<![CDATA[Ara Balears - Sebastià Franch Expósito]]> 10 <![CDATA[On es decideix el futur de la recerca del càncer]]>

Vaig fent la maleta mentre escric. Viatj cap a San Diego per primera vegada a la reunió anual de l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer –l'AACR–, el congrés mundial més gran de recerca oncològica. Anys fent feina en recerca translacional i clínica sobre el càncer i mai no hi havia anat! Ara toca.

]]> <![CDATA[El segle quàntic]]> El 1925, el camp de la física es va sacsejar una mica. Erwin Schrödinger i Werner Heisenberg van formular, per camins separats, les equacions que descriuen el comportament de la matèria a escala subatòmica: a l'escala més petita de la realitat, res no és cert fins que no es mesura; les partícules existeixen en múltiples estats alhora i dos objectes separats per quilòmetres poden compartir un destí instantani. A Einstein, no va acabar d’agradar-li aquesta nova dimensió.

]]> <![CDATA[Farmaciola cel·lular]]> En pocs anys, les teràpies CAR-T han passat de promesa espectacular a eina clínica real –encara que no sempre fàcil d’aplicar. Parlem de CAR-T per referir-nos a un tipus d’immunoteràpia en què es modifiquen genèticament els limfòcits T –un tipus de cèl·lules sanguínies– del mateix pacient perquè expressin un receptor quimèric (CAR) que reconeix una proteïna concreta de les cèl·lules tumorals. Després s’expandeixen al laboratori i es reintrodueixen al pacient perquè reconeguin la diana tumoral i es combati el tumor cancerós. Una mena de ‘farmàcia de cèl·lules vives’.

]]> <![CDATA[Món de canvi]]> Amb l’any a punt de començar, em ve al cap la idea que Trotski deixava entreveure dins la seva obra: en moments de canvi, la competència entre el món que mor i el món que neix és tal, que ambdós s'entrellacen, i durant un temps costa diferenciar entre l'un i l’altre.

]]> <![CDATA[Tardor biològica]]> La tardor, més que decadència, és transició. Les fulles que cauen no moren de cop, sinó que responen a un programa biològic precís, escrit per la mateixa naturalesa que les va fer créixer. L’envelliment humà no és gaire diferent: un procés gradual, programat, però també modulable. La ciència comença a entendre’n els ritmes amb una precisió que ens obliga a revisar el calendari de la vida.

]]> <![CDATA[Córrer una marató]]> Aquest diumenge particip per primera vegada a la Marató de Nova York. Una experiència que serveix de punt de partida per parlar de la ciència darrere dels 42,195 km. Una fita física –i emocional, almenys a Nova York, on s’ha batejat com “el millor dia de l’any” a la ciutat– que, a més, ens ofereix una finestra científica per entendre millor la fisiologia i els límits del cos humà.

]]> <![CDATA[Prediure salut]]> Llegir la història clínica dels pacients és la base del nou model ‘Delphi‑2M’, un model de llenguatge generatiu publicat recentment a ‘Nature’. Igualment com funcionen els ‘xatboxs’ com ChatGPT i Gemini –entrenats per completar textos de manera probabilística–, Delphi transforma dades clíniques de diagnòstics, edat, sexe i hàbits de vida en ‘tokens’ i aprèn patrons temporals per predir quines malalties podràs tenir –i quan.

]]> <![CDATA[Estrelles i àtoms]]> Amb tot el que passa al món –conflictes que no s’aturen, discursos que crispen, ecosistemes que col·lapsen– a vegades un es pregunta si mirar les notícies serveix d’alguna cosa més que per afegir angoixa al dia. I potser per això, cada cop més, el refugi d’un llibre, el cel estrellat o l’interior d’una cèl·lula no semblen mal llocs on perdre’s una estona. No per fugir de la realitat, sinó per recordar-se que encara hi ha espais que ens poden meravellar. Que la ciència, malgrat tot, continua descobrint i obrint finestres.

]]> <![CDATA[Les vacunes no són ideologia]]> Poques estratègies de salut pública tenen un impacte tan clar com les vacunes. Han estat clau per reduir dràsticament malalties com el xarampió, la poliomielitis i la verola, i avui continuen sent essencials contra infeccions com la covid-19 i el virus del papil·loma humà. Però el seu potencial s’estén més enllà de la prevenció d’infeccions. 

]]> <![CDATA[La carta nàutica del genoma]]> Aquest mes es compleixen vint-i-cinc anys del llançament del UCSC Genome Browser, una eina digital que ha tingut un paper clau en la revolució genòmica. Creat el 2000 per un equip de bioinformàtics de la Universitat de Califòrnia-Santa Cruz, el navegador es va concebre com una resposta urgent a la necessitat de visualitzar el genoma humà, que acabava de ser seqüenciat. Avui, continua sent una plataforma imprescindible per a la recerca biomèdica.

