L’intent de cop d’estat de Ievgueni Prigojin ha sigut, malgrat el seu fracàs, un moment transcendental per a Rússia que ha posat al descobert la vulnerabilitat del president Vladímir Putin. A mesura que es desenvolupava el motí, vaig suggerir que l’oposició democràtica contrària a la guerra de Rússia havia de donar la benvinguda a l’oportunitat que presentava, no perquè el senyor Prigojin sigui el nostre amic o aliat –no és altra cosa que un sicari i un criminal de guerra– sinó perquè la caiguda de Putin només es pot produir a través de la força.

Durant gairebé dues dècades he mantingut una guerra personal amb Vladímir Putin. Em va tenir deu anys tancat en una presó russa i després em va expulsar del país, amb l’advertiment que, si mai hi tornava, m'esperava la cadena perpètua. ¿Que si conec l'home que m’ha fet tot això? Crec que sí. Per això observo amb desesperació l’estratègia derrotista dels dirigents occidentals, com ara Joe Biden, Emmanuel Macron i Naftali Bennett.