La periodista Jèssica del Moral, nascuda a Martorell, detalla el procés migratori de la seva família per explicar els seus orígens. Del Moral defineix la seva situació com de “classe treballadora” i posa especial èmfasi en el transcurs vital del seu avi: “Va estar condemnat a tres penes de mort i després a treballar forçosament al túnel de Viella. Els pocs estalvis que tenia la meva família els va perdre quan la moneda republicana va passar a ser il·legal i es van veure, com moltes famílies, en situació de misèria”. 

El comunicador Jordi Cruz va convertir-se en una de les cares més conegudes de la televisió infantil a Espanya a finals dels anys noranta. Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona, va saltar a les cadenes de televisió estatal amb programes com Club Disney (1995) o Art Attack (1998), quan només tenia 19 anys. “La meva família eren de classe de treballadora i sempre hem sigut del barri de tota la vida. Després de l’institut em vaig agafar un any sabàtic perquè em vaig quedar sense la nota per estudiar comunicació audiovisual a la universitat pública. No havia estat bon estudiant, però vaig decidir iniciar-me en la televisió local per començar en el sector”, rememora Cruz.

L’escriptora Regina Rodríguez va néixer a Alp, un poble de la Cerdanya, però va créixer a Puigcerdà durant tota la seva infantesa. “Vinc d’uns orígens molt humils, però a casa mai em va faltar de res. Els meus pares han tingut els seus petits negocis i des de sempre he vist el que és guanyar-se la vida sense horaris i suant molt. Gràcies a ells vaig decidir no ser empresària”, destaca. Fent memòria, Rodríguez també narra que, de petita, no era capaç de distingir què significaven els conceptes car o econòmic: “Quan veia una nena de l’escola amb un entrepà comprat en un bar em semblava una cosa de luxe inaccessible per a mi”.

El creador de contingut Marc Lesan, nascut a Barcelona i resident a Nou Barris, és fill d’una família obrera i defineix la seva vida com “normal i proletària”. “De petit no vaig tenir mai setmanada, però recordo que un Nadal vaig veure un anunci d’un cotxe per cent euros. Vaig pensar que me’l podria comprar amb els estalvis, però la màgia va durar poc perquè era només l’entrada per finançar-lo”, rememora Lesan.

El comunicador Jair Domínguez retorna a la seva infantesa per parlar dels seus primers records amb els diners. Nascut a Barcelona, de nen es va traslladar a l'Alt Empordà amb els seus pares i els seus tres germans: “Els meus pares no podien pagar un lloguer a la capital en aquella època i tenien feines per mantenir-nos, però mai ens va faltar de res”. Com a anècdota, l’humorista també destaca una de les seves grans obsessions, els llibres. “Un dia em van donar 5.000 pessetes, una fortuna per a mi i que volia destinar a comprar un llibre de bricolatge i electrònica per fabricar coses. Eren il·lusions de nen, però quan vaig veure que realment només valia 400 pessetes i em van donar tot el canvi, vaig ser molt feliç”.

Els diners sempre han estat presents a la vida del guionista i humorista Òscar Andreu. “Vinc d’una família humil de l'extraradi de Terrassa i els diners eren allò que no teníem. Els havíem de buscar per arribar a final de mes i tampoc es discutia gaire al respecte”, rememora. Segons explica Andreu, els seus pares havien tingut tota mena de feines i van muntar diversos negocis, com una botiga d’alimentació o un bar, entre d’altres. “Al final, a casa ja teníem assumit que els Reis potser ens portaven només un regal en lloc de quatre o que no marxàvem de vacances. Era una realitat molt interioritzada”, recalca el comunicador vallesà.