]]> <![CDATA[Focs universals]]> “Es temps inventa àtoms de colorins, i s'univers és una festa”. I és que, potser no ho podem veure a simple vista, però l’univers està constantment mobilitzat i 'de gresca', com una nit d’estiu: revetla i focs artificials.

]]> <![CDATA[La vida que brilla]]> Hi ha setmanes –i mesos– en què el món sembla voler enfonsar-se sota la seva pròpia gravetat: guerres eternes, eleccions tèrboles, o informes i notícies que ens pronostiquen el col·lapse –polític, climàtic i de tota mena. I l’escenari polític nord-americà no ajuda gaire a reforçar la confiança en la continuïtat de les polítiques de suport a la ciència. Ja en parlàvem l’altre dia: els Estats Units podrien perdre pistonada enfront de l’embranzida científica de la Xina. De fet, dos articles recents a Nature així ho apunten: la inversió sostinguda de la Xina i la seva capacitat per atreure talent podrien fer-la líder en innovació biomèdica en els pròxims anys. 

]]> <![CDATA[La fragilitat del superpoder]]> Fa pocs dies, la FDA (l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units) anunciava un canvi històric en la regulació del desenvolupament farmacològic: començarà a eliminar l’obligació d’utilitzar animals –com ara gossos i primats– en els assaigs previs a la comercialització de nous medicaments, incloent-hi els anticossos monoclonals. La mesura forma part d’un pla per implementar les anomenades New Approach Methodologies (NAM), que inclouen models computacionals avançats, intel·ligència artificial i models orgànics 3D desenvolupats al laboratori a partir de cèl·lules humanes.

]]> <![CDATA[Ciència contra la petjada humana]]> L’impacte humà sobre el planeta és innegable. Des de la contaminació lumínica fins a l’explotació massiva de combustibles fòssils, el nostre progrés sovint xoca amb la sostenibilitat ambiental. No obstant això, la ciència no només ha ajudat a identificar aquests problemes, sinó que també està proposant solucions innovadores per mitigar-los.

]]> <![CDATA[Horitzons incerts]]> La (re)entrada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units ha arribat en forma d’allau d’ordres executives que, més enllà de reforçar el seu (sense) sentit polític imprevisible, han sacsejat profundament àmbits clau, incloent-hi el científic. L’atmosfera d'incertesa que s’ha generat és tal que molts es qüestionen l’estabilitat de la recerca científica a curt i mitjà termini als EUA i bona part de la resta del món.  

]]> <![CDATA[El desglaç]]> Els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastià ajudarien una mica a passar el fred de Nova York d’aquests dies. Amb fotografies de neu des de Texas fins a Florida, el panorama fa recordar la pel·lícula El Dia de Demà –de Roland Emmerich, i amb un jovenet Jake Gyllenhaal com a coprotagonista–, on un col·lapse climàtic congela literalment el món. Tot i que aquell escenari apocalíptic semblava exagerat, la realitat no és gaire més optimista. Això sí, la nostra distopia no arriba en forma de gel (només) sinó de desglaç.

]]> <![CDATA[Evolució i expansió]]> Sovint oblidam tenir una visió holística de la nostra espècie, de la seva interconnexió amb el planeta on vivim i del camí evolutiu que hem seguit. La vida al nostre planeta és unitat de meravella: som a la distància exacta del sol per evitar una Terra congelada o una versió calcinada pròpia de Dune, i només en moments de crisi, com la pandèmia o l’emergència climàtica, ens adonam de com n’és de peculiar. La ciència, però, ens ajuda a posar-hi la lupa i a entendre millor el món que ens envolta.

]]> <![CDATA[COP29: bitlletera contra el clima]]> La COP29, duita a terme recentment a Bakú, Azerbaidjan, ha deixat un seguit de decisions crucials per al futur de la lluita contra el canvi climàtic. Així i tot, els resultats de la conferència posen en evidència les desavinences a l’hora d’afrontar la lluita contra el canvi climàtic.

]]> <![CDATA[Musk: agent geopolític espacial]]> SpaceX ha tornat a assolir una fita clau amb importantíssimes implicacions a escala tècnica, estratègica i tecnològica per a l'exploració espacial. L'empresa d'Elon Musk va aconseguir capturar el seu coet reutilitzable, Super Heavy, amb un sistema de braços mecànics dissenyats per sostenir el coet després del seu retorn a la Terra, reduint costos econòmics i de temps de preparació per a futures missions. 

]]> <![CDATA[Cèl·lules mare al rescat]]> Les cèl·lules mare es van descobrir durant la dècada dels anys seixanta gràcies a la recerca pionera de James Till i Ernest McCulloch al Canadà, que van demostrar l'existència de cèl·lules amb capacitat regenerativa il·limitada. Aquest descobriment va marcar el punt d'inici d'un camp que ha revolucionat la medicina moderna. Des de llavors, els científics han explorat diverses formes de cèl·lules mare, com les embrionàries i les adultes, i han desenvolupat nous enfocaments per utilitzar-les en medicina regenerativa.

]]>