L’assassinat de l’ex primer ministre Shinzo Abe mentre participava en un míting electoral a peu de carrer a Nara, l’antiga capital del Japó medieval, ha deixat en estat de xoc una de les societats més segures del planeta. Quan faltaven dos dies per a unes eleccions a la cambra alta que acostumen a servir de termòmetre per mesurar el suport ciutadà al seu govern, l’ex primer ministre Abe estava fent campanya a favor del Partit Liberal Democràtic, la formació que des de 1955 ha governat el Japó de forma quasi ininterrompuda i que ell ha liderat fins a la seua renúncia d’ara fa dos anys. En un sistema parlamentari caracteritzat pels continus canvis ministerials, Abe és considerat una de les figures més influents i populars del Japó de postguerra. Amb la inesperada i tràgica desaparició d’un dels pesos pesants de la política japonesa, i quan les mostres de condol es multipliquen per tot el planeta, convé preguntar-nos quin serà el llegat que deixarà Shinzo Abe. 

Els biòlegs han demostrat que els animals i les plantes sovint recorren a l’engany per assegurar la seua pròpia supervivència. Els humans, com a éssers intel·ligents, som per definició mentiders. El món de la política no és cap excepció, i l’ús massiu de les xarxes socials ha contribuït a la proliferació de notícies falses fins a uns extrems en què aquesta nova postveritat representa una autèntica amenaça per la democràcia. Ara bé, quan l’Estat estima que està en perill, la mentida esdevé per a molts una mena de mal menor que cal acceptar, ja que els beneficis de l’engany superen amb escreix els seus costos.

D’ençà que va començar la guerra a Ucraïna, se sol parafrasejar unes paraules atribuïdes a Lenin en què afirmava: “Hi ha dècades en què no passa res, i hi ha setmanes en què passen dècades”. Aquesta és la sensació d'angoixa que l’opinió pública mundial, i l’europea en particular, ha experimentat d'ençà que es va iniciar la contesa al cor d’Europa. La invasió i posterior bombardeig d’Ucraïna no només és una manifesta violació de l’article 2 de la Carta de les Nacions Unides que prohibeix l’ús de la força, sinó que pot representar, com va afirmar per Twitter el president francès, Emmanuel Macron, “un punt d’inflexió en la història d’Europa”. Per al president Vladímir Putin, en canvi, aquesta operació militar tracta d’unir de nou els russos i els ucraïnesos en un “sol poble”, una afirmació feta el 2021 en la qual justificava la creació d’un ruski mir o món rus, un concepte prou ampli que aixopluga una incerta política exterior russa expansionista i paneslavista. Ara bé, més enllà d’aquest desastre humanitari que ha afectat milions d’ucraïnesos, la invasió russa ens convida a reflexionar sobre tres qüestions que són crucials en unes relacions internacionals en plena mutació.