Fa uns anys, després de fer una xerrada en una petita ciutat polonesa, un senyor gran es va acostar discretament a la taula on estava asseguda. “¿En quina llengua somia, vostè?”, em va demanar. “En totes les que parlo”, li vaig respondre amb franquesa (podríem dir que soc trilingüe). “Vostè és una persona sense identitat”, em va replicar amb un lleuger to de condemna.