Dissabte se celebra la gala dels premis Goya, i la pel·lícula amb més nominacions és As bestas, que opta a disset premis. “El eòlics ja tenen el seu Alcarràs”, em deia un company del sector fotovoltaic. En poc temps ens trobem amb una altra pel·lícula on el conflicte gira entorn d’una instal·lació d’energia renovable. Tornem a ser els dolents de la pel·lícula, vaig pensar. I la vaig anar a veure al cinema del meu poble, l’Alhambra de la Garriga.

Diumenge passat vaig anar a veure Alcarràs. Hi vaig anar amb un doble sentiment: per una banda, m’agrada el cinema, i tenia l’evident interès cinèfil de veure una pel·lícula catalana (i parlada en català) premiada internacionalment; i, per l'altra, tenia el neguit de veure com tractaria el tema de les plaques fotovoltaiques. Quan el febrer passat l’Ós d’Or de la Berlinale va recaure en una pel·lícula que parlava de l’abandonament de terres de cultiu per fer-hi una planta fotovoltaica les alarmes al sector solar es van disparar. De facto passàvem a ser els “dolents” de la pel·lícula. La preocupació al nostre sector era evident, però calia esperar a veure-la.