Posar en marxa un negoci no costa el mateix–en temps i diners– a tots els països. El dret continental europeu, molt més garantista i codificat, imposa molta més burocràcia, com demostren els casos d'Alemanya i Itàlia, mentre que la tradició anglesa, més lliberal, facilita els tràmits, com es pot comprovar al Regne Unit i els Estats Units.

Una de les imatges més icòniques de Charlton Heston és una en què alça per sobre del cap un rifle de l'era de la Revolució Americana, semblant als que es podrien veure en qualsevol pel·lícula western; la cara, dominada per un crit de ràbia i desafiament. "Et donaré la meva arma quan me la treguis de les meves mans fredes i mortes", exclama. Era l'any 2000 i Heston era el president de l'Associació Nacional del Rifle (NRA), un càrrec gairebé honorífic dins del grup lobbista armamentístic més reconegut. La frase ràpidament es popularitzaria entre els defensors del dret a portar armes als Estats Units.

Donald Trump havia promès que la seva participació en la convenció anual de l'Associació Nacional del Rifle (NRA), només tres dies després de la massacre en una escola de primària de Texas, oferiria "solucions reals i un lideratge real" per evitar aquestes tragèdies. El que ha fet, però, ha estat simplement apuntar-se a tots els mantres del lobi armamentístic i apostar per més armes per evitar tragèdies i donar seguretat a la població.

El director de seguretat pública de Texas, Steve McCraw, no ha pogut ser més clar i contundent per assumir la responsabilitat de les autoritats policials en la tragèdia a l'escola de primària d'Uvalde, un fracàs de magnitud inconcebible amb anàlisis totalment errònies que van permetre que la massacre no s'aturés. "Va ser una mala decisió. No hi ha excusa", ha dit, reconeixent que s'hauria d'haver actuat abans perquè, en una situació d'urgència com aquesta, "les normes canvien i no hi ha temps a perdre".

Dijous havia de ser dia per a la canalla d'Uvalde, l'última jornada de classe abans de les vacances d'estiu, però la massacre de dimarts ha trastocat la vida d'aquest poblet de Texas. Ara tot són vigílies, preparatius per a funerals i comiats, i recerca de respostes a milers de preguntes. La principal, de la qual encara no hi ha ni indicis, és el motiu del tiroteig, què va empènyer un adolescent de 18 anys a entrar en una escola de primària armat amb un rifle i començar a disparar.

Poques hores després que es conegués l'última massacre als EUA, el tiroteig massiu en una escola de primària del poble texà d'Uvalde on van morir assassinats 19 nens i dos mestres, la poeta Amanda Gorman, cèlebre per la seva presència a la presa de possessió de Joe Biden, va piular un poema que, en un dels seus versos, diu així: "Veure monstres matar nens una vegada i una altra i no fer res no és només una bogeria, és inhumà".

Els tirotejos no donen treva als Estats Units, l'únic país del món amb més armes en mans de civils que població. Encara no fa dues setmanes de l'assassinat de deu afroamericans en un supermercat de Buffalo (Nova York) i els nord-americans tornen a estar de dol, amb banderes a mig pal i demanant pregàries per les víctimes d'una enèsima massacre que aquesta vegada ha tocat encara més les ànimes i el sentiment col·lectiu perquè els assassinats d'una més de les rutinàries barbàries del descontrol d'armes han estat almenys 19 nens, d'entre set i deu anys, abatuts -juntament amb dues professores- per un adolescent de divuit anys.

La gira asiàtica del president dels Estats Units, Joe Biden, ja es preveia que seria un toc d'atenció i de renovació de la tensió geopolítica amb la Xina, abraçant aliats i reorganitzant la presència dels EUA a la regió. El que potser no quedava tan clar era que fos tan confrontada, amb amenaces tan directes i sense embuts, i que posaria damunt la taula fins i tot una possible intervenció militar nord-americana si Pequín es passa de frenada en un afer tan espinós com el de Taiwan.

