10 Hi ha diverses maneres de tancar l'any epistolar a l'ARA Balears. Dels vint-i-cinc articles publicats, més de la meitat tracten la situació de desigualtat de les dones. La discriminació en general ha influït en la meva opinió. En farem un altre.

]]> Tan a prop i tan enfora. Pegam un bot al nucli urbà de Muro, redol oblidat pels circuits turístics convencionals. Malauradament, n'hi ha d’altres, de 'racons' de Mallorca, que no reben l'atenció que mereixen. La redescoberta d'aquests indrets és possible gràcies a persones apassionades, que ens mostren el patrimoni que sol passar desapercebut. Recentment, vaig tenir l'oportunitat d'unir-me a una passejada guiada, conduïda per veïns que troben un plaer immens de compartir la riquesa de Muro.

]]> Ara ve Nadal, cantarem nadales i menjarem torró. Després, per fer l'estadística anual amb vista a final d'any, sumarem una mitjana d'una dona morta per setmana a mans de la seva parella o exparella, i actualitzarem la xifra actual, que ja supera amb escreix les cinquanta assassinades.

]]> Una ploma malmesa, projectada a la pantalla, transmeté la força de la seva propietària en la lliçó inaugural que va tenir lloc dimecres passat a la sala d'actes de l'IES Josep Maria Llompart de Palma. David Ginard Ferón, eminent autoritat en la matèria, va concloure la seva ponència, acompanyat, virtualment, d’Aurora Picornell Femenies. Els aplaudiments sincers, tant dels professors com dels alumnes, varen evidenciar l'impacte de la presentació, i l’hora de la conferència fou insuficient.

]]> No sabeu què és l'ànima! Teniu el cervell corcat i la raó congelada. Vàreu ser nins i ben aviat us varen cimentar les esquerdes de la humanitat; l'educació i la cultura eren escuts insuficients. Tots som tractats com a mà d'obra barata, simplement eines per omplir les butxaques dels altres. El fanatisme es nodreix de vosaltres amb sorprenent naturalitat; el delit del líder actual o antic us alimenta, tant se val que sigui de boira. Matau directament els infants; tanmateix, per fer-ne de nous cal poca inversió.

]]> Dues dones de cara a la paret observen una foto distinta cada una; una és prostituta; l'altra, no. Un home les guaita per darrere i, sense que se n'adonin, apunta cap a elles i dispara. Sense flaix, l'instant capturat és precís. El silenciós tret de la càmera del telèfon mòbil de Jaume Perelló Alorda, educador del Casal Petit-Oblatas, no és una metàfora. Les fotografies de tretze persones, realitzades sobre el sistema prostitucional de la nostra ciutat, es presenten com a armes poderoses contra aquest execrable fenomen social de compravenda d'éssers humans. Penjades a les parets d'una sala del CaixaFòrum de Palma del 5 al 15 d’octubre, s'exhibiren 54 colpidores instantànies fetes per dos equips, dividits entre sis dones en situació de prostitució i altres set persones alienes a l'esclavatge sexual amb formació universitària, de composició mixta. El poderós missatge abolicionista que transmeten les imatges ajuda a veure com la dignitat dels compradors de carn regalima cap a terra. Les explicacions del coordinador durant la visita guiada, i escoltar l'audició dels testimonis enllaçats per onze codis QR que donen veu a les dones de la vida, esvaeixen molts de dubtes als incrèduls.

]]> El dijous 6 d'agost de l'any 1936, de camí a l'exili, una mallorquina va escriure una carta dins d'un vaixell de guerra francès, el Brestois. El seu nom era Rosa Colom Bernat. Nascuda a Bunyola, tenia 27 anys i una filla de cinc anys. Els seus 'delictes', a més de ser líder i militant activa d'Esquerra Republicana Balear, eren fonamentalment ser demòcrata, republicana i feminista. Estava casada amb el ciutadà francès E. Pau Cabod Monard, i gràcies a gestions diplomàtiques va salvar la vida. No va ser el cas d'Aurora Picornell Femenies, que havia estat detinguda dies abans i amb qui va compartir màrfega a la presó del convent dels Caputxins, ni tampoc del seu amic Emili Darder i Cànaves, els quals varen ser assassinats pels colpistes.

