El govern del Quebec, la província francòfona del Canadà, ha aprovat una llei de protecció del francès que restringeix l'ús de l'anglès a les escoles, davant dels tribunals, a l'administració pública i a les empreses. L'anomenada llei 96, proposada pel govern conservador de la Coalició Avenir del Quebec, va ser aprovada per una àmplia majoria parlamentària de 78 vots a favor i 29 en contra, el 24 de maig. El primer ministre quebequès, François Legault, ha felicitat el ministre responsable de la llengua francesa, Simon Jolin-Barrette, per la que va qualificar com "la reforma més important" des de l'adopció de la llei 101 l'any 1977, que convertia el francès en l'única llengua oficial.

Les tropes russes es van retirar de Khàrkiv, la segona ciutat d'Ucraïna, a l'est del país, fa prop de dues setmanes. Els bombardejos van ser incessants, però la defensa ucraïnesa va mantenir el control de la ciutat i va aconseguir repel·lir els atacs i fer retrocedir l'exèrcit rus. Darrere seu va quedar la destrucció dels barris, els tancs fulminats i els cossos dels soldats atacants abandonats.

Vadim Xiximarin, de 21 anys, s'ha convertit en el primer soldat rus condemnat per haver comès crims de guerra a Ucraïna. Aquest dilluns un tribunal de Kíiv l'ha sentenciat a cadena perpètua, després que ell mateix es declarés culpable d'haver assassinat amb un kalàixnikov un civil desarmat que anava en bicicleta a prop de casa seva, a la localitat de Txupajivka, a la regió de Sumi, el 28 de febrer, quatre dies després que comencés la invasió russa d'Ucraïna.

La pitjor sequera dels últims quaranta anys, sumada a la pujada de preus dels aliments per la guerra a Ucraïna, ha desembocat en una crisi alimentària a la banya d'Àfrica. A Etiòpia, Kènia i Somàlia, cada 48 segons mor de fam una persona, segons un informe d'Oxfam Intermón i Save the Children.

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, l'OTAN, és una aliança de defensa nord-americana i europea que va néixer el 1949. Des d'aquell moment, l'organització ha tingut diverses ampliacions. Des dels 12 membres fundadors, l'Aliança ha arribat als 30 membres actuals després de vuit rondes d'ampliacions: el 1952, el 1955, el 1982 (quan s'hi suma Espanya), el 1999, el 2004, el 2009, el 2017 i el 2020. L'últim dels països a entrar a l'Aliança va ser la República de Macedònia del Nord, que va haver de canviar el seu nom oficial per esquivar el veto de Grècia. La política de "portes obertes" de l'OTAN és un dels seus principis fundacionals, recollit en l'article 10 del tractat. Però quins són els requisits per adherir-se a l'organisme i com és el procés per ingressar-hi?

Ferdinand Marcos Bongbong Jr ha fet seu el gest de victòria del seu pare, la mà alçada amb dos dits formant una V, i l'ha convertit en marca d'identitat de la seva campanya a les presidencials filipines. Els seus seguidors reprodueixen el gest, eufòrics, davant les càmeres. El triomf de Marcos Jr és aclaparador, amb un 60% dels vots. El recompte oficial comença aquest dimarts i es pot allargar dies, però els resultats preliminars (amb quasi el total dels vots escrutats) el situen com a guanyador incontestable amb més del doble de vots que Leni Robredo, la seva oponent més directa. Malgrat que durant la jornada electoral es van denunciar algunes irregularitats, el resultat es considera legítim i ha deixat molts filipins i analistes descol·locats per la fulgurant tornada de la dinastia. "Sé que no és fàcil acceptar els números [...]. Una clara frustració és el que senten les nostres files", ha dit Robredo.

Sol, amb l'habitual uniforme verd militar, sense cap arma ni vehicles al seu voltant. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, desfila per l'avinguda principal de Kíiv, encara esquitxada de barricades, i parla directe a càmera en un missatge adreçat al poble ucraïnès en el Dia de la Victòria sobre el nazisme. Mentre a Moscou marxaven pels carrers milers de soldats en l'anual demostració de múscul militar rus, Zelenski s'erigia en símbol de totes les forces ucraïneses i llançava aquest missatge: "Molt aviat hi haurà dos dies de la victòria a Ucraïna. I hi haurà algú a qui no en quedarà cap".