És ben sabuda la política de portes obertes dels Estats Units sobre la pertinença a l'OTAN, que impulsa de manera pública des de fa temps i molt especialment ara, dins el context de la guerra a Ucraïna. L'aliança militar s'ha convertit en el pal de paller de la relació transatlàntica, i convertir socis tradicionals en aliats ferms és, per a Washington, una manera contundent de mantenir els lligams intactes amb Europa.

El president nord-americà, Joe Biden, ha autoritzat reinstaurar la presència permanent de soldats dels Estats Units a Somàlia, en una ordre que reverteix una decisió de Donald Trump i que té com a objectiu millorar la lluita contra Al-Shabaab, principal filial d'Al-Qaida i la més "gran, rica i mortífera" segons els EUA. Fa mesos que el Pentàgon avisava que les retirades de tropes en països clau no estava ajudant gens en la lluita antiterrorista. A les acaballes del seu mandat, Trump i la seva política de deslligar-se de conflictes globals van retirar la presència de tropes nord-americanes al país africà per convertir-la en una estada rotatòria, amb batallons d'entrenament que només s'hi quedaven un parell de mesos.

La premissa inicial podria ser el fil conductor de qualsevol podcast de true crime o, si el lloc fos Catalunya, seria candidata més que probable per ser la trama d'un capítol de Crims: a principis de maig, una parella va amb la seva barca pel llac Mead, molt a prop de Las Vegas, quan senten uns crits d'una dona. S'hi acosten i troben, encallat en una costa enfangada, un bidó de metall, rovellat, desfet, i amb un cadàver a dins: ossos en descomposició i les restes d'una camisa i un cinturó. Una setmana després, una parella de germanes que feia surf de rem en una àrea d'esbarjo del llac, a pocs quilòmetres de la primera troballa, avisa d'un altre cadàver. I la policia dona per fet que no seran els últims avisos de cossos en descomposició que rebran d'ara endavant.

La legalitat de l'avortament no arribarà a l'efemèride del mig segle de vigència que s'havia de celebrar l'any vinent. La històrica i sorprenent filtració d'un esborrany del text que estriparia el dret a decidir de les dones, autentificat per un Tribunal Suprem tradicionalment opac i sense gaires escletxes, ha obert la caixa dels trons en uns Estats Units que ja tenien coll avall que la majoria conservadora aprofitaria l'avinentesa per impulsar un retrocés en drets civils entre els més importants de la història moderna.

Fa temps que es parla de l'auge de la perillositat a Nova York, ciutat que ha vist com els índexs de criminalitat repunten després d'anys de descens. Aquest dimarts un tiroteig en una de les infraestructures fonamentals per entendre i definir la ciutat, el metro, ha disparat de nou la sensació de violència que comença a establir-se en l'ideari dels novaiorquesos.

En un dels últims moments del seu mandat, Barack Obama buscava un jutge per omplir una vacant al Tribunal Suprem, i Leila Jackson, d'onze anys, va escriure una carta dirigida al president amb una recomanació. "M'agradaria incloure la meva mare, Ketanji Brown Jackson, a la llista", demanava. Les raons? "És decidida, honesta, mai trenca cap promesa a ningú, tot i que hi hagi altres coses que preferiria fer. És compromesa, lleial i mai presumeix". Llavors no va ser l'escollida, però sis anys després Ketanji Brown Jackson supera amb escreix el seu somni d'adolescència de ser nominada alguna vegada a la vida per ser jutge. A finals d'estiu farà història al ser la primera dona negra a ser membre del Tribunal Suprem dels Estats Units. En els 232 anys d'història del tribunal, hi ha hagut 115 jutges. D'aquests, 108 han sigut homes blancs, el 94%. Només cinc dones, i mai abans una dona negra.