]]> Hi va haver una època en què es deia que les dones no tenien ànima, i fins fa pocs anys les futbolistes de la selecció espanyola només eren números. A diferència del 'sexe fort', el seu nom no apareixia al dorsal de les camisetes de l'uniforme. Vint-i-quatre anys més tard que els homes, el 13 de novembre del 2018, un partit amistós contra Alemanya significà la publicació oficial dels seus noms i, per tant, la fi d'una mostra més de discriminació de les dones. Aquesta anomalia –esmenable amb molt pocs euros– s'hauria d'haver presentat com una reparació acompanyada de petició de disculpes, però va ser instrumentalitzada com a mèrit sobre la igualtat. Tot plegat és més bo d'entendre quan sabem que, primer amb resistència i després amb condescendència, l'operació la manejaren homes poderosos. Com és habitual, el masclisme domina les eines per mantenir els privilegis.

]]> Dos sintagmes marquen la polèmica masclista de l’estiu: agressió sexual i abús d’autoritat, i tots dos provenen, per motius diferents, d’aspectes normatius millorables. El primer ha suposat poder aferrar-se –malgrat que sigui amb un dit– a una armilla salvavides per justificar una besada robada. És agressió sexual una besada sense consentiment? Tècnicament, sí, però no lleva que, per exemple, una violació també ho sigui. La gravetat no té res a veure amb el concepte, ja que les dues situacions són agressions sexuals. Per tant, en parlar d’agressió sexual per assenyalar un antic abusador –avui, agressor– en comparar-lo amb un agressor ‘violador’, hi pot haver una certa dissonància. Sense entrar en més detalls sobre la llei del ‘sí és sí’ –més adequat–, únicament volem afegir que trobam que no calia canviar el qualificatiu ‘abusador’ per ‘agressor’ per assolir els seus objectius. Aquest detall, semàntic, pot confondre o ser utilitzat per minimitzar accions delictives de baixa intensitat contra la llibertat sexual.

]]> Mantinguda per molts autors, una de les premisses bàsiques recurrents de la confrontació és conèixer bé l'adversari. Traslladada a l'obtenció d'informació, per poder qüestionar amb solidesa, hauríem de nodrir-nos de fonts dispars perquè, alhora que entabanam el cervell de dolçor propera, puguem deixondir-lo amb agrura llunyana. Aquest exercici plural hauria d'equilibrar visions i ajudaria a construir la pròpia, més enllà de posicionaments doctrinals relacionats amb la guia del ramat. D’aquesta manera, veurem amb més claredat quines pastures ens convé evitar i quines ens faran més profit. Ambdós supòsits palesen, independentment del color del capell, l'home (només faltaria!) que siula al bestiar. Formar-se opinions “amb la solidesa” d'exhibir devoció al líder o odi a l'adversari no serà gens constructiu, alhora que reafirmar conviccions ininterrompudament sense valoració crítica pot menar al fanatisme. 

]]> Criticant la guerra fa alguns mesos, parlàrem de les conseqüències fisiològiques igualitàries que s'esdevenen en arribar la mort física. Hi torn perquè hem començat una nova era de la paraula 'igualtat', associada al desdeny d'algunes persones o col·lectius. Deixar d'alenar en funció de qui i com ha perdut la vida no sempre és la representació més equitativa que ens podem trobar; ara bé, sí que serveix per denunciar discriminació en sentit ampli. Un concepte, el de la discriminació, que pot ser maquillat semànticament en definir-la com a 'desigualtat'. Us anticip que aquest text és desagradable i pot ferir la sensibilitat; això no obstant, no passarà a cap de la trentena llarga de dones protagonistes del relat.

]]> Tenim la polèmica servida: el Consell de Mallorca vol modificar a l'alça la restricció de velocitat dels vehicles a la via de cintura de Palma, decisió sobre la qual vull manifestar el meu profund desacord. Aprofitaré aquesta pàgina per exposar alguns dels arguments que em fan prendre partit pel no. El primer –filosòfic– és demanar quin benefici s'obté d’anar –a estones, bàsicament a la nit– més aviat. Guanyar un parell de minuts per fer qualsevol activitat, fins i tot reposar? No n'hi veig cap altre, de guany. Ara bé, obrir l'aixeta de la velocitat a vies amples, rectes i il·luminades ens situa en un escenari afavoridor d'un tipus de repòs etern. Resumesc: com més seguretat percebuda, més tendència a augmentar la velocitat. Homeòstasi del risc, es diu.

