Vivim moments d’incertesa a escala planetària a causa de la imprevisibilitat de les decisions del govern dels EUA en política econòmica. L’objectiu declarat de la política aranzelària dels EUA és recuperar producció manufacturera al seu país. Lamentablement, és molt difícil que aconsegueixi aquest objectiu. Per dues raons.

Corrien els anys 500 abans de Crist i Heràclit assenyalava: "Aquest ordre del món, el mateix per a tots, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s'encén amb mesura i s'apaga amb mesura”. De vegades cal recórrer als filòsofs grecs per intentar comprendre què ens passa, en quin món vivim. També per saber la manera d'afrontar el dolor de veure una part del nostre país patint les pitjors conseqüències d’una DANA devastadora.

El professor Mas-Colell va publicar fa unes setmanes dos articles en un que va titular "Graduats STEM: un coll d’ampolla?" Al primer, assenyala que cal ajudar Ucraïna, qüestió sobre la qual no puc més que mostrar el meu acord. Al segon, comenta un dels problemes de l’economia catalana. Catalunya és un dels pols d’innovació més actius d'Europa, on multinacionals de primer nivell estan instal·lant hubs d’innovació apreciant-ne la combinació de talent, condicions de vida i salari. Algunes d’aquestes empreses s’han adreçat a les universitats, i a la UPC en particular, exposant unes necessitats de graduats que excedeixen les possibilitats actuals del sistema universitari català. I això, efectivament, pot ser un coll d’ampolla per a l’economia.

En l'àmbit científic i tecnològic es parla de la paradoxa europea. La ciència europea està al màxim nivell mundial, però comparativament costa transformar aquest coneixement en innovació molt més que en altres països, ja siguin els Estats Units o els països asiàtics. A Catalunya disposem d’instituts de recerca de primer nivell, i les universitats ocupen llocs rellevants en els rànquings mundials, però patim el mateix dèficit de conversió del coneixement científic en innovació.