Els elements que han condicionat la complicada relació entre Ucraïna i Rússia han estat molts i molt diversos, per descomptat, però el factor lingüístic i nacional n’ha estat sempre un dels més rellevants. El Cant del príncep Ígor és un poema èpic del segle XII que, escrit en eslau oriental, és reivindicat per russos i ucraïnesos com un dels textos fundacionals de les seves literatures respectives. Nikolai Gógol, un dels més grans autors de les lletres russes clàssiques, va néixer a Poltava, no gaire lluny de Khàrkiv, i era fill d’un dramaturg i poeta en llengua ucraïnesa. L’inefable Mikhaïl Bulgàkov era un russòfon de Kíev, ciutat on es va llicenciar en medicina. Isaak Bàbel, un dels narradors més precisos de la literatura russa moderna, va néixer en una família jueva d’Odessa que, com moltes altres en el tombant del segle XX, ja havia abandonat l’ídix. Anna Akhmàtova mateixa, una veu potentíssima de la poesia russa, era filla d’Odessa. L’humor càustic d’Ilf i Petrov, els mestres de la sàtira russa, també va sortir d’aquesta lluminosa ciutat a la vora de la Mar Negra. I fins i tot els principals precursors del futurisme rus, Krutxónikh i els germans Burliuk, eren fills de la terra ucraïnesa.