A la fruiteria del carrer Major: “Quant és?”, demana la dona que tinc davant. “Son cuatro con ochenta y cinco”, respon el caixer. Ella, aguantant-li la mirada, somriu: “Quatre amb vuitanta-cinc, oi?”, donant-li els diners. “Sí, que tenga un bon dia!”, li desitja el caixer. “Gràcies, igualment”, respon ella.

Visito una escola. M’espero a la secretària i entra una mare amb una criatura. La mare, intueixo per l’accent, parla urdú habitualment, però parla en castellà a la criatura, un castellà poc fluid, maldestre. La criatura respon en urdú, la mare insisteix en castellà.