La possibilitat que Donald Trump tingui a sobre la taula el seu projecte de llei fiscal per firmar-lo el 4 de juliol –el Dia de la Independència– va agafant força. Després d'una maratoniana votació al Senat que ha durat tota la nit i el matí d’aquest dimarts, els republicans han aconseguit els 50 vots mínims per fer avançar el text cap a l'aprovació definitiva, amb el vot de desempat del vicepresident J.D. Vance. Ara el text que, segons l’Oficina de Pressupost del Congrés (CBO), augmentarà el deute públic en 3,3 bilions de dòlars i deixarà sense cobertura mèdica més d’11 milions d'estatunidencs, passarà a la Cambra de Representants per rebre l’aprovació definitiva.

El tribunal Suprem dels Estats Units ha sentenciat aquest divendres, sis a tres, que els jutges federals que van bloquejar a escala nacional l'ordre executiva de Donald Trump que anul·lava el dret de ciutadania per naixement van extralimitar-se en els seus poders. L'alt tribunal ha establert un precedent que limita la capacitat dels magistrats per emetre resolucions que afectin tot el país i ha concedit així una nova victòria al govern de Trump. En la seva guerra contra la judicatura, Trump cercava retallar la capacitat d'abast dels dictàmens dels jutges federals, que s'havien convertit en la principal línia de defensa contra les seves aspiracions absolutistes. Pel que fa al dret de ciutadania per naixement, els alts magistrats no s'han pronunciat sobre el fons de la qüestió i només han dit que l'ordre es pot aplicar de manera parcial en trenta dies.

L'alto el foc entre Israel i l’Iran, que va aconseguir finalment tancar Donald Trump, s'ha mantingut durant la nit de dimarts a dimecres, després d'un dia marcat pel caos i la confusió en què tots dos països es van acusar de trencar la treva, mentre que el president estatunidenc insistia que la pausa seguia en vigor.

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha ordenat atacar Teheran, després d'acusar l'Iran de violar l'alto el foc anunciat unes hores abans pel president dels Estats Units, Donald Trump. "A la llum de la flagrant violació per part de l'Iran de l'alto el foc declarat pel president dels Estats Units —mitjançant el llançament de míssils cap a Israel— i d'acord amb la política del govern israelià de respondre amb contundència a qualsevol incompliment, he ordenat a les FDI [l'exèrcit israelià] que continuïn les operacions d'alta intensitat dirigides als actius del règim i a la infraestructura terrorista a Teheran", ha afirmat. Minuts abans, l'exèrcit havia emès un comunicat afirmant que estava treballant per destruir míssils iranians després de detectar un llançament.

L'Iran ja ha respost als bombardejos dels Estats Units contra les seves instal·lacions nuclears. Les represàlies per l'acció militar de Washington s'han materialitzat en un atac amb míssils contra la base estatunidenca d'Al-Udeid, a Qatar. Es tracta de la instal·lació militar més gran que tenen els EUA a l'Orient Mitjà. El règim ha anunciat l'operació, batejada com a "Anunciació de la Victòria", a través d'un missatge a la televisió estatal iraniana. El president

Els Estats Units han atacat l'Iran. Donald Trump va anunciar dissabte a través de la xarxa social Truth Social que bombarders estatunidencs havien atacat les instal·lacions nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan. I aquest diumenge ha confirmat en una compareixença des de la Casa Blanca que les tres infraestructures havien estat "completament arrasades". Les tres plantes es feien servir per enriquir urani, i els Estats Units i Israel denunciaven que aquest enriquiment havia superat el 60%, una xifra a partir de la qual comença a ser apte per fabricar bombes atòmiques.

La guerra de nervis de Donald Trump contra l'Iran s'ha convertit en un constant intercanvi d'amenaces en què una escalada de tensió mal calculada pot acabar convertint-se en una intervenció militar real per part dels Estats Units. El president, que havia començat el seu mandat fa cinc mesos amb l'expectativa de retornar la pau al Pròxim Orient i convertir Gaza en un complex turístic, juga ara amb una regió molt més inflamada i la possibilitat d'involucrar-se en el conflicte. Després d'establir el marc de màxims amb l'opció de bombardejar l'Iran, Trump ha fet un pas enrere i ha deixat un marge de temps dins d'un període de dues setmanes perquè els aiatol·làs sospesin les opcions mentre els back channels diplomàtics també treballen per reprendre les negociacions. Sense dir-ho explícitament, el president estatunidenc ha deixat sobre la taula la seva oferta a la República Islàmica.

