L’habitació fa olor de tabac. Uns dotze metres quadrats amb dos llits i una tauleta de nit. Un paquet de tabac, mòbils, aigua, medicaments i poca cosa més. El Maksym i el Mykyta fa dues setmanes que han fet d’aquesta petita cambra casa seva. No hi tenen res més perquè no tenen res més. El 24 de maig van ser alliberats en el segon gran intercanvi de presoners de guerra entre Rússia i Ucraïna després de les converses el mes passat a Istanbul. Van estar captius durant "37 mesos i 13 dies" i durant "555 dies", respectivament. Cadascú té la seva manera de portar el recompte del temps del seu infern, en captiveri en mans de l’exèrcit rus. "Comptava els dies", assegura el Maksym.

La cimera anual de l'OTAN d'aquesta setmana a la Haia s'ha centrat en una sola cosa, una xifra, que ha deixat de banda tota la resta de qüestions. Mentre que els últims tres anys el protagonisme se l'havia endut Ucraïna, aquest any el debat ha girat al voltant del ja famós 5%, l'objectiu de despesa sobre el PIB que Donald Trump exigeix a tots els aliats. Però la cimera fa aflorar algunes preguntes. Per exemple, ¿aquest 5% és una xifra arbitrària o és realment necessari aquest increment tan significatiu a Europa? Quina és la situació en altres latituds? I encara una altra qüestió: ¿són xifres factuals o fàcilment manipulables i adaptables als interessos de cada país?

El so dels drons russos s'intercalava, dimarts a la matinada, amb les ràfegues insistents dels trets de les defenses antiaèries. Un soroll constant sobre Kíiv que recorda el d'una sirena de vaixell, i que es barreja amb el martelleig de les metralladores ucraïneses, que no donen l'abast davant la magnitud de l'atac, un dels més intensos i letals sobre la capital ucraïnesa. Dimarts hi van morir 28 persones i 134 van resultar ferides, segons l'últim balanç oficial. És el quart any de guerra i Rússia ha adaptat la seva estratègia de terror nocturn. Les últimes setmanes, l'exèrcit de Vladímir Putin ha llançat diversos atacs amb més de 400 drons en una sola nit. L'objectiu és saturar els sistemes de defensa d'Ucraïna que, a més, cada cop són més escassos pel canvi de política dels Estats Units, que està reduint la quantitat d'ajuda militar que envia a Kíiv.

Sor Pilar beneeix els aliments amb una oració mecànica, de la manera que ho fa algú que ho fa cada dia diverses vegades. A taula, truita, pernil, sopa, crema de carbassó i gaspatxo. “Això no ho ha fet la Lucía, eh! El gaspatxo no li queda bé…”, es xiva sor Juana Mari. Així, amb un sopar comunitari al convent de Santa Clara de Manresa, comença l’expedició humanitària número 36 de sor Lucía Caram a Ucraïna. Aquesta vegada hi transporta dues ambulàncies i una pick-up, que es posen en marxa l’endemà a quarts de sis del matí.

Kíiv s’ha despertat aquest dimarts amb una forta olor de fum a l’ambient. De fet, es pot dir que la ciutat no ha dormit. Rússia ha castigat els veïns de la capital ucraïnesa amb un altre atac massiu, que ha durat nou hores, amb una combinació de drons, míssils de creuer i míssils balístics que han deixat almenys 13 morts i 124 ferits.

Carolin Emcke (Alemanya, 1967) és periodista i filòsofa. Durant la seva carrera com a reportera internacional ha viatjat a diverses zones de conflicte. En els seus textos i conferències reflexiona sobre alguns dels principals reptes del món actual, com l'emergència de les polítiques autoritàries, la violència de les guerres i la crisi climàtica. El seu últim llibre, El que és veritat (Arcàdia, edició en castellà d'ENDEBATE), recull dues conferències centrades en la recerca de la veritat en temps convulsos, marcats sobretot per les guerres a Ucraïna i Gaza. L'ARA conversa amb ella coincidint amb la seva estada a Barcelona per participar en una sessió del CCCB.

Suècia ha declarat la guerra a OnlyFans i ha il·legalitzat la compra de vídeos sexuals personalitzats a través d'internet. Aquesta plataforma, on els usuaris només poden veure continguts si paguen una subscripció periòdica a la persona que els publica, és una de les afectades per una nova llei que entrarà en vigor l'1 de juliol. Suècia va ser el primer país del món que va criminalitzar els clients i no pas les prostitutes, amb una llei del 1999 que prohibeix la compra de serveis sexuals. Ara, el país escandinau actualitza el seu Codi Penal a les noves realitats i estén la prohibició també a certes pràctiques online.

El govern de Suècia s'ha vist sacsejat les últimes setmanes per diversos esdeveniments que podrien ser dignes de guió de thriller polític: escàndols sexuals, suposats espies i morts sobtades. Tot va començar el 8 de maig, quan l'executiu va nomenar l'exambaixador a Ucraïna Tobias Thyberg nou assessor de Seguretat Nacional. Aquell mateix dia havia de viatjar amb el primer ministre a una trobada a Oslo. Però poques hores després va presentar la dimissió. El motiu era que mitja hora després de l'anunci del seu nomenament algú havia fet arribar tant al govern com a alguns mitjans de comunicació fotos compromeses de Thyberg, que ell mateix havia enviat a través d'una aplicació de cites anys abans.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha desgranat aquest dimecres els passos que planeja fer amb el que l’exèrcit hebreu ha batejat com a operació Carros de Gedeó, que ha d’acabar amb el “control total” de la Franja de Gaza. Ha insistit que la guerra continuarà, però ha admès que la pressió internacional per evitar que la crisi humanitària continuï empitjorant ha fet que hagin de prendre certes mesures per fer arribar productes bàsics als civils. D'aquesta manera, ha argumentat, els seus socis no posaran bastons a les rodes per continuar la guerra.

