Ningú es va quedar sense ballar el Coti x Coti dels Tyets l'estiu del 2023. La sardana del grup del Maresme parlava d'una xafarderia, però a la lletra també hi ha l'explicació de per què el valor de la criptomoneda del Barça ha caigut durant els últims anys. "Posseïa info, tenia bones refes / no sabia per què, però s'ajuntaven les notis /el mercat està palmant i tu estàs holding / tira la manta, peli de terror / no vulguis córrer a la sort del traïdor". Aquests són els versos que exposen el mecanisme del que ha passat, segons els experts en criptomonedes consultats per l'ARA.

Gairebé dos anys després d'acomiadar-se'n, el 28 de maig del 2023, el Barça ja ha posat una data oficial per al retorn al Camp Nou: serà el 10 d'agost per disputar-hi el Trofeu Joan Gamper. Així ho ha fet oficial aquest dimecres el club blaugrana mitjançant un anunci que s'ha difós per les xarxes socials sota el lema "Tornem a casa, vibrem" i en el qual el protagonista és el president Joan Laporta. El Barça, però, encara no ha desvelat quin serà el rival per a aquest partit ni quin nombre de seguidors hi podran assistir (tot i que és una certesa que l'aforament serà reduït). L'esdeveniment servirà de banc de proves de cara al retorn en competició oficial que tindrà lloc setmanes més endavant.

La remodelació del Camp Nou i la generació d'interessos del finançament que està permetent tirar endavant les obres avancen en paral·lel. Aquesta és una de les maneres que tenen de fer negoci la vintena de fons d'inversió que han aportat crèdit perquè el Barça pugui afrontar el seu projecte més important del segle XXI. Segons la memòria del 2024 del fons de titulització de l'Espai Barça, publicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquesta primavera, el club blaugrana ja porta acumulats 132,4 milions d'euros d'interessos meritats (és a dir, encara no pagats) sense que encara s'hagi amortitzat res. Els primers 46,9 milions es van generar el 2023, i la resta, 85,5, el 2024.

Des de les grades de l'estadi Josep Marquès assenyala un xalet que hi ha darrere de les banquetes, a l'altra banda del terreny de joc. "Érem allà ballant perquè havíem guanyat una Lliga amb l'Atlètic Terrassa, vaig mirar al rellotge i em vaig adonar que era l'hora d'anar a missa. Devia estar fatal [a causa de l'alcohol ingerit], però hi vaig anar", recorda a l'ARA Litus Ballbé (Terrassa, 1985). "No era una obligació, em venia de gust. Anava encara amb el xandall, devia fer pudor i em vaig posar al final de l'església", segueix relatant.

Els dos guions tenen prou semblances perquè Víctor Valdés denunciï per plagi Marc-André ter Stegen. Glòries majúscules, caràcters esquerps, lesions esgarrifoses en el moment més inoportú i sortides (possible en el cas de l'alemany) convulses. La pel·lícula de Ter Stegen sembla un remake de la de Valdés, dos drames viscuts entre tres pals que van de la lluminositat a la foscor. L'alemany i el català són els dos millors porters del segle XXI del Barça. Les seves trajectòries al club són dignes d'estàtua i carrer a les Corts. Però Valdés va marxar del Camp Nou plorant desconsoladament en una llitera i Ter Stegen probablement s'haurà d'acomiadar de l'afició amb un missatge fred a Instagram.

El Barça, per només un sospir, no va arribar a la final de la Champions League de Múnic. Tanmateix, aquesta ciutat bavaresa, paradís de la cervesa, ha tingut un paper important en el final de l'exercici del club blaugrana. Allà va viatjar Joan Laporta aprofitant que la selecció espanyola de Lamine Yamal hi va disputar la final de la Nations League el cap de setmana passat. El partit, malgrat que hi participaven diversos jugadors culers, era secundari en l'agenda del president executiu del Barça. La visita tenia un propòsit clar: parlar en persona amb Aleksander Čeferin, el president de la UEFA, per aconseguir una reducció de la multa que el màxim organisme del futbol europeu pretén imposar al Barça per incomplir reiteradament el seu fair play financer.

Els treballadors del cementiri de les Corts expliquen que és habitual trobar-se Charly Rexach caminant pel passeig principal, entre tombes i xiprers. Només cal parar una mica d'atenció per adonar-se que un està trepitjant un terra més blaugrana que el pal de la bandera. A 10 metres de l'entrada des de l'avinguda Joan XXIII ja hi ha una advertència: un soci del Barça va escriure per a l'eternitat a la seva làpida que, quan va morir el 2011, posseïa el carnet de soci 1.978.