El president Donald Trump decidirà si atacar l'Iran en les pròximes dues setmanes, segons ha anunciat aquest dijous en roda de premsa la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt. La secretària de premsa ha transmès el missatge que directament li ha donat el mandatari. “Tenint en compte que hi ha una possibilitat considerable que tinguin lloc negociacions –o no– amb l’Iran en un futur pròxim, prendré la meva decisió sobre si intervenir o no en les pròximes dues setmanes”, ha llegit Leavitt citant Trump. L'anunci arriba després de dies de suspens per part del republicà, que ha volgut deixar clar a Teheran que preveu totes les possibilitats. "Ningú sap què faré", deia dimarts als periodistes. I afegia: "Podria fer-ho, podria no fer-ho".

L'administració de Donald Trump reactivarà la concessió dels visats d'estudiant, però ho farà revisant les xarxes socials de tots els seus sol·licitants. Segons una ordre interna del departament d'Estat, s'analitzaran les publicacions dels que el demanin per detectar si hi ha "hostilitat". "Qualsevol indicador d'hostilitat cap als ciutadans, la cultura, el govern, les institucions o els principis fundadors dels Estats Units", enumera el comunicat al qual ha tingut accés Reuters, un document on no s'especifica quin criteri guiarà per determinar que una publicació és "hostil" als EUA.

Donald Trump segueix apostant a l'alça en la guerra de nervis contra l'Iran i manté el suspens sobre la possibilitat de bombardejar el règim dels aiatol·làs. Després d'exigir dilluns a Teheran la "rendició incondicional" i no descartar la implicació militar dels Estats Units en el conflicte entre la República Islàmica i Israel, el president aquest dimarts tirava una altra carta sobre la taula: "Ningú sap què faré". "Podria fer-ho, podria no fer-ho", deia el republicà als periodistes des dels jardins de la Casa Blanca. El joc d'intriga no només escalfa més les tensions al Pròxim Orient, sinó que també trasllada la guerra de nervis a Washington. En una fita poc usual i des de posicions completament oposades, Trump ha aconseguit que els interessos de la vella guàrdia MAGA i els demòcrates s'alineïn en una clara oposició que el país s'involucri en el conflicte.

L'escalada de tensió dels últims dies entre l'Iran i Israel ha situat Donald Trump en un punt d'inflexió en el qual tots els seus anteriors predecessors havien evitat arribar: el de decidir si Washington intervé activament en el conflicte i dona un cop de gràcia contra les instal·lacions de desenvolupament nuclear iranianes. El president estatunidenc va abandonar ahir vespre la cimera del G-7 que se celebra al Canadà per reunir-se aquest dimarts amb el seu equip a la sala de crisi de la Casa Blanca. En els últims dies el mandatari no ha deixat d'enviar senyals contradictoris sobre quina serà la posició de la seva administració, tot i que les últimes hores ha mostrat una clara alineació amb Tel-Aviv i, per tant, amenaçadora amb Teheran. Trump ha assegurat que sap on està amagat l'aiatol·là Ali Khamenei i ha amenaçat amb la possibilitat de matar-lo, a més d'exigir la "rendició incondicional" de l'Iran.

Els tancs i soldats han desfilat per Washington en l'aniversari de Donald Trump mentre que a la resta del país milers de persones sortien als carrers per protestar contra les seves polítiques sota el lema "No Kings Day". El president ha obtingut la desfilada que tant desitjava, encara que probablement no era la que s'imaginava. Els buits de la multitud sobre la gespa del Mall eren notables i contrastaven amb les imatges massives de les manifestacions de Dallas, Chicago o Nova York. En un discurs sorprenentment breu, Trump ha defensat l'esdeveniment com una manera per celebrar el 250è aniversari de l'exèrcit. Però l'actuació de cloenda ha estat a càrrec del cantant Lee Greenwood que, igual que durant els actes de campanya, ha entonat el God Bless the USA [Que Déu beneeixi els EUA]. "Per molts anys, president", ha cridat des de l'escenari.

Melissa Hortman, una congressista demòcrata de Minnesota, i el seu marit han mort assassinats a trets a casa seva, i un altre, John Hoffman està ferit greu. La parella de Hoffman també ha quedat ferida, però ha sobreviscut al tiroteig. El governador de l'estat i excandidat demòcrata a la vicepresidència, Tim Walz, ha descrit l'atemptat d'acte de "violència política". Tots dos legisladors són membres del sector laborista-camperol del partit demòcrata. La cadena ABC explica que l'autor del crim anava disfressat de policia i es creu que s'ha desplaçat entre els dos domicilis, a uns 10 kilòmetres de distància l'un de l'altre. No s'han difós més informacions sobre la identitat ni les motivacions del tirador.

