La primera onada d’emigrants de l’Imperi Rus va sortir –fugint cames ajudeu-me emportant-se joies i objectes de valor– després del tret fantasma del cuirassat Avrora, a finals del 17, és a dir, amb l’anomenada Gran Revolució d’Octubre. A la fuga o expulsió inicial dels que van entendre que pintaven bastos bolxevics, la va seguir el denominat “vaixell dels filòsofs”, el gruix de la intel·lectualitat a la qual es va permetre d’abandonar el país. Poc després el va seguir un contingent incalculable que va fugir com va poder, primer cap al sud de l’Imperi, l’actual Ucraïna, fins a finals del 1921, i més tard als vaixells que van fugir, acabada la guerra civil, cap a Turquia (“a l’enemic que fuig, pont d’argent”): militars, comerciants, polítics i ministres, espavilats homes de negocis, religiosos, terratinents no assassinats a les seves possessions ni segrestats a les presons fins a escopir tot el que amagaven, i intel·lectuals, escriptors, pintors, actors, ballarins i cantants: és a dir, la crema de la societat russa –la primera sagnia humana i cultural de Rússia després de la gloriosa Revolució d’Octubre del 17.