Els cops diplomàtics contra Rússia continuen acumulant-se. La seva imatge de pària internacional s'ha incrementat encara més amb la suspensió del seu seient al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, una decisió impulsada pels Estats Units, aplaudida pels seus aliats occidentals i aprovada aquest dijous al ple de l'Assemblea General de l'ONU. El simbolisme de la decisió és prou important, fins i tot històric: només una vegada, en els pocs més de quinze anys d'existència del màxim òrgan de l'organisme multilateral sobre drets humans, s'havia expulsat temporalment un dels seus membres. Cal remuntar-se fins al 2011 per trobar aquest precedent: llavors, per unanimitat, les Nacions Unides van suspendre Líbia com a resposta per la repressió violenta de les protestes socials d'aquell any. Ara s'hi afegeix Rússia, un dels membres del Consell de Seguretat de l'ONU, que rep aquest càstig com a conseqüència de la massacre de Butxa, amb les imatges esfereïdores de civils executats i les acusacions contra el seu exèrcit d'haver comès atrocitats indescriptibles contra la població ucraïnesa.

L'acumulació d'evidències de crims de guerra a Ucraïna, i especialment la massacre a la ciutat ucraïnesa de Butxa, als suburbis de Kíiv, ha sigut el detonant per a una nova ronda de sancions dels aliats occidentals contra Rússia. El president dels Estats Units, Joe Biden, n'havia advertit fa uns dies: "Vaig deixar clar que Rússia pagaria un preu sever i immediat per les atrocitats a Butxa. Avui, juntament amb els nostres aliats i socis, anunciem una nova ronda de sancions devastadores", ha piulat.

Volodímir Zelenski fa temps que no té pèls a la llengua a l'hora de denunciar la situació que es viu al seu país, Ucraïna, i demanar accions màximes perquè Rússia pagui per una agressió que no acaba. Un dia després de visitar Butxa, el suburbi de Kíiv que s'ha convertit en la imatge de la crueltat russa en el conflicte, el president ucraïnès s'ha dirigit al Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb contundència: ha criticat la ineficàcia de la seva retòrica i acció per aturar la guerra i ha exigit que els responsables paguin pels crims de guerra que va poder testificar de primera mà i que no poden quedar impunes.

Un jutge federal de Califòrnia ha dictaminat que Donald Trump i diversos dels seus assessors, amb el pla per revertir els resultats de les eleccions del 2020 i intentar que el Congrés desobeís el mandat de les urnes i li donés la reelecció, "probablement" van cometre delictes greus com l'obstrucció al Congrés i conspiració per cometre frau contra els Estats Units. Les paraules del jutge David Carter (nomenat pel demòcrata Bill Clinton) no són vinculants ni acusatòries de res, però marquen una opinió judicial clara i argumentada de com les accions de Trump i els seus assessors i advocats van teixir un pla que, per al magistrat, és "òbviament il·legal", i que podria tenir implicacions de caràcter criminal. L'argumentari del jutge s'emmarca dins d'un cas de caràcter civil sobre un tema tangencial dels fets del 6 de gener del 2021: la negativa de l'advocat ultraconservador John Eastman, un dels arquitectes del complot per intentar revocar els resultats electorals, a entregar un centenar de correus electrònics al comitè del Congrés que investiga l'assalt.

Un cop acabada la part diplomàtica i política de la seva gira europea, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha arribat aquest divendres a Polònia per presentar-se com el líder d'una aliança que, a banda de centrar-se en fer front a l'amenaça militar russa, té molt present el patiment civil i està compromès amb les necessitats humanitàries del conflicte a Ucraïna. Biden, de fet, s'ha mostrat "decebut" per no poder entrar en territori ucraïnès i veure "de primera mà" la situació dels desplaçats per una guerra oberta des de fa més d'un mes. La raó: un tema de seguretat, que ha acceptat gairebé resignat.

Un dels objectius de la croada dels Estats Units i els seus aliats per castigar Rússia per la invasió d'Ucraïna és convertir el president rus, Vladímir Putin, en un pària, aïllar-lo de la comunitat internacional. La unitat occidental en aquest sentit ja s'ha fet notar amb passos concrets a les Nacions Unides, amb un parell de resolucions condemnatòries aprovades a l'Assemblea General –l'última, aquest mateix dijous– que, tot i que no tenen caràcter vinculant, pinten un escenari desèrtic en les aliances russes. El president Joe Biden, aquest dijous, n'ha proposat oficialment una altra: expulsar Rússia del G-20.