmos va comparar l’energia alliberada en el moment de l’explosió amb la d'una arma atòmica de petit abast. L’ona expansiva va causar 1.200 ferits i destrosses en més de 3.000 edificis. Asteroides, cometes, meteoroides o meteorits formen part del trànsit més pròxim a la Terra i, excepte casos excepcionals com el de Txeliàbinsk, no solen afectar el nostre planeta de manera significativa. Quina diferència hi ha entre els uns i els altres? ¿Suposen un perill per a la nostra supervivència? Segons explicava l’astrofísic i divulgador científic Joan Anton Català en una entrevista l’octubre passat a l’ARA, la probabilitat que es produeixi un impacte gros, que seria una catàstrofe a escala planetària, és baixa. “Les coses de l’espai no ens han de preocupar”, ens tranquil·litzava. 

Joc reial d’Ur

4.600 anys d’antiguitat

Un dels primers jocs de taula de la història

Va ser descobert en una expedició arqueològica a la ciutat d’Ur l’any 1926 per Sir Leonard Woolley. És el joc de taula més antic que s’ha trobat i el tauler més ben conservat data del 2650 aC. Les regles del joc es van trobar anys després escrites en una taula d’argila amb escriptura cuneïforme i més tard va ser estudiat i popularitzat pel doctor Irving Finkel, conservador del Departament de l’Orient Mitjà del British Museum de Londres.

]]>

Els boscos primaris tropicals (BPT) són boscos verges que no han estat alterats per l’acció humana. Es troben als tròpics, en concret a l’Amazones, la conca del Congo i el Sud-est Asiàtic. Representen el 16% de la cobertura forestal i contenen dos terços de la biodiversitat del planeta.

]]>

Des de quan ens banyem vestits?

A mitjans del segle XIX, després de l’epidèmia de còlera que va recórrer Europa, es van començar a receptar els primers banys de mar, uns exercicis que combatien l’asma, la depressió o els problemes circulatoris i que van portar a les platges del litoral de casa nostra els primers banyistes. Tot i que no eren una novetat, ja que a l’antiga Roma els habitants de la costa utilitzaven el mar com a espai de cura i exercici, a l'època victoriana van necessitar uns vestits especials per fer-ho, i això va iniciar una moda que duraria fins als nostres temps. 

]]> Si escoltes per Spotify la ‘Cinquena simfonia’ de Beethoven, ¿saps quants músics la toquen? ¿I saps com estan col·locats? Doncs aquí ho tens. Esclar que alguns dels instruments dibuixats, com ara el gong, l’arpa i el piano, no tenen cap paper en aquesta simfonia del gran músic compositor alemany (però sí en alguna altra). ¿Et ve de gust escoltar la ‘Cinquena’ de Beethoven, o una altra simfonia que t’agradi, i mentre sona anar identificant els instruments que van tocant?

]]>