Les tardes d'estiu no són només per anar a la platja o la piscina, també són una oportunitat per jugar en família. El crític i periodista cultural Toni de la Torre ens proposa sis jocs de taula que us faran passar estones divertides durant aquestes vacances.

Els llibres il·lustrats de Raymond Briggs són una veritable tradició nadalenca al Regne Unit des de fa tres generacions. Per a molts britànics, no arriba Nadal de veritat fins que no tornen a rellegir els seus àlbums il·lustrats o bé tornen a veure a la televisió les seves adaptacions animades, que es programen cada any. Aquesta adherència a unes històries concretes entre les moltes que s’han explicat al voltant d’aquesta festivitat només s’entén per la capacitat que va tenir Raymond Briggs per transmetre les emocions que sentim aquests dies d’una manera que captura la màgia amb què els nens viuen el Nadal i al mateix temps les emocions que pertanyen al món dels adults, i les barreja totes dues.

Les pel·lícules dirigides al públic infantil que s’estrenen avui cada cop tenen menys a veure amb les que miràvem nosaltres quan érem petits. Hi ha un seguit d’històries arquetípiques que es repeteixen, però el context cultural ha canviat. Són pel·lícules cada cop més subjectes a una anàlisi crítica en relació a temes com els rols de gènere, la representació de diferents tipus de família o col·lectius que històricament no han aparegut al cinema infantil. Això ha suposat un repte per als grans estudis, com ara Disney, que tenen una posició conservadora que els ha dut a prendre decisions polèmiques.

Sempre he pensat que és impossible no equivocar-se fent de pare. Com és impossible no equivocar-se fent qualsevol cosa. I encara que ens agradaria pensar que ho podrem fer tot bé, la realitat és que hi ha molt poques coses a la vida que es poden controlar del tot, i la criança dels fills, afortunadament, també és una d’elles. Establert que això de ser un pare perfecte no és una bona idea, vaig decidir que seria un pare present. És a dir, que hi seria. Per encertar-la o per equivocar-me, però acompanyaria els meus fills en aquesta aventura. I que la gaudiria, i que quan es fessin grans ja em farien els retrets oportuns.

Els jocs de taula cooperatius en què els jugadors s’han d’ajudar els uns als altres cada cop tenen més èxit entre les famílies. Són una bona manera de trencar dinàmiques competitives entre germans i passar-ho bé fent equip. El crític Toni de la Torre en tria els millors per a la canalla combinant clàssics de referència amb algunes de les novetats que més èxit han tingut enguany:

Algunes de les pel·lícules són estrenes que trobareu a les sales de cinema i d’altres són novetats a les plataformes.

Per primera vegada, tota la saga de Harry Potter està disponible en una plataforma amb doblatge en català. A HBO Max hi teniu les vuit pel·lícules, i hem pensat que podríem aprofitar l’ocasió per repassar-les. Quines són les més adequades en funció de l'edat?

Arriba una nova edició del saló Còmic Barcelona, carregat d’activitats, sessions de firmes i novetats. És la cita ineludible per als aficionats al món de la vinyeta, també per als més petits! El crític Toni de la Torre tria cinc còmics recents que trobareu al saló i que podeu gaudir en família.

Consola: Nintendo Switch

Edat: +7 anys

Comencem amb una aposta segura: el nou Pokémon serà segur un dels videojocs més venuts i demanats als Reis. Per alguna cosa és una de les franquícies de més èxit del món. I pensar que tot va començar amb un joc d’infantesa: el del seu creador, Satoshi Tajiri, que quan era petit s’entretenia observant i capturant insectes. De fet, si us hi fixeu, molts dels dissenys dels Pokémon remeten a aquest origen invertebrat. Les sensacions que devia experimentar l’infant Satoshi deuen ser molt semblants a les que transmet el nou videojoc, que per primer cop presenta un món obert que el joc pot explorar lliurement. Sols, o amb amics, en un mode cooperatiu on es poden afegir fins a tres jugadors més. Els espais del nou joc estan inspirats en la geografia espanyola i, posant-hi molta imaginació, hi trobareu edificis que us faran pensar en l’arquitectura de Gaudí, per exemple. Narrativament, el joc posa èmfasi en el treball en equip i posar-se en la pell dels altres, mentre que la mecànica continua sent la d’un Pokémon clàssic, amb el repte d’aconseguir totes les criatures, que estan dividides en dues edicions (Escarlata i Púrpura) i animant els jugadors a intercanviar-se criatures.

]]>

Aquests són dies de mirar pel·lícules amb els nens i tant a les sales de cinema com a les plataformes hi ha moltes novetats, la majoria amb temàtica nadalenca. Hem fet una selecció de les opcions més recomanables, combinant estrenes i imprescindibles.

]]>

S’apaguen els llums a l’Aquàrium de Barcelona i tots els nens i nenes ja són dins el sac de dormir. És tard, però tenen els ulls ben oberts mentre els taurons passen lentament per damunt del seu cap. “Els taurons se'ns podrien menjar?”, pregunta un d’ells, que fins fa un moment semblava ben segur de si mateix. El monitor respon amb una pregunta: “Els éssers humans formen part de la cadena alimentària dels taurons? No. Les pel·lícules ens han explicat moltes mentides”, afegeix amb humor. Tot seguit es disposa a narrar un conte per ajudar-los a agafar el son. Però és difícil, perquè malgrat que hagi quedat clar que la idea del tauró que devora persones és un mite inflat pel cinema, particularment per la pel·lícula Tauró de Steven Spielberg, trobar-se estirat allà mentre veus els taurons enormes circulant, incansables, és massa emocionant. I també inoblidable.

]]>

Un joc de taula per jugar en família és un regal que ens garanteix hores de diversió durant tot l’any. El crític Toni de la Torre tria els millors per a la canalla en funció de l’edat dels jugadors, combinant clàssics de referència amb algunes de les novetats que més èxit han tingut enguany.

]]>

El centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, que va trobar l’arqueòleg Howard Carter el 5 de novembre del 1922, és el motiu perfecte per endinsar-nos en el món de l’Antic Egipte, que continua fascinant grans i petits. Us portem cinc propostes culturals per viatjar a l’època dels faraons.

]]>

És relativament fàcil passar prop d’una escola i veure alguna nena amb una motxilla del personatge de la Sky, la gossa rosa de la sèrie La Patrulla Canina. La sèrie, i en particular aquest personatge, fa anys que és objecte de crítiques, ja que és el paradigma de com les sèries infantils han tractat tradicionalment els personatges femenins. De fet, el rol de la Sky dins de la sèrie està tipificat dins del principi de la barrufeta. Això és: incloure només un personatge femení en una sèrie coral, de manera que el seu paper dins de la sèrie és representar la feminitat, a diferència dels altres personatges, que tenen un ventall divers de personalitats que els defineixen (el simpàtic, el maldestre, el valent, etc.). El terme va ser ideat per l’assagista Katha Pollitt per advertir que les ficcions basades en aquest principi projectaven només una manera de ser nena, que és una síntesi dels múltiples atributs associats tradicionalment a la feminitat. 

]]>