El 2015 es va emetre la primera temporada d’Occupied a la televisió noruega. A la sèrie de ficció es narra l’ocupació russa de Noruega, que la Unió Europea i els Estats Units accepten de manera més o menys tàcita perquè fa possible que es tornin a posar en marxa les instal·lacions de producció de petroli tancades pel govern ecologista del país. Quan vaig desenvolupar la idea de la sèrie, tenia per objectiu centrar-me en els dilemes i decisions morals que ha d’afrontar la gent corrent en una situació extrema. Es tractava de traçar un paral·lelisme conscient amb la situació en què probablement es van trobar els nostres pares i avis durant l’ocupació alemanya de Noruega entre el 1940 i el 1945. El fet d’haver de maniobrar entre un país petit, un veí poderós i la resta de països que governen el món, d’haver de fer equilibris entre els principis polítics, les consideracions econòmiques i la pròpia seguretat, només era una part del teló de fons de la sèrie. Em pensava que seria evident que el sentit del món fictici d’Occupied no era expressar res de Rússia –de la mateixa manera que l’objectiu de Steven Spielberg a Tauró no era transmetre res sobre el tauró blanc–. Tot i això, la sèrie no va fer cap gràcia a les autoritats russes. Viatxeslav Pavlovski, l’ambaixador rus a Noruega, va dir a l’agència de premsa russa TASS: “Certament és lamentable que, enguany que se celebra el 70è aniversari de la victòria en la Segona Guerra Mundial, sembli que els autors hagin oblidat l’aportació heroica de l’exèrcit soviètic a l’alliberament del nord de Noruega dels ocupants nazis i hagin decidit, en la línia de la pitjor tradició de la Guerra Freda, espantar els espectadors noruecs amb una amenaça inexistent procedent de l’Est”. Pot ser que l’ambaixador senzillament estigués una mica susceptible perquè l’any anterior Rússia s’havia annexionat Crimea –molt després que s’escrigués i s’iniciés la producció d’Occupied–, assumint així el paper de gran antagonista de l’escena política mundial. ¿Què explica una reacció tan furiosa, si la sèrie era clarament una obra de ficció en què, per una vegada, no es presentava els russos com un grup de “dolents” robòtics i indefectiblement malvats?