<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Marta Rovira Martínez]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/firmes/marta-rovira-martinez/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Marta Rovira Martínez]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Pensar la cultura des de l'educació]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/pensar-cultura-des-l-educacio_129_4189837.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Quina cultura cal que transmeti l’escola a les noves generacions? Avui aquesta pregunta, que sembla òbvia i complexa, ja no es pot formular així. Als anys cinquanta del segle XX Eric. D. Hirsch va encunyar el concepte cultural literacy (alfabetisme cultural) per referir-se a la capacitat d’entendre i participar amb comoditat en una cultura determinada. Una persona alfabetitzada culturalment era, per a aquest nord-americà, una persona que coneix els codis d’aquella cultura i que pot desenvolupar-s’hi amb plena capacitat. Hirsch es preguntava, concretament, pel paper dels llibres en l’aprenentatge cultural de les persones. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marta Rovira Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/pensar-cultura-des-l-educacio_129_4189837.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Nov 2021 19:02:08 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