]]> Sense policia –pròpia– no hi pot haver una veritable autonomia. Aquest recurrent pensament trobà, sintèticament, tot el sentit dos dies consecutius la setmana passada. L'Informatiu Migdia d'IB3 Televisió del dijous 6 de juliol i l'endemà de la presa de possessió de la presidenta Prohens són els punts de partida. Les circumstàncies ens aconsellen deixar anar les metàfores camperoles i analitzar els fets directament. El mitjà de comunicació propi oferí una sèrie de notícies, amb algun fragment en format de reportatge sobre seguretat, en concret, a Mallorca. Podem esmentar quatre blocs sobre aquest tema. El primer començà un atropellament mortal amb vehicle a Ciutat, que és investigat per especialistes locals. Aquest succés, si es produís a segons quin municipi, no seria possible estudiar-lo específicament per manca d'experts. El seguí la presentació de la tasca estacional del Grup de Reserva de la Guàrdia Civil, especialment a zones turístiques; se’n lloava l’eficàcia i destacava que “només la seva presència intimida”. La descripció s’il·lustrava amb la imatge de quatre agents caminant en línia per un passeig arran de mar. Certament, així com d'altres que aparegueren, la imatge era potent, totes necessàries “puntualment i modularment”. Una altra cosa és que hi tinguem poc a dir al respecte i la mimetització que pot arribar a contagiar les policies locals, generalitzant aquest tipus d'uniformitat, material tàctic i fins i tot el posat. En tercer lloc, l'associació professional benemèrita, JUCIL, estimà necessari augmentar amb 500 agents la seva presència a les Illes. Les dificultats de mantenir al complet les plantilles de places de guàrdies civils a ca nostra, pel sobrecost de la insularitat, genera un degoteig de canvis de destinació cap a la Península, tot cercant-hi millors condicions laborals. El darrer punt exposà el dèficit de policies locals (PL) per donar servei a alguns municipis. Ens assabentàrem que Búger ha estat un any sense cap agent i que ara en tindrà un. També hem sabut que Consell fins fa poc just tenia dos municipals i que ara, amb quatre, es planteja com a repte oferir servei en horari diürn. 

]]> Sempre és un bon moment per denunciar el racisme, la desigualtat i el masclisme. Nogensmenys aquest dies se’m fan especialment presents, no ho puc evitar. Hi ha construccions semàntiques que, malgrat l'etimologia dels mots, no sembla que es facin servir per ofendre. És clar que es poden presentar amb més o menys delicadesa, tot depèn del context. Avui necessit explicitar el color de l'epidermis d'una dona i no ho tinc clar. Potser la referència al racisme del títol us pot orientar sobre els meus dubtes a l’hora de descriure-la. Utilitz la musicalitat del bolero Piel canela? Bruna? Mestissa no m’agrada, el descart. Parl d'una afrodescendent? O en dic mulata? Per si de cas, no em pronunciaré.

]]> Volen que acabem aviat la sèrie. Les gavines blaves s'han menjat tots els ous del galliner mentre les ponedores pasturaven distretes, ensumant les alfabegueres. És debades mantenir encesa la flama de l'autosuficiència policial a la nostra comunitat, i la il·lusió del Cos de Guaita de què vàrem parlar haurà d'esperar. Han tudat vuit anys i ves a saber el temps que queda per fer reviure la idea de constituir un sistema coherent de seguretat per a les illes "munyides, però oblidades". Si ha costat parlar del desig, imagineu el que torbarà la voluntat ferma de tirar endavant la decisió de crear una policia autonòmica. Convindria, per tant, ja que ens han privat de donar suport pràctic a la idea inicial, concentrar els esforços en qüestions de manca de seguretat més tangibles, encara que la indiferència de l'estructura administrativa policial no ens permetrà veure gaires miracles.