L’exporter del Barça Albert Jorquera repassa la història de la seva família per explicar els seus orígens. “Soc de Bescanó (Gironès) i tota la meva família s’ha dedicat sempre a la joieria i a la compravenda d’or a Girona”, narra. Nascut el 1979, va viure el negoci de l’or des de ben petit a casa, una professió que ha compaginat sempre amb la seva carrera futbolística: “Les meves dues passions eren les gemmes i el futbol. Jugava al pati de l’escola i em van dir que ho feia bé, que m’apuntés a l’equip del poble. Fins que als 14 anys vaig fitxar pel Barça i vaig entrar a La Masia, però mai he deixat el negoci familiar de banda i és on treballo ara”.

El periodista Abraham Orriols, nascut a Berga el 1996, recorda la seva infantesa per explicar l'origen de la seva família: “La meva mare és perruquera i el meu pare treballa al polígon del poble. Jo he nascut i m’he criat al Berguedà fins que vaig haver de marxar a Barcelona per estudiar a la universitat”. Diu que ell no tenia la vocació periodística de petit: “He acabat en aquesta professió de rebot i no tinc gens el discurs idíl·lic per dir-te que era el meu somni de nen”.

La periodista lleidatana Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) arrenca la seva història pel principi, en el seu entorn familiar. “Vinc d’una família pagesa, el meu pare s’ha dedicat al camp tota la vida”, detalla. La comunicadora narra com, de petita, passava les estones fora de l’escola al tros: “A casa sempre em deien que si volia fer carrera i continuar estudiant, havia de guanyar-m’ho a pols; els altres nens anaven de colònies i jo em quedava recollint fruita amb els meus pares. Aleshores em dolia, però avui dia ho valoro profundament”.

L’actor Bruno Oro retorna a la seva infantesa per explicar els orígens de la seva família. "Vinc d’una família atípica. El meu pare va morir quan jo era un nen i em vaig criar amb la meva mare, que feia de professora, i els meus avis materns. El meu avi era pintor i la meva àvia tenia un taller de medalles. A casa sempre em vaig amarar d’aquesta atmosfera artística", detalla.

El professor David Calle retorna als seus orígens per explicar com va ser la seva infantesa: “Vinc d’una família molt humil de Madrid, la meva mare era professora i el meu pare era empleat de manteniment en una escola. Sempre dic als meus alumnes que jo no vaig poder anar de viatge de final de curs de petit”. Calle, conegut actualment pel seu canal de YouTube Unicoos, compta amb més de milió i mig de seguidors a internet i va ser finalista en els premis Global Teacher Prize en el 2017, els Premis Nobel de la docència.

El periodista i escriptor Martí Gironell retorna al seu poble natal, Besalú, per rememorar la seva primera feina de jove: “La meva mare cosia a casa per encàrrec i el meu pare era fuster. Jo vaig viure i estudiar tota la vida a Besalú i, amb catorze anys, vaig començar a treballar com a guia turístic al poble per guanyar-me uns diners”. Gironell menciona que rebia propines dels turistes i que treballar de cara al públic li ha fet valorar molt aquests serveis. “Un dia em van donar una propina més alta que aquell primer sou que tenia i jo, sent un nen, anava com una mala cosa amb aquell bitllet”, recorda.

El periodista i activista David Fernàndez explica que la història de la seva família és com la de tantes altres durant la dictadura franquista: “Els meus pares van emigrar de diverses parts d’Espanya a Barcelona, al barri de Gràcia, on vaig néixer. Va ser una migració interna, motivada per la pobresa econòmica”. Fernàndez, que va estudiar a l’escola pública, va cursar ciències polítiques a la UAB durant els anys 90, però confessa que va deixar el grau l'últim any: “Quan em van dir que la Transició l’havia feta el rei, vaig negar-me a pagar les 50.000 pessetes de la matrícula per escoltar més fascicles d’aquest relat”.

