“Alerta, risc de polarització”. És l’advertència que hauria de planar sobre algunes de les finestres de conversa social més utilitzades al segle XXI, també en l’àmbit de l’educació. És bo que al nostre país es conversi sobre educació, se’n debatin les mesures polítiques, es facin anàlisis de dades i de resultats, s’articulin opinions i visions contraposades sobre el fet d’educar, les seves metodologies, els recursos dedicats, els reptes encara per millorar. És essencial que així sigui, i és responsabilitat d’aquells que som al capdavant del Govern que mirem d’explicar amb detall i claredat les nostres decisions, i també presentem les dades de què disposem perquè els agents socials i educatius puguin contribuir a millorar un sistema sempre amb reptes pendents, sempre necessitat de recursos i amb camí per recórrer.

La pandèmia ens ha deixat una situació complicada als centres educatius. Cada cop hi ha més alumnat vulnerable i el que ja era vulnerable ara ho és més. Vam dir que no tornaríem a l’escola d’abans del covid i no hi tornarem. Ara és el moment, és imprescindible i inajornable tirar endavant polítiques educatives que ens permetin avançar cap a una transformació real i sistèmica del Servei Educatiu de Catalunya. Una transformació que hem de fer pensant en l’alumnat i conjuntament amb tota la comunitat educativa. Unes polítiques que ens portin a un sistema educatiu de qualitat, equitatiu i generador d’oportunitats per a tots els infants i joves del país, visquin on visquin, i siguin quins siguin els seus condicionants vitals o socials.