“Vaig sortir corrents per allà on hi ha la grua. Aquí al davant van agafar un noi que estava assegut”. L’Ander assenyala l’entrada del pàrquing del Home Depot de West Lake, on ara s'ajunten una trentena d’homes que, com ell, es planten aquí cada dia a les set del matí per buscar feina. Del que sigui: demolició, mudances, jardineria, muntar mobles... Mentre explica com va escapar de la batuda dels agents d’immigració fa una setmana, l’home va fent gestos amb la mà als cotxes que entren. “Tinc por, i més després d'haver-hi estat tan a prop, però no puc deixar de treballar. Fa por que et detinguin i no saber què et passarà. M’estic plantejant tornar a Hondures veient com s’està posant la cosa”, reconeix mentre es col·loca bé la visera de la gorra. Fa sis anys que viu als Estats Units i no té papers.

Centenars de soldats, tancs i el so dels avions volant a tota velocitat per sobre de Washington en una exhibició de múscul inèdita a la capital dels Estats Units amb l'excusa del 250 aniversari de l'exèrcit. Donald Trump s'ho ha fet venir bé perquè la cerimònia, que es farà aquesta matinada a hora catalana, caigui el dia del seu 79è aniversari. Una desfilada militar on el president vol disfressar la seva megalomania de patriotisme. Per als crítics, la coincidència de la celebració amb el seu aniversari és un clar símptoma d'autoritarisme amb reminiscències del culte a la personalitat. Cinc mesos després d'arribar al poder i posar la democràcia estatunidenca contra les cordes, Trump embolica les seves aspiracions absolutistes amb els colors de la bandera.

El sol del migdia es filtra a l'interior del restaurant a través dels estors, mig abaixats. La propietària, una dona cubana d'uns quaranta anys, s'afanya a despatxar els clients que han acabat de dinar mentre les cambreres recullen les taules. "Li porto el compte, que tenim una reunió de staff i hem de tancar mitja horeta", diu Carmen García (nom fictici per preservar l'anonimat). De les 16 treballadores que hi ha en aquest negoci del barri de Westlake de Los Angeles, 13 no tenen papers. Cinc carrers més enllà, a uns 15 minuts caminant, hi ha el Home Depot on divendres passat els agents d'Immigració (ICE, per les sigles en anglès) van dur a terme una batuda. "La cosa s'està posant molt lletja, per això avui he decidit fer una reunió amb les noies per preparar un pla per actuar si arriba l'ICE".

Durant una roda de premsa de la secretària del departament de Seguretat Nacional, Kristi Noem, sobre els aldarulls de Los Angeles, el senador demòcrata per Califòrnia Alex Padilla ha estat expulsat, tirat a terra i emmanillat per agents federals. El tracte agressiu que ha rebut Padilla, que ha intentat preguntar a Noem sobre l'actuació dels agents d'immigració a Los Angeles, és el darrer capítol de l'escalada en les tensions entre l'administració de Trump i els representants demòcrates de Califòrnia. L'escena es produeix enmig de la proliferació arreu del país de protestes contra les actuacions de l'ICE (les sigles amb les quals es coneixen els agents del cos d'immigració).

Israel ha llançat aquest divendres un atac sense precedents contra l'Iran: ha bombardejat instal·lacions nuclears i militars i ha matat alts comandaments i científics responsables del seu programa nuclear. El govern de Benjamin Netanyahu ha advertit que "només és el principi" i ha posat el Pròxim Orient a un pas d'una guerra regional a gran escala. L'Iran ha respost amb dues onades de míssils balístics que han aconseguit superar la Cúpula de Ferro, el sistema de defensa antiaèria israelià, i han colpejat Tel-Aviv. El líder suprem, Ali Khamenei, ha considerat l'atac israelià una declaració de guerra i ha promès "no deixar impunes aquests crims".

La distopia s'accentua als Estats Units. I té reminiscències dels temps del maccarthisme. El govern de Donald Trump ha obert una línia telefònica per convidar els ciutadans a "delatar" els que anomena "invasors estrangers", en al·lusió als immigrants que viuen al país de manera irregular. Per promocionar la nova línia telefònica, l'administració Trump ha distribuït uns fullets de publicitat amb una estètica i un lema que recorden l'època de la persecució del comunisme impulsada pel senador Joseph McCarthy: "Ajuda el teu país i a tu mateix. Denuncia tots els invasors estrangers".

Els agents d'immigració han augmentat la pressió sobre la comunitat sense papers de Los Angeles. Les batudes s'han intensificat als llocs de feina i les detencions als pàrquings de Home Depot –on cada matí els migrants s'agrupen per trobar feina– s'han convertit en el dia a dia de la ciutat des de fa quasi ja una setmana. A la llista ara també s'hi han incorporat les esglésies. A Downey, una ciutat on la majoria de la població és hispana, l'ICE ha practicat detencions aquest dimecres en dues esglésies, on ha arrestat dues persones. "Ha estat horrible. Només es tractava d'un pobre senyor gran que no havia fet res", explica a l'ARA Saja Shilleh, una veïna que just estava al balcó de casa quan ha vist com apareixen quatre furgonetes de l'ICE davant l'església.