Aquest titular, un pèl distòpic, podria ser una realitat abans del que ens pensem, si ens fixem en la velocitat amb què els populismes d’extrema dreta van impregnant els membres de la Unió Europea. Obrirem els ulls un 30 de gener de 2033 i ens adonarem que, cent anys després, s’està instal·lant a Brussel·les una versió 2.0 de la Machtergreifung que va portar Adolf Hitler al poder, amb la paradoxa que ens ho podríem haver de jugar tot a l’ampliació a l’Est per sumar nova sang blava, europeista, i salvar, d’aquesta manera, el projecte integrador i pacifista de Jean Monnet.

Teníem por. I molt de respecte. Després de 50 exitoses representacions per tot Catalunya, no estàvem segurs de la rebuda que tindria el projecte cultural (teatre, documental i exposició) Encara hi ha algú al bosc als escenaris d’on va sorgir aquesta arriscada aposta de Cultura i Conflicte i el Teatre de l’Aurora. Entre 25.000 i 50.000 dones i nenes van ser sistemàticament violades a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-95) com a estratègia de neteja ètnica. Milers van ser forçades a parir “fills de l’enemic”, en una doble tortura que, encara avui, és un tabú difícil de tractar i pair, tant per a les sobrevivents com per als fills rebutjats. Per a ells i elles no ha acabat la guerra.