Entre el 1960, quan va aparèixer el primer dels seus llibres de poemes, i el 1968, l’any en què els va aplegar tots tres a Les dones i els dies, la recepció de l’obra de Gabriel Ferrater va canviar molt. Per dir-ho com ell mateix ho va explicar una vegada, la seva poesia "va guanyar cota". Després del suïcidi d’ara fa cinquanta anys encara va adquirir més altitud, i avui, per molts, cimeja. Val molt la pena llegir-la. El camí pot ser exigent però sempre convida i sempre compensa; de l’esforç se’n treu una lucidesa que no trobem a gaires llocs.