]]> M'agradaria tenir prou coneixements de Sociologia o Psicologia social per poder fer projeccions estadístiques que donessin consistència a les meves opinions. Com que no és el cas, dissortadament, només puc parlar d'impressions subjectives. Dia 7 de maig coincidí amb el primer diumenge de mes que commemorà el conegut com a Dia de la mare. Efemèride d'arrel popular apareguda al primer quart del segle XX, fou capitalitzada comercialment als anys seixanta per Galerias Preciados. Abans de la Guerra Civil, Julio Menéndez García, un funcionari de Correus i a la vegada poeta valencià, va impulsar aquesta celebració, i arribà a publicar un Himne a la Mare. Quasi cent anys després, un Dia de la mare, Correus engegà les proves d'accés d'una convocatòria de 7.757 llocs de feina. No em consta que el dia de les proves l’empresa aprofités l'avinentesa per honorar l'antic empleat tot fent sonar de fons l'himne esmentat, al moment de la crida o passada de llista.

]]> La Policia a Espanya té un problema i quatre funcions. Aquestes són: la informativa, l'assistencial, la preventiva i la repressiva. I el problema? Senzillament, el substantiu. El mot, per ser entès i aplicat, necessita ser adornat amb qualificatius diversos: judicial, nacional, local, municipal, autonòmica, portuària... Afegim al ball denominacions personalitzades: Guàrdia Civil, Vigilància Duanera, Mossos, Ertzaintza, Foral, i n'albiram una de nova: el Cos de Guaita. Aquest embolic amb denominació simplificada de Forces i Cossos de Seguretat té com a base legal la Constitució, que assenyala com a missió principal la protecció del lliure exercici dels drets, i la llei orgànica 2/86 que tipifica les funcions policials. L'Estat, després de reservar-se la competència exclusiva en seguretat pública, obre la porta a les comunitats autònomes perquè puguin crear les seves pròpies policies. La llei 2/86 ja fa temps que ha complert la seva funció. Avui, convertit en un text arcaic, necessita una modernització profunda per actualitzar el model policial espanyol que a les Illes Balears patim de manera especial.

]]> A casa 'les sopes' les pag jo. Afirmacions d'aquest estil, sorgides de la boca d'un home, suposaven no fa tants d'anys per a moltes dones abandonar el mercat laboral i centrar-se en el de queviures. El motiu: tenir el castell guarnit per al senyor, i assegurar-ne el repòs i la complaença integral. Un segon grup de mestresses de casa professaven la tasca per afavorir la família, ja fora per la cura dels majors o la gestació i criança dels infants. Existia també un nínxol important de treball no declarat (negre) al voltant de serveis externs de neteja i altres oficis estotjats per a mans femenines. No era estrany que l'exclusiva fogositat laboral de qualque mascle anés perdent força amb el temps i permetés que, ara ja sí, els paquets de sopa es financessin amb la neteja d'escales o feines assimilades.

]]> Manifestar que els assistents no arribaven al centenar quan érem tretze no és una mentida, sinó una manipulació. La trobada fou motivada per la participació en un itinerari costumista sobre vivències bunyolines centrat entre els anys 1931 i 1936. El dia fou el proppassat diumenge i el motiu, fer memòria. Començà a les 10 del matí a la plaça i acabà a les 12 h al cementeri del poble. Allà es va retre homenatge a la II República i als republicans que foren assassinats pels colpistes, extirpant ideals a trets.

]]> Bon vespre, som un home, no som alcohòlic, estic en procés de deconstrucció masculina i he de reconèixer que som un privilegiat sobre les dones. Aquesta introducció està inspirada en la presentació que feu un membre de l'associació Homes per la Igualtat Mallorca (HxI) el passat 20 de març al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. El motiu era la participació en una taula rodona organitzada pel col·lectiu MOULLUCMAJOR - Obra Cultural Balear, conformada per Maria Duran Febrer, directora de l'Institut Balear de la Dona; Margalida Rubí Tomàs, treballadora social i sexòloga; Miquel Àngel Lladó Ribas, president d'HxI i escriptor; la politòloga local que moderà la xerrada, Marina Garcias Salvà, i jo mateix.

]]>