El 9 de maig passat els europeus miraven més a Moscou que a Estrasburg. A Moscou, Putin celebrava la victòria a la Segona Guerra Mundial amb una exhibició de puixança militar i un discurs justificador de l’agressió a Ucraïna: “Estaven preparant una incursió en les nostres terres [...]. Era l’única decisió possible”, afirmava. A Estrasburg, ciutat símbol de la reconciliació franco-alemanya, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, defensava que “el futur d’Europa és més poderós que els tancs de Putin”.

Acabem de veure com l’Assemblea General de les Nacions Unides ha decidit la suspensió de Rússia com a membre del Consell de Drets Humans. Més concretament, 93 estats han votat a favor d’aquesta decisió. Aquest fet i aquesta xifra ens permeten reflexionar en clau global sobre els efectes de l’agressió de Rússia sobre Ucraïna i preguntar-nos per com es veuen les coses més enllà d’Occident.

L’agressió militar de Rússia contra Ucraïna situa la Unió Europea en allò que en ciències socials s’anomena un “moment crític” (critical juncture ), un punt en el qual es donen totes les condicions per a un canvi qualitatiu ràpid en la dinàmica de les institucions. En altres paraules, poden desaparèixer els obstacles que han limitat la dinàmica de la UE en política exterior, seguretat i defensa. Aquests darrers dies estem sentint que s’ha avançat més en dues setmanes que en tres dècades pel que fa a la integració europea en matèria de defensa.