Diumenge passat es va emetre Gens anònims al 30 minuts de TV3, un programa que tenia com a protagonistes la Maria i en Miquel, dues persones adultes nascudes a partir de donacions d’esperma anònimes a Espanya. El reportatge ha estat un dels primers esforços en l’àmbit audiovisual periodístic català per abordar aquest debat. Però la complexitat de totes les temàtiques que s'hi barregen –la identitat, la família, el retard de la maternitat…– difumina un dels quids de la qüestió: qui es beneficia més de l’anonimat en la reproducció assistida a Espanya.

En el documental Una vida al nostre planeta (Netflix, 2020), el biòleg i símbol de la lluita per la preservació del medi ambient David Attenborough ens explica les maneres en què podríem revertir els efectes de l’impacte humà sobre la Terra. La primera de totes és solucionar el problema de la sobrepoblació. Segons ell, al ritme que anem el creixement dràstic de la humanitat posa en risc l’equilibri entre recursos, boques per alimentar i medi ambient. “Però el creixement demogràfic es pot frenar, i fins i tot aturar”, ens assegura Attenborough. Com a exemple d’èxit, ens parla del cas del Japó, que si bé va créixer en població durant la segona meitat del segle XX, la millora dels serveis sanitaris i educatius, així com més expectatives de futur, van fer caure la taxa de natalitat del país, i conclou: “Quan les nacions es desenvolupen, la gent decideix tenir menys fills”.