L'ombra del llegat de la família Marcos enfosqueix les eleccions d'aquest dilluns a les Filipines. A mesura que han avançat les campanyes, el cercle s'ha anat tancant al voltant de dues propostes, la de Ferdinand Marcos Jr., fill de l'antic dictador del país, Ferdinand Marcos, i la de Leni Robredo, actual vicepresidenta. Les enquestes situen la candidatura de Marcos com a clara favorita, amb un 56% de suport de l'electorat. Robredo, advocada pels drets humans, presentada com a progressista i contra qui Marcos va perdre les eleccions a la vicepresidència el 2016, compta amb una intenció de vot del 23%, segons els últims sondejos. Sara Duterte-Carpio, filla del ja expresident Rodrigo Duterte, s'ha posicionat al costat de Marcos en una candidatura conjunta en què ella opta a la vicepresidència.

La despesa militar mundial va créixer un 0,7% durant el 2021, fins a arribar als 2,1 bilions de dòlars (o, cosa que és el mateix, més de 2 milions de milions). Segons ha publicat aquest dilluns l'Institut Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm (SIPRI), les dades han anat en augment en els últims set anys, i el segon any de la crisi per la pandèmia del coronavirus no n'ha estat una excepció.

Aquest cap de setmana se celebra la primera volta de les eleccions presidencials a França. L'actual president francès, Emmanuel Macron, es postula com el preferit per tornar a guanyar-les, especialment arran de l'inici de la guerra a Ucraïna que ha disparat la seva popularitat. Però el que sembla un camí plàcid a la presidència, pot oferir sorpreses d'última hora, després que la líder d'extrema dreta de Marine Le Pen hagi aconseguit trepitjar els talons a Macron a les enquestes aquests darrers dies.

Dues visions de França, i del món. Emmanuel Macron i Marine Le Pen es juguen aquest diumenge la presidència a França. Les enquestes donen un cert avantatge a l'actual president, però no ha estat suficient per fer desaparèixer del tot el fantasma d'una victòria de Le Pen i, per tant, l'arribada de l'extrema dreta a l'Elisi. Coneguts i contrincants ja el 2017, analitzem amb profunditat els dos candidats.

Azovstal, la planta metal·lúrgica de Mariúpol que refugia els últims combatents ucraïnesos de la ciutat, guarda l’últim reducte d'una ciutat que "ja no existeix", com va dir Dmitró Kuleba, el ministre d'Exteriors ucraïnès. Malgrat els diversos ultimàtums russos perquè es rendeixin, els soldats ucraïnesos resisteixen i demanen ajuda a tots els líders mundials perquè els treguin d’allà cap al territori d’un tercer estat. És difícil saber quantes persones s’hi han refugiat, però l’Ajuntament de Mariúpol calcula que hi ha centenars de civils amb els militars.

Les forces armades malianes, en una operació conjunta amb soldats estrangers identificats per diverses fonts com a russos, van executar sumàriament uns 300 homes, alguns d'ells sospitosos de pertànyer a organitzacions armades islamistes a la ciutat de Moura, al centre de Mali. La matança s'emmarca en un conflicte entre les forces de seguretat del govern malià i grups armats vinculats a Al-Qaida del Magrib Islàmic i l'Estat Islàmic al Gran Sàhara, i que registra un augment dramàtic de morts de civils des de finals del 2021. Segons l'organització en defensa dels drets humans Human Rights Watch (HRW) es tractaria de la "pitjor atrocitat" del conflicte que fa més d'una dècada que viu Mali.

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha arribat aquest dimecres a la Xina en la primera visita al país d'un alt càrrec del Kremlin des de l'inici de la invasió d'Ucraïna. Lavrov ha de participar en una sèrie de reunions per discutir l'ajuda a l'Afganistan, on hi haurà també diplomàtics nord-americans i afganesos. El ministre s'ha reunit durant el matí amb el seu homòleg xinès, Wang Yi, a la província d'Anhui. Segons el comunicat posterior del Kremlin, Lavrov ha informat Wang sobre "el progrés de l'operació militar especial i la dinàmica del procés de negociació amb el règim de Kíiv".

El director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, ha arribat a Ucraïna per reunir-se amb el govern del país i oferir-li assistència tècnica urgent per garantir la seguretat de les instal·lacions nuclears. "El conflicte militar està posant en perill, sense precedents, les centrals nuclears d'Ucraïna i altres instal·lacions amb material radioactiu. Hem de prendre mesures urgents per assegurar-nos que puguin continuar funcionant de manera segura i reduir el risc d'un accident nuclear que pugui tenir un impacte greu sobre la salut i el medi ambient tant a Ucraïna com més enllà", ha dit Grossi.