El resultat de les eleccions legislatives a Portugal deixa dos titulars que no accepten matisos: la dreta avança clarament (especialment, l'extrema dreta) i l'esquerra pateix un retrocés històric (especialment, el Partit Socialista). Els mitjans portuguesos parlen aquest dilluns de "terratrèmol de Chega" o "terratrèmol Ventura" i d'"onada gegant de la dreta" per descriure el primer fenomen, i de "cataclisme" i "hecatombe" per parlar de la patacada dels partits d'esquerra, que han aconseguit poc menys del 30% dels vots, menys del que ha obtingut la coalició conservadora guanyadora, Aliança Democràtica (AD), liderada per l'actual primer ministre, Luís Montenegro.

Els líders de França, el Regne Unit, Alemanya i Polònia han viatjat aquest dissabte a Kíiv per evidenciar, un cop més, el seu suport a Ucraïna i intentar redoblar la pressió sobre Vladímir Putin perquè accepti un alto el foc d'un mes que volen que comenci aquest mateix dilluns. Alhora, han fet pinya per mirar de guanyar influència davant de Donald Trump, que des que va tornar a la Casa Blanca, ha menyspreat el rol d'Europa en les negociacions per aconseguir la pau.

L'alto el foc entre l'Índia i el Pakistan sembla que es manté vigent aquest diumenge, tot i la confusió que van provocar les acusacions creuades d'atacs poques hores després d'anunciar l'acord dissabte. Segons mitjans locals, aquest diumenge al matí ha tornat la calma a les localitats frontereres de la zona del Caixmir, i civils que s'havien vist obligats a desplaçar-se es preparen per tornar a casa. Amb tot, encara hi ha dubtes de si el pacte suposarà una pau a llarg termini o si encara és massa fràgil.

El període de transició després de la mort del papa Francesc acaba aquesta setmana amb la celebració del conclave, el ritual per elegir el nou papa. El nom prové del llatí cum clave (sota clau) i evoca el secretisme que envolta la cerimònia, que se celebra a la Capella Sixtina, sota els frescos de Miquel Àngel.

El president del Cidob i ex alt representant d'Exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, ha dit que és "inimaginable" que hi hagi una defensa comuna a la Unió Europea, ja que és una qüestió per a la qual caldria unanimitat. "Mai hi haurà unanimitat per construir una OTAN de la Unió Europea o una Unió Europea de la defensa", ha afirmat durant la seva intervenció a la reunió anual del Cercle d'Economia. Tot i això, ha considerat que és imprescindible reforçar la defensa europea i ha instat els països que vulguin avançar en aquesta direcció a unir-se al marge del club comunitari.

La mort del papa Francesc, Dilluns de Pasqua als 88 anys, obre un procés extremadament protocol·litzat que ha de culminar amb la reveladora fumata blanca i l'anunci del nou pontífex. Abans, però, s'han de celebrar els ritus funeraris, que acabaran dissabte amb el funeral i la sepultura de Francesc, que serà enterrat en un sol taüt en comptes dels tres habituals. Des d'aquest dimecres al matí i fins divendres a la tarda, el seu cos serà exposat perquè els fidels se'n puguin acomiadar.

El 15 d'abril del 2023 la violència va esclatar a Khartum i altres ciutats del Sudan, que aquest dimarts entra en el tercer any de guerra civil amb unes perspectives de pau a curt o mitjà termini extremadament remotes. A més, les últimes informacions que arriben des de Darfur, a l'oest del país, fan créixer encara més el pessimisme. Centenars de persones –més de 350 segons el govern regional– han mort des de dijous passat, quan les Forces de Suport Ràpid (FSR) van irrompre amb gran violència a dos camps de desplaçats a prop de la ciutat d'Al-Fashir.

Dominique Sistach és jurista i sociòleg, professor a la Universitat de Perpinyà Via Domícia, expert en radicalisme polític. En una conversa amb l'ARA analitza les possibles conseqüències de la condemna a Marine Le Pen.

L'ofensiva de l'administració Trump contra els seus suposats aliats europeus no s'atura. Aquest divendres, el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, ha aprofitat el seu viatge a Groenlàndia per carregar durament contra Dinamarca, un dels seus aliats històrics. "El nostre missatge per a Dinamarca és aquest: No heu fet una bona feina, heu invertit poc en la gent de Groenlàndia i en l'arquitectura de seguretat", ha dit des de la base militar de Pituffik (abans coneguda com a Thule). "Això ha de canviar, i com que no ha canviat, per això la política del president Trump a Groenlàndia és la que és", ha dit.

La fixació dels Estats Units amb Groenlàndia manté en màxima alerta tant Nuuk com Copenhaguen. Aquesta setmana ha aparegut un nou motiu per a la inquietud: un viatge del vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, a l'illa àrtica, que s'interpreta com un pas més en la pressió que està exercint Donald Trump, que insisteix en la necessitat de prendre el control d'aquest territori autònom de Dinamarca.

"M'encanta el bourbon, però perquè no sigui americà hi ha alguna alternativa?"; "Em compraré un nou raspall de dents elèctric. Oral B sembla que és dels EUA. Què me'n dieu, de Philips? O teniu algun consell de raspalls de dents suecs o europeus?"; "Hi ha algun detergent líquid per al rentavaixelles que no sigui dels EUA?". Aquests són alguns dels últims missatges que es poden llegir en una pàgina de Facebook d'usuaris suecs que fan una crida a boicotejar productes dels Estats Units en protesta pel gir de la política de la Casa Blanca des del retorn de Donald Trump.