L’escriptora Empar Moliner reviu moments de la seva infantesa per explicar els orígens familiars. “Em vaig criar a Santa Eulàlia de Ronçana, en una família de sis germans, i a casa teníem problemes econòmics”, explica. L’autora recorda que heretar roba dels germans era un costum –malgrat ser la gran de la família– i els mitjons de llana que els feia la seva mare eren “motiu de burla”: “Recordo més les joguines que no he tingut mai per Reis que les que sí que vaig arribar a tenir. Per exemple, amb els meus germans volíem el fort de Comansi, però els nostres avis eren pessebristes i ens en van fer un de casolà. En aquell moment no ho vam valorar, però feien molts esforços”.

La influencer Berta Aroca explica que la consciència dels diners és un valor que sempre ha vist a casa: “La meva mare és molt estalviadora i d’ella he après com és d'important treballar per tirar endavant”. Aroca, natural de Mataró, és una de les creadores de contingut més destacades del panorama català amb més de 238.000 seguidors a TikTok i 53.200 a Instagram. “Vaig començar a crear vídeos en castellà a Youtube quan tenia 13 anys durant un estiu i amb allò vaig guanyar el meu primer sou”, revela. Aquells diners, Aroca els va utilitzar per comprar un portàtil per poder seguir creant contingut i anar a l’escola.

La periodista i escriptora Natza Farré admet que ja de petita va tenir consciència de com eren d'importants els diners per a la seva independència: “De nena, comprava gominoles i muntava una botiga a casa per revendre-les als meus germans amb l’objectiu de treure uns diners pel meu compte. Però era molt dolenta i no acabava fent negoci”. Tal com explica Farré, ella prové d’una família on els seus pares tenien professions liberals; el seu pare era pediatre i la seva mare infermera, i tenien una consulta a casa. “En gran mesura, era la meva mare qui gestionava l’economia familiar”, afirma.

La periodista Ariadna Oltra recorda la seva primera feina a la televisió de Santa Eulàlia de Ronçana, poble dels seus avis, per parlar de com la va iniciar en el món de la comunicació: “Vaig presentar-me a la redacció dient que hi volia treballar i ja durant la carrera vaig començar com a periodista. Al principi no cobrava, però després em van fer el meu primer contracte per 45.000 pessetes al mes”. Tot i això, Oltra explica que mentre era estudiant va fer feines de tot, “com tothom”. “Vaig fer de monitora de natació i fins i tot vaig treballar a El Corte Inglés com a venedora durant una campanya de Nadal. Al final vaig estalviar per marxar d’Erasmus i poder-me pagar el lloguer”, narra.

La humorista Maria Rovira, coneguda pel gran públic com a Oye Sherman, recorda que ja durant la seva infantesa va adonar-se del que eren els diners: "Els meus pares eren funcionaris i en cap moment vam tenir problemes a casa, però sí que notava diferències econòmiques amb amigues quan era petita, perquè a elles els seus pares els donaven més diners per anar a la fira".

Marc Sarrats torna als seus orígens per explicar com ha estat la seva relació amb els diners. "Em vaig criar en una família normal de barri: el meu pare era comercial i vivíem cinc persones en un pis amb el seu sou. No hem tingut segona residència ni grans luxes, però tenim una família molt extensa i sempre ens hem donat suport entre tots". L’humorista admet que durant l'adolescència va tenir la primera presa de consciència de com l’economia pot afectar una llar: "Els ingressos a casa van disminuir i recordo com els meus pares ens van asseure per dir-nos que potser algunes coses haurien de canviar en el nostre dia a dia".

Joel Díaz (Santa Coloma de Gramenet, 1980) reconeix que va ser conscient de què suposaven els diners quan era petit. L’humorista explica que, malgrat que ell es considerava classe mitjana, un cop de realitat el va sobtar a l’escola: “Els meus pares van fer molts esforços per portar-nos a una escola privada i des de molt petit vaig ser conscient que jo era més pobre que els altres companys de classe. No podia portar les mateixes sabates o anar-me’n de vacances com ells, i aquesta sensació em va produir un conflicte personal i frustració... Em va fer ser conscient més d'hora del normal de la diferència de classes”.