Com en tot gran moment de transformació social, tecnològica i cultural profunda, podem dir que, avui, la realitat és apassionant i, alhora, inquietant. També en el món de la gastronomia. Deixeu-me citar el famós començament d’una novel·la de Charles Dickens, Història de dues ciutats, que ho descriu perfectament: “Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps. L'edat de la saviesa i també de la bogeria; l'època de les creences i la incredulitat; l'era de la llum i de les tenebres; la primavera de l'esperança i l’hivern de la desesperació. Tot ho posseíem, però no teníem res, anàvem directament al cel i ens perdíem en direcció contrària. En una paraula, aquella època era tan semblant a l'actual que les nostres autoritats més notables insisteixen que, tant pel que fa al bé com al mal, només és acceptable la comparació en grau superlatiu”.

Si algú ha influït en les formes i les maneres de la gran cuina de l’últim mig segle ha estat Juli Soler, l’altra ànima, al costat de Ferran Adrià, del mític restaurant El Bulli. Per això, ara que fa set anys que ens va deixar, hem volgut fer-li un homenatge des de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, i per això volem recordar la seva figura, el seu mestratge i el seu llegat. Per entendre la seva empremta inesborrable en el sector cal dir, abans que res, que som davant d’un heterodox.

La cuina catalana sempre estarà en deute amb Santi Santamaria, el xef que va obrir tants camins, l’homenot que, des de Can Fabes, va apostar per reinterpretar la tradició gastronòmica del país amb una passió singular, una dèria fecunda que sabia encomanar als seus equips i també als comensals. En aquest sentit, Santi Santamaria ha estat una inspiració inesborrable per a molts professionals que avui són reconeguts per la seva creativitat i el seu bon fer.