Hi ha diversos cromos a sobre de la taula. De Lamine Yamal, de Leo Messi, d'Alexia Putellas. Dues persones qualssevol intercanviant cromos, podria resumir fredament algú que observés l'escena des de la distància. Però els cromos que el Ferran Roig (Barcelona, 1977) ha deixat sobre la taula són com si en una partida de pòquer hagués tret un as rere un altre. Alguns tenen un valor de milers d'euros. I els de Lamine Yamal tot just aquest any han començat a incrementar el seu preu. El del barri de Rocafonda de Mataró també embogeix els col·leccionistes.

Parlar de l'economia del Barça fa mandra a una part de la massa social culer. És molt més divertit conversar davant un plat de braves sobre l'última jugada descomunal de Lamine Yamal o sobre si Joan Garcia finalment fitxarà pel Barça o no. Però el problema és que la part econòmica i esportiva del club van intrínsecament relacionades. Que la primera avanci correctament dota de més possibilitats d'èxit la segona a curt i mitjà termini i, sobretot, a llarg termini. Així, el tancament de l'exercici 2024-2025 és un moment clau per actualitzar l'estat de salut del club i el seu potencial de futur.

Una dona musulmana amb una xaila comença els cinc quilòmetres de recorregut alletant el seu bebè en companyia de la seva parella. Aquesta ha sigut una de les imatges de la primera edició de la Cursa Antiracista organitzada pel sindicat Top Manta, un esdeveniment que ha aplegat aquest diumenge 1.500 corredors i corredores (s'han esgotat els dorsals) i milers de persones com a públic per sumar un total de 10.000 assistents, segons els organitzadors. "Per fer aquesta cursa s'ha hagut de lluitar molt perquè la ciutat no accepta aquest mena de recursos i curses per visibilitzar causes com la lluita contra el racisme. L'esport no deixa de ser una eina d'inclusió", reivindicava l'Omaima a l'ARA després de travessar la meta, encara amb el ritme cardíac alterat.

Els moviments trepidants dels futbolistes del Barça en el terreny de joc han deixat pas a les corredisses als despatxos d'Aristides Maillol. Mentre es van tancant renovacions de jugadors, amb la de Lamine Yamal brillant a dalt de tot, al club no es perd de vista l'ombra de la gran espasa de Dàmocles que hi ha a l'horitzó en matèria financera: s'han de tornar uns 800 milions d'euros del finançament de les obres de l'Espai Barça abans del 2028. La xifra resulta dels bons (122,5 milions del primer venciment de l'operació), interessos i préstecs pont. Però aquesta previsió va pel camí de quedar desajustada perquè les obres de l'actiu que ha de permetre tornar els diners del finançament de l'Espai Barça, el Camp Nou remodelat, van amb un retard de gairebé un any.

El Barça va dir adeu a la gratificant temporada 2024-2025 amb un triomf davant l'Athletic Club (0-3) gràcies a dos gols de Robert Lewandowski i un de Dani Olmo des del punt de penal. A continuació, uns apunts en calent sobre el partit.

Hi ha persones de l'entorn de Joan Laporta que li diuen que seria millor que un president del Barça combinés el seu vestit amb un calçat que no fos esportiu. Però ell té el seu propi estil, també comunicativament i institucionalment, i a hores d'ara ningú li canviarà. Se sent més còmode amb aquesta combinació, que acostuma a anar engalanada amb una de les diverses corbates blaugranes que hi ha en el seu armari. Aquest look també va ser el que va portar el diumenge durant la celebració del títol de Lliga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, on no va tenir cap problema a saltar-se el protocol i posar-se a ballar amb els jugadors L'escut al pit davant la presència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el president de la RFEF, Rafa Louzán. Qualsevol li retreu alguna cosa, amb l'embranzida d'alegries que porta.

Són les cinc de la tarda i Abdul Nasraoui s'asseu a la taula del final del bar que regenta a Rocafonda, a Mataró. Es posa a dinar. Ara hi ha una mica de pau i li toca a ell, després d'atendre els últims clients. "Per què segueixes treballant?", li pregunta, simpàtica, Rocío Escandell, la presidenta de l'Associació de Veïns del barri. "Perquè vull seguir treballant", respon l'Abdul, el tiet patern del Lamine Yamal, com si fos una obvietat malgrat que el seu nebot, amb 17 anys, ja és candidat a la Pilota d'Or. Només fa vuit mesos que l'Abdul ha obert el Bar Cafeteria LY 304, especialitzat en cuina marroquina i presidit amb fotografies del seu nebot amb la samarreta del Barça i de la selecció espanyola, bufandes del CF Rocafonda i un escut del CF la Torreta, on va jugar abans d'anar a parar al planter del Barça.

Només Sant Jordi i una rua del Barça són capaços d'atraure la multitud als carrers de Barcelona en temps de post-Procés. Durant aquestes dues jornades de clímax, Barcelona s'assembla una mica més a aquella Barcelona sentimental que molts enyoren la resta dels dies. Aleshores, Barcelona és una mica més Barcelona, la que ens van explicar els nostres pares. Sobretot si fa una temperatura d'hamaca i mojito, la primavera ja és una realitat conquerida i el Barça torna a servir alegries al país. Per una tarda sembla que tot allò que va malament s'ha esfumat del mapa i les persones, fins i tot, s'atreveixen a mostrar més valentia de l'habitual. Com el basc Iñigo Martínez, que ha aprofitat el pas per la plaça Catalunya de l'autocar de la rua del Barça per fer onejar una estelada.

Ensurt majúscul a les portes del RCDE Stadium de Cornellà minuts abans del derbi entre Barça i Espanyol. Poc abans de l'inici del partit hi ha hagut un atropellament massiu als afores de l'estadi quan la conductora d'un vehicle, que estava atrapada enmig dels aficionats, ha perdut el control i ha envestit una multitud que esperava per entrar al camp.

El futbol no es cansa de demostrar que és política, economia i problemes socials, i que és capaç de canviar l'estat d'ànim d'una determinada societat. Per bé i per mal. Malgrat això, encara hi ha molts individus que acostumen a mirar amb superioritat moral els seguidors d'aquest esport, que ho redueixen a 22 homes o dones corrent darrere d'una pilota i a l'expressió de "pa i circ". Aquesta altra part també és certa, però només és una aresta de la complexitat d'un joc que, per exemple, té forts lligams amb la filosofia. L'exatleta olímpic Martí Perarnau (Barcelona, 1955), especialista en l'anàlisi del futbol des de tots els seus vessants, ho argumenta en el llibre El fútbol y su filosofía (Roca Editorial).

El Barça de Hansi Flick és un animal que es mou a base d'entusiasme i Tennessee Williams ja ens va advertir que aquesta és la cosa més important que hi ha a la vida. L'entusiasme atenua les pors, alleugereix les cames, potencia la ment i fa que una plantilla que no és ni molt menys la millor d'Europa aconsegueixi meravelles. Amb aquest estat emocional incorporat ja et pots trobar un lleó enmig de la sabana que estaràs convençut de les teves possibilitats de vèncer. I el Barça es va trobar aquest diumenge un lleó en forma de 0-2 en el minut 14 contra el Reial Madrid. Però abans ja se l'havia trobat contra rivals com l'lnter de Milà i l'Atlètic de Madrid i la situació va acabar amb el lleó pregant misericòrdia. El secret d'aquestes remuntades nascudes de la ment és l'entusiasme.

"Xavi, he arribat tard perquè la gent m'aturava al metro, perdona'm", li va dir Ansu Fati a Xavi Martín amb cara de desconcert pel que li acabava de passar. Tornava a La Masia procedent de casa els pares –aquell dia havia de debutar amb el primer equip del Barça, amb només 16 anys–. "Vaig anar al meu despatx, vaig agafar les portades de la premsa i li vaig dir: «T'han aturat per això. I, a partir d'ara, has de canviar els teus hàbits perquè ets una persona coneguda»", recorda per a l'ARA Xavi Martín, director de La Masia entre el 2019 i el 2021.

Els culers de la taula del darrere del bar on vaig veure l'Inter-Barça van decidir marxar sense pagar el seu compte quan es va certificar l'eliminació blaugrana. No és la manera més ètica de gestionar la ràbia, però és una decisió que demostra que perdre torna a fer mal a Can Barça. I aquesta és una excel·lent notícia. "Demà serà difícil llevar-se", va vaticinar un amic que va pagar religiosament els 32 euros que li pertocaven del seu sopar, i al qual se li va ajuntar la desfeta a Milà amb un inici de grip. "Estic pitjor per l'eliminació del Barça que per la grip", va voler puntualitzar a la resta del grup per deixar clar l'abast del seu